tant
X
Retallades... per a tothom?
Tots els cants de sirenes sobre el final de la crisi s'han ofegat un mes rere l'altre per les dades estadístiques. Ni s'acaba l'atur, ni les empreses no veuen la llum al final del túnel. El nostre govern ha començat un seguit de retallades; l'estat ruïnós de l'economia no permet gaire més alternatives.
Això sempre és impopular, però un govern nou està en una posició immillorable per afrontar-ho amb decisió, perquè el cost electoral encara és lluny. La gent –que és molt pragmàtica– ja no fa cas de retrets entre governs –l'entrant i el sortint–; tant els fa qui en té la culpa perquè, en l'erari, hi ha el que hi ha. Per això, el millor argument que hi ha hagut per justificar les retallades és que la majoria de les empreses, famílies i individus d'aquest país també han hagut d'emprar les tisores. Tothom ho ha entès.
Però no ha passat pas el mateix amb el govern de Madrid; les enquestes per a les imminents eleccions li han estat tan desfavorables que es veu obligat a retallar aspectes que són la xocolata del lloro i a retallar les retallades, si pot ser, pagant altres administracions. Malgrat tot, ni l'economia espanyola ni la catalana no surten ben parades de valoracions de futur immediat, cosa que contrasta amb les de l'economia basca i navarresa. Per què? Sobreviure a la crisi no és fàcil per a les economies domèstiques i de les pimes; a les retallades, s'hi afegeixen la minva dels ingressos, la manca de finançament i l'augment de costos bàsics. La banca té menys beneficis, però en té, tot i el seu paper galdós en l'origen i decurs de la crisi, i les empreses de subministrament s'hi solidaritzen augmentant tarifes. A alguns, la crisi no els va pas malament del tot!