La indústria catalana de la moto perd la meitat de la producció
Després del fort descens del 2009, la producció és de poc més de 95.000 unitats
El tancament de Yamaha s'endurà, de cop, 60.000 vehicles
A banda de la crisi, la patronal en culpa la restrictiva legislació espanyola
En només un any, del 2008 al 2009, la fabricació de motos a Catalunya va caure a la meitat. Des de llavors s'ha mantingut estable i el Principat produeix actualment poc més de 95.000 unitats a l'any, però la fugida de Yamaha i la pèrdua de les seves 60.000 unitats deixarà la producció en residual. No només a Catalunya sinó a tot l'Estat espanyol, ja que vuit de les deu fàbriques són en territori gironí o vallesà, exceptuant la petita planta de Motos Beta al Baix Llobregat.
El tancament de la planta de Yamaha a Palau-solità i Plegamans ha tornat a posar sobre la taula la crítica situació que viu el sector. Els responsables de les fàbriques ubicades a Catalunya no se n'amaguen. Fa un any, la patronal de les dues rodes, Anesdor, els va convocar a Barcelona per advertir davant els mitjans de comunicació que endarrerir l'edat mínima per a conduir ciclomotors dels 14 als 15 anys era la gota que faria vessar el got. El secretari general d'Anesdor, José María Riaño, confirma ara que aquest canvi normatiu que només s'ha aplicat a l'Estat espanyol ha perjudicat molt una indústria, la nostra, especialitzada en els ciclomotors i les motos petites. Riaño admet que la crisi és general i afecta també grans mercats exportadors com França o Itàlia, però sosté que, a diferència d'aquests països veïns, la legislació espanyola ha anat molt en contra del sector. En posa més exemples: en només 18 mesos, l'impost de matriculació ha canviat tres vegades, cosa que genera una inseguretat jurídica que espanta les multinacionals.
Anesdor lamenta que amb el tancament de Yamaha s'estiguin complint les pitjors previsions. De tota manera, el secretari general de l'organització assegura que el mig termini serà molt complicat per a la indústria, però “el futur és brillant, ja que hi ha molts problemes de mobilitat urbana i la moto jugarà un paper decisiu a l'hora de solucionar-los”.
LA XIFRA
LA FRASE
Els anys 50 i 60, l'època daurada
Les fàbriques de Sanglas o Bultaco són ja el passat d'una indústria que va viure un temps daurat gràcies a l'impuls tecnològic i financer del sector tèxtil i a la forçada autarquia de la dictadura. L'entrada progressiva de competidors de diversa índole, des del Seat 600 fins al Japó, van fer recular una indústria potent que, com bona part del teixit català, tenia un important handicap: estava molt segmentada.
Segons Jordi Brunat, professor del departament de Política d'Empresa d'Esade, aquest és un dels mals d'aquesta indústria: “La reduïda dimensió no permet arribar a economies d'escala”. De tota manera, hi detecta una fortalesa: “L'altíssima especialització de les nostres plantes fa que moguin menys volums, però siguin més independents, ja que els grans fabricants no volen entrar en vetes de mercat tan petites”.
