Les retallades i l'alça de l'IVA minven el dèficit estatal un 20%

Impostos a l'alça

Ocaña va alertar que amb vista a final d'any caldrà tenir en compte la plena aplicació del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Pel que fa als ingressos no financers, referits al conjunt de les administracions públiques abans de descomptar-hi les dades de les administracions territorials, van ser de 45.906 milions en el primer trimestre, un 2,7% superiors als del mateix tram del 2010. Els ingressos provinents exclusivament dels impostos van créixer en el mateix percentatge, fins als 41.857 milions.

Pel que fa a la recaptació per impostos directes entre gener i març, va ser de 20.820 milions, i els indirectes van sumar una mica més, concretament 21.037 milions. Aquesta última xifra creix un 5,4%, especialment influïda per l'alça de l'IVA que es va aplicar a partir del juliol del 2010.

Concretament, la recaptació de l'IVA va pujar a 15.748 milions, un 8% més que en el primer trimestre. L'IRPF va aportar un 2,4% més, 19.672 milions, gràcies a l'increment, del 3,5%, de les retencions laborals. Finalment, la recaptació per impostos especials com ara tabac i hidrocarburs va frenar la seva evolució negativa i van retrocedir tan sols un 2,8% en contrast amb el 4,4% de l'inici de l'exercici. La resta de capítols presenten descensos, tret de les despeses de personal, on encara hi pesa la compensació per la desviació de l'IPC a les classes passives. Amb tot, els sous i salaris del personal actiu van caure un 5,1%.

Ahir mateix, la Comissió Europea va confirmar les dades del govern central en el sentit que el dèficit espanyol es va reduir l'any passat fins al 9,2%. Les dades, que van ser difoses per l'oficina estadística comunitària, Eurostat, també posaven de manifest que el deute va pujar fins al 60,1%, una dècima per sobre del permès per la normativa europea.

Les xifres mostren una millora respecte del 2009, quan la diferència entre ingressos i despeses de l'Estat arribava a un 11,1%, que va fer disparar les alarmes dels mercats i també les exigències de les autoritats europees. També és significatiu l'augment del deute des del 53,3% de dos anys enrere fins a superar el límit tolerat a Europa. En qualsevol cas, l'Estat espanyol encara figura com el tercer país de la zona euro per dèficit elevat, darrere tan sols d'Irlanda i Grècia, amb un 32,4% i un 10,5%, respectivament, a final de l'any passat.

A Portugal, el país que ara mateix té la seva solvència més al punt de mira i que ja ha demanat el rescat comunitari, després del de Grècia i Irlanda, el dèficit va ser del 9,1%, tal com va haver d'admetre fa una setmana, elevant l'anterior del 7,3%, ja que no hi havien comptabilitzat empreses públiques. A Portugal el deute públic s'ha disparat en l'últim any des del 83% fins al 93%.

Menys dèficit, més deute

Tot i que fora de la zona euro, Eurostat també va alertar, entre altres, del cas de Gran Bretanya, que ara com ara té un dèficit del 10,4% del PIB i un deute del 80%, el dèficit públic conjunt s'ha escurçat tant a la zona euro com al conjunt de la UE respecte al 2009, tot i que sembla que a costa d'incrementar el deute públic. Concretament, el dèficit ha passat a la zona euro del 6,3% al 6% i el deute ha pujat del 79,3% al 85,1%.