Es busca capital
En algun indret del Vallès, una petita enginyeria amb un producte competitiu, innovador i patentat mundialment cerca menys d'un milió d'euros per afrontar el seu creixement. El seu producte s'adreça a un mercat en expansió, on podria arribar a vendre unes 500 unitats arreu del món els pròxims deu anys que, a uns 250.000 euros cadascuna, pot representar 125 milions d'euros de facturació. Malauradament, la seva curta trajectòria, l'escàs patrimoni dels seus socis i la pròpia situació complicada de la banca, faran gairebé impossible el finançament amb recursos aliens. L'entrada de nous socis serà la millor i segurament única alternativa.
Les exportacions catalanes tancaren el 2010 amb un augment proper al 20%, fruit tant de la depreciació de l'euro com dels esforços de molts empresaris. Les estadístiques, però, amaguen nombrosos casos de dificultat per poder atendre comandes exteriors amb uns recursos propis molt limitats i un crèdit bancari paralitzat. Aviat la Generalitat podrà emetre més de 1.800 milions d'euros de nou deute per eixugar el dèficit acumulat, mentre el president Zapatero espera amb delit els 300 milions compromesos pels capitalistes del golf Pèrsic per a les malmeses caixes espanyoles. En aquest ball de xifres ningú es recorda, però, dels malaurats emprenedors i petits empresaris, especialment dels que volen sortir a fora a vendre, avui dia l'opció més intel·ligent. Per solucionar aquest greu problema no seria lògic exigir el renaixement de la banca pública, encara que aquesta s'ha consolidat, de fet, a molts països occidentals amb els milionaris rescats bancaris dels darrers anys i continua també predominant a mercats emergents com ara la Xina i l'Índia. Sí que tindria força sentit, en canvi, promoure una més estreta col·laboració publicoprivada en la concessió del crèdit i millorar els incentius al capital risc i la capitalització empresarial en general. El suport públic a l'empresari a Catalunya, en el format actual, pot generar situacions paradoxals. Per exemple, mentre un empresari català cerca capital per llençar un nou model de lleure de baix cost, una agència del govern català feia tot el possible per ajudar un competidor estranger a establir-se a casa nostra per desenvolupar la mateixa activitat. Ens cal, doncs, una seriosa reflexió sobre el paper, estructura i eficàcia dels instruments públics de suport a l'empresa.
Les solucions a la manca de capital han de venir en part de l'administració, però també dels mateixos empresaris. Un recent estudi independent estimava en 800 les empreses que podien sortir a cotitzar al nou mercat alternatiu borsari (MAB). La realitat, però, és que avui només n'hi ha 13 i tan sols dues són catalanes. Molts empresaris segueixen sent força reticents a cedir control i ampliar la transparència a canvi de capital fresc, ja sigui de la borsa, un fons o un inversor privat. L'enginyeria del Vallès del nostre exemple, però, té ben clar que aquesta és, ara mateix, l'única via possible.
