Catalunya dirà prou
Fóra bo recordar que totes les crisis econòmiques molt profundes tenen efectes també molt greus, i entomar-la amb inconsciència i manca de responsabilitat és un erro molt greu. I és tan gran que Espanya pot caure en una profunda decadència econòmica, social i política i que esdevingui com a país inviable. En aquests moments dubto molt que José L. Rodríguez Zapatero pugui acabar el seu mandat pel poc sentit de la responsabilitat que demostra. I fatalment anem de cap a un futur que serà molt conflictiu, i sembla que el president espanyol és totalment inconscient de la gravetat. Ja només que fos perquè és el president d'un país de cinc milions d'aturats, hauria de dimitir immediatament.
La propera fase de la crisi serà a partir de les eleccions del dia 22, quan els ajuntaments i les comunitats autònomes espanyoles constituïts de nou facin aflorar els seus dèficits reals. Només pensin en el que ens ha passat a Catalunya, i com el tripartit va jugar amb la comptabilitat enganyosa, i el nou govern ha hagut de fer aflorar un dèficit espantós i fer un pla d'estalvi molt rigorós, si no volíem naufragar com Grècia. Doncs comencem a sumar-hi tot el que pot sortir de les comunitats autònomes i dels ajuntaments, d'altres institucions i empreses, i poden provocar una tempesta amb els mercats financers internacionals, que són qui ens deixen els diners, tremenda i potser la punyalada fatal per a Espanya. The Economist ja anava per aquí quan considera difícil que “l'Espanya descentralitzada” pugui reduir el dèficit fins al 6% aquest any per culpa de les comunitats autònomes.
I el més trist del cas és que molta d'aquesta gegantina despesa, que tardarem molts anys a pagar i serà una funesta herència que deixarem, s'ha generat només per complaure criteris polítics, i en cap cas s'ha mirat ni estudiat el cost-rendibilitat. Tenim aeroports nous que no seran mai rendibles, tenim una gran quantitat de quilòmetres de línies de TAV que seran deficitàries, tenim carreteres i autopistes infrautilitzades, tenim grans dessalinitzadores per estrenar, altres aturades o infrautilitzades, etc., i les inversions en els punts clau per afavorir l'economia i la productivitat, en una situació d'emergència o de deixadesa total. Ni en el corredor ferroviari del Mediterrani, ni en l'N-II, per on passa una gran quantitat del moviment de mercaderies i persones, ni en la seguretat energètica, s'hi ha invertit prou, i porten un retard escandalós i amb la coincidència ara de la crisi i la retallada de les inversions presenten un futur molt fosc, i malgrat aquesta situació, i mentre es castiga tremendament Catalunya amb ingressos i amb inversions vitals, el govern Zapatero, per interessos electorals, acaba de posar a licitació una nova línia de TAV, deficitària econòmicament, per un total de 3.700 milions d'euros.
Davant de totes aquestes polítiques tan errònies i que perjudiquen el nostre desenvolupament, la nostra productivitat, la nostra economia i el nostre futur, és normal que un dia Catalunya, si més no per subsistir, faci un cop de timó i digui prou.
