Catalunya espera la fortuna de l'any del conill
Amb nombroses celebracions privades i una popular festa al Moll de la Fusta de Barcelona, Catalunya acollia aquesta setmana l'arribada de l'any nou, segons el mil·lenari calendari lunar xinès. L'any del conill sembla més tranquil i pacífic que els darrers anys del tigre i del bou, marcats per una llarga i profunda crisi econòmica. En l'àmbit dels negocis, però, el conill és vist com un animal força eixerit, llest i afortunat. Precisament atraure la fortuna o les fortunes de Xina ha esdevingut un dels objectius prioritaris de molts governs europeus, com el grec o l'espanyol. L'espectacular recepció al viceprimer ministre xinès el passat mes de gener a Madrid, desproporcionada pel contingut comercial real de la trobada, posa de manifest la indiscutible rellevància de la Xina en l'actual context econòmic mundial. Més enllà de la compra de deute públic espanyol, necessària per apuntalar els comptes públics i injectar confiança als mercats, el cert és que els darrers esdeveniments poden marcar un punt d'inflexió en la presència xinesa a l'Estat, en la qual Catalunya no hauria de perdre el tren. Després de la injecció de confiança de les visites del viceprimer ministre Li i la cancellera Merkel, la inversió estrangera, especialment xinesa, es podria reactivar a l'Estat. L'obertura a Madrid del primer banc xinès operatiu, l'ICBC, també contribuirà a afavorir els lligams empresarials. De fet, Espanya s'ha mantingut força al marge fins ara de l'arribada del capital xinès a Europa, que s'ha dirigit majoritàriament a Alemanya, el Regne Unit i Rússia. Els darrers cinc anys, els fluxos d'inversió xinesos cap a l'exterior s'han multiplicat per vuit, fins als 43.300 milions de dòlars el 2009, però s'adrecen de forma majoritària a la pròpia Àsia, seguida d'Àfrica i Amèrica Llatina. A Europa, però, han estat sonades les incursions xineses amb la compra d'algunes marques, com Volvo, Rover, Marionnaud, Guy Laroche, Thomson, Siemens Mobile o Meneghetti. En alguns mitjans sonen ja rumors sobre l'interès del fons sobirà xinès CIC per la privatització de les caixes espanyoles, així com l'arribada d'algun important grup tèxtil per adquirir marques de moda espanyoles en problemes. Segurament veurem operacions financeres xineses, atesa la seva exagerada acumulació d'euros i la necessitat de diversificar les inversions més enllà del deute públic. A Catalunya ens convé atraure les inversions industrials, que ja no tindran l'envergadura de les japoneses de fa 30 anys, però ens ajudaran a consolidar el vincle històric amb Àsia i a reforçar alguns nuclis d'activitat, ara en decadència. A l'automoció el fiasco de Chery contrasta amb els plans de BYD i Foton, pioners del vehicle elèctric, per establir-se a Galícia i Navarra, respectivament. El capital xinès, més concretament de Hong Kong, participa ja en el principal vincle de Catalunya amb la Xina, el Port de Barcelona, però ens cal una política activa de captació d'empreses xineses. Els objectius i les fórmules seran diferents dels utilitzats als vuitanta amb els japonesos, però l'ambició i l'esforç han de ser iguals, si no superiors. Que la sort del conill ens acompanyi.
