Focus

Joans a la caça de iuans

La motivació principal de les empreses catalanes que s'instal·len ara a Xina és fer-se un forat en un enorme mercat de consum

Mango vol obrir 250 botigues l'any i Simon Holding aspira a arribar enguany a 800

La Xina ha tin­gut durant molts anys el dubtós honor de ser la fàbrica del món, gua­nyat gràcies a la mà d'obra barata i a una capa­ci­tat de trans­for­mació de matèries pri­me­res de dimen­si­ons èpiques. Tant, que en unes dècades s'ha con­ver­tit en la segona potència mun­dial i en un mer­cat amb tan­tes expec­ta­ti­ves de crei­xe­ment que el fan objecte de desig.

El país passa per un canvi de model econòmic i totes les ini­ci­a­ti­ves del govern xinès van enca­mi­na­des a fer que el con­sum intern agafi més pes en el pro­ducte inte­rior brut. Ara a penes repre­senta el 40% –als prin­ci­pals països desen­vo­lu­pats és del 70%–, el 60% res­tant prové de les expor­ta­ci­ons.

Ama­deu Jen­sana, direc­tor de pro­gra­mes econòmics de Casa Àsia, apunta la tendència a l'alça del iuan com un signe d'aquest punt d'inflexió. Jen­sana pre­veu que la moneda es revaluï a mitjà ter­mini, no només per un tema de pressió inter­na­ci­o­nal sinó també per l'interès intern per fer el canvi de model i que irre­me­ia­ble­ment farà menys com­pe­ti­ti­ves les expor­ta­ci­ons però més interes­sants les com­pres a l'exte­rior.

Paral·lela­ment, cada cop hi ha més població que s'incor­pora a la classe mit­jana. Tot i que la renda per càpita mit­jana és de 6.000 euros, hi ha al vol­tant de 40 mili­ons de xine­sos que tenen una renda simi­lar a la de l'Estat espa­nyol.

L'empresa cata­lana amb més pro­jecció inter­na­ci­o­nal ja ha començat a moure fitxa. Jen­sana explica que les noves com­pa­nyies que s'ins­tal·len al país asiàtic pen­sen més a pro­duir per al mer­cat local que no pas a expor­tar.

TENDÈNCIA.

L'agència per a la com­pe­ti­ti­vi­tat de l'empresa cata­lana ACC1Ó, que tre­ba­lla amb una mit­jana anual de 200 pro­jec­tes d'empre­ses cata­la­nes que volen entrar en aquell mer­cat, diu que fins fa dos anys era supe­rior la xifra de fir­mes interes­sa­des a fabri­car allà que a ven­dre-hi. Com explica Xavier Espasa, cap per als Mer­cats d'Àsia-Pacífic d'ACC1Ó, ara la pro­porció s'ha inver­tit. No es tracta només d'una qüestió de canvi de tendència, sinó que també les lleis xine­ses són ara més per­mis­si­ves pel que fa a l'entrada de pro­duc­tes de l'estran­ger i hi ha més trans­parència.

Jacint Soler Matu­tes, soci d'Emer­gia Part­ners, firma dedi­cada a asses­so­rar empre­ses en els mer­cats emer­gents, con­firma els efec­tes que han tin­gut sobre la pime cata­lana els can­vis a la Xina i asse­gura que ells han adap­tat el negoci a les noves neces­si­tats. “Entre els anys 2002 i 2004 ens dedicàvem a aju­dar les com­pa­nyies cata­la­nes a com­prar allà, i ara asses­so­rem les que s'hi volen esta­blir per ven­dre-hi”, diu Soler.

Encara que la xifra total és petita res­pecte al con­junt de ven­des a l'exte­rior (només l'1,40%), les expor­ta­ci­ons al gegant asiàtic van a un ritme ascen­dent els dar­rers anys. Segons les dades de l'ICEX, el 2010 les ven­des cata­la­nes al mer­cat xinès van aug­men­tar més d'un 23%, i l'any ante­rior l'incre­ment havia superat el 30%.

Ara com ara, una quarta part de les expor­ta­ci­ons que sur­ten de l'Estat espa­nyol cap a la Xina pro­ve­nen d'empre­ses cata­la­nes. El repte, però, és aga­far més pes i per asso­lir-ho l'empresa cata­lana hau­ria de tenir en compte alguns ele­ments clau d'aquell mer­cat.

Un dels punts essen­ci­als, segons Soler Matu­tes, és que cal tenir una marca inter­na­ci­o­nal molt con­so­li­dada. De fet, la China Brand Asso­ci­a­tion indica que un 13% de la població xinesa (170 mili­ons) com­pra regu­lar­ment mar­ques de gamma alta, i que només al 2008 van gas­tar 59.000 mili­ons de iuans en béns de luxe, la qual cosa repre­senta un quart del total de ven­des mun­di­als de pro­duc­tes de luxe.

deta­llIS­TES.

A més a més, les ven­des de deta­llis­tes estan aug­men­tant con­si­de­ra­ble­ment i allà les xifres pre­nen una altra dimensió. Un estudi de la con­sul­tora Mackin­sey asse­gura que hi ha un total de 600 ciu­tats amb uns índexs de poder adqui­si­tiu ade­quats per plan­te­jar-se la venda al detall. I no només això, es cal­cula que quasi a diari s'inau­gura un cen­tre comer­cial en alguna can­to­nada del país.

La cadena de roba cata­lana Mango pot­ser va veure l'estudi de Mackin­sey i va deci­dir con­ver­tir la Xina en el seu mer­cat pre­fe­rent. El pre­si­dent i fun­da­dor de la firma, Isak Andic, expli­cava fa un parell de mesos, en un col·loqui amb empre­sa­ris, que tenen l'objec­tiu d'obrir una mit­jana anual de 250 boti­gues només en aquest país: “El nos­tre sos­tre és el cel. No estem ni en el 30% de les pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment”. Actu­al­ment Mango té 100 boti­gues al mer­cat xinès.

Per la seva banda, l'empresa de petit mate­rial elèctric Simon ha fet també una aposta impor­tant per esten­dre la seva xarxa d'esta­bli­ments a la Xina. A finals del 2010 ja havia obert 500 boti­gues fran­qui­ci­a­des i uni­marca i a finals del 2011 espera que n'hi hagi 800. El direc­tor gene­ral de la com­pa­nyia, Xavier Torra, explica que no és infreqüent que allà els pisos es ven­guin sense els aca­bats (endolls, lava­bos, etc) i són, doncs, les famílies qui aca­ben adqui­rint-los al seu gust i ins­tal·lant-los.

El vi i el sector agroalimentari agafen cos

El cap per als Mercats d'Àsia-Pacífic d'ACC1Ó, Xavier Espasa, assegura que el consum de productes de luxe a la Xina augmenta any a any de manera considerable, i d'aquest interès se n'han beneficiat alguns sectors catalans que tenen associada una imatge de distinció.

Així que Espasa explica que els darrers anys hi ha nous productes i serveis que han agafat volada en les vendes a aquell mercat. Es tracta d'àrees molt identificades amb la marca Barcelona com ara l'arquitectura i el disseny industrial, o d'altres relacionades amb el bon menjar com els vins i el sector agroalimentari de qualitat.

Malgrat les noves incursions lligades al consum de luxe, des d'ACC1Ó expliquen que les dues àrees que més pes tenen en les exportacions a la Xina continuen sent la tecnologia industrial i el sector quimicofarmacèutic.

En el primer cas no és d'estranyar si es mira la distribució del PIB del gegant asiàtic. La indústria representa el 50%, contra el 40% del sector de serveis i el 10% de l'agricultura.

Pel que fa al lideratge de les exportacions químiques, es deu a la gran aposta que ha fet aquest sector, des de fa anys, per la seva sortida a l'exterior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.