Opinió

Es busca capital

En algun indret del Vallès, una petita engi­nye­ria amb un pro­ducte com­pe­ti­tiu, inno­va­dor i paten­tat mun­di­al­ment cerca menys d'un milió d'euros per afron­tar el seu crei­xe­ment. El seu pro­ducte s'adreça a un mer­cat en expansió, on podria arri­bar a ven­dre unes 500 uni­tats arreu del món els pròxims deu anys que, a uns 250.000 euros cadas­cuna, pot repre­sen­tar 125 mili­ons d'euros de fac­tu­ració. Malau­ra­da­ment, la seva curta tra­jectòria, l'escàs patri­moni dels seus socis i la pròpia situ­ació com­pli­cada de la banca, faran gai­rebé impos­si­ble el finançament amb recur­sos ali­ens. L'entrada de nous socis serà la millor i segu­ra­ment única alter­na­tiva.

Les expor­ta­ci­ons cata­la­nes tan­ca­ren el 2010 amb un aug­ment pro­per al 20%, fruit tant de la depre­ci­ació de l'euro com dels esforços de molts empre­sa­ris. Les estadísti­ques, però, ama­guen nom­bro­sos casos de difi­cul­tat per poder aten­dre coman­des exte­ri­ors amb uns recur­sos pro­pis molt limi­tats i un crèdit ban­cari para­lit­zat. Aviat la Gene­ra­li­tat podrà eme­tre més de 1.800 mili­ons d'euros de nou deute per eixu­gar el dèficit acu­mu­lat, men­tre el pre­si­dent Zapa­tero espera amb delit els 300 mili­ons com­pro­me­sos pels capi­ta­lis­tes del golf Pèrsic per a les mal­me­ses cai­xes espa­nyo­les. En aquest ball de xifres ningú es recorda, però, dels malau­rats empre­ne­dors i petits empre­sa­ris, espe­ci­al­ment dels que volen sor­tir a fora a ven­dre, avui dia l'opció més intel·ligent. Per solu­ci­o­nar aquest greu pro­blema no seria lògic exi­gir el renai­xe­ment de la banca pública, encara que aquesta s'ha con­so­li­dat, de fet, a molts països occi­den­tals amb els mili­o­na­ris res­cats ban­ca­ris dels dar­rers anys i con­ti­nua també pre­do­mi­nant a mer­cats emer­gents com ara la Xina i l'Índia. Sí que tin­dria força sen­tit, en canvi, pro­moure una més estreta col·labo­ració publi­co­pri­vada en la con­cessió del crèdit i millo­rar els incen­tius al capi­tal risc i la capi­ta­lit­zació empre­sa­rial en gene­ral. El suport públic a l'empre­sari a Cata­lu­nya, en el for­mat actual, pot gene­rar situ­a­ci­ons para­do­xals. Per exem­ple, men­tre un empre­sari català cerca capi­tal per llençar un nou model de lleure de baix cost, una agència del govern català feia tot el pos­si­ble per aju­dar un com­pe­ti­dor estran­ger a esta­blir-se a casa nos­tra per desen­vo­lu­par la mateixa acti­vi­tat. Ens cal, doncs, una seri­osa reflexió sobre el paper, estruc­tura i eficàcia dels ins­tru­ments públics de suport a l'empresa.

Les solu­ci­ons a la manca de capi­tal han de venir en part de l'admi­nis­tració, però també dels matei­xos empre­sa­ris. Un recent estudi inde­pen­dent esti­mava en 800 les empre­ses que podien sor­tir a cotit­zar al nou mer­cat alter­na­tiu bor­sari (MAB). La rea­li­tat, però, és que avui només n'hi ha 13 i tan sols dues són cata­la­nes. Molts empre­sa­ris seguei­xen sent força reti­cents a cedir con­trol i ampliar la trans­parència a canvi de capi­tal fresc, ja sigui de la borsa, un fons o un inver­sor pri­vat. L'engi­nye­ria del Vallès del nos­tre exem­ple, però, té ben clar que aquesta és, ara mateix, l'única via pos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.