Dubtes en els emergents
de fons continua sent positiva, ja que si hi ha retallades no seran gaire profundes
El Banc Popular de la Xina va pujar la setmana passada els tipus d'interès un 0,25%, la qual cosa implica que els dipòsits a un any a termini fix seran remunerats al 3% i el tipus dels préstecs a un any se situa en el 6,06%. És la segona pujada de tipus des de final de desembre (es va elevar el tipus en un 0,25% fins al 5,81% en els tipus a un any) i la tercera des d'octubre, (llavors els tipus se situaven en el 5,56%). Aquestes mesures es combinen amb l'increment en el coeficient de caixa, que ja se situa en el 19,5% versus el 16% de tancament del 2009.
Amb tot, pensem que la política monetària xinesa continuarà sent restrictiva en el curt termini, ja que continuaran els repunts de la inflació, però creiem que el recorregut a l'alça que els queda als tipus és limitat. No obstant això, és probable que l'apreciació del iuan vagi més enllà en el temps dels límits del procés d'enduriment monetari, a causa del desequilibri extern de l'economia i a la pressió internacional. En aquest sentit, l'acord a què poden arribar properament els Estats Units i el Brasil per augmentar aquesta pressió reforça la nostra expectativa. Tanmateix, i tenint en compte l'escàs impacte en els últims anys del tipus de canvi sobre el PIB i el fet que el ritme d'apreciació que toleraran les autoritats xineses continuarà sent previsiblement moderat, no pensem que això pugui ser un factor determinant per a l'alentiment de l'economia.
Per aquesta raó, dins dels mercats emergents, mantenim la nostra preferència per la Xina, més que pel Brasil (que també està intentant frenar la seva economia amb plans per reduir el creixement en el 3%) o Mèxic, però tot i així trobem més valor als països més desenvolupats.
Continuem amb les referències empresarials. Als Estats Units ja han publicat resultats més del 60% de les companyies del S&P 500, i l'índex de sorpreses positives continua situant-se entorn del 70%, percentatge similar al d'anteriors campanyes, mantenint distància encara amb la mitjana històrica, que se situa prop del 60%. Van destacar els bons resultats presentats per Coca Cola, Cisco, Walt Disney i les vendes de gener publicades per McDonald's. En aquesta campanya un dels missatges que els dirigents de les companyies de consum cíclic estan reiterant és l'expectativa d'increment en la demanda dels seus productes.
A Europa en el Stoxx 600 han publicat una mica més del 30% de les companyies, i l'índex de sorpreses positives, tal com ocorre als Estats Units, està en línia amb els últims trimestres i supera la mitjana històrica dels últims anys. Aquesta setmana la campanya de resultats continuarà sent referència obligada per als mercats, però mentre que als Estats Units el més rellevant ja ha sortit, destaca ara Europa amb la propera publicació de Daimler, Air Liquidi, Deutsche Böerse, BNP Paribas i Société Générale.
Quant als indicadors macroeconòmics, destacarà el Zew alemany a Europa i el Empire Estigues, i els indicadors avançats als Estats Units.
El context econòmic i les dades empresarials continuen donant suport als principals índexs borsaris, però s'acumulen els senyals d'esgotament i els perifèrics europeus han deixat de moment de comptar amb l'estrenyiment de les seves primes de risc.
La nostra visió de fons continua sent positiva, però mantenim la nostra posició neutral a l'Estat espanyol en el curt termini (amb èmfasi en valors de beta alta com els bancs) i atents a la reacció dels mercats en els nivells actuals, ja que esperem que, si hi ha retallades, no siguin gaire profundes.
Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell
