La responsabilitat penal de les empreses

A final de l'any pas­sat, el 2010, va entrar en vigor la reforma del Codi Penal a través de la llei orgànica 5/2010. Amb aquesta reforma inno­va­dora, per pri­mera vegada es va intro­duir la res­pon­sa­bi­li­tat penal de les per­so­nes jurídiques en l'orde­na­ment jurídic espa­nyol. Fins ales­ho­res, el Codi Penal, accessòria­ment, pre­veia con­seqüències (no pas penes) per a les per­so­nes jurídiques, que el tri­bu­nals podien impo­sar facul­ta­ti­va­ment, però sem­pre sobre la base prèvia de la decla­ració com a penal­ment res­pon­sa­ble d'una per­sona física.

El sis­tema que s'ha triat per fer que les empre­ses siguin penal­ment res­pon­sa­bles es basa a esta­blir una sèrie limi­tada de supòsits per a l'admissió de la res­pon­sa­bi­li­tat penal per a l'empresa. Entre aquests supòsits hi ha, per exem­ple, els delic­tes con­tra la Hisenda Pública o la Segu­re­tat Social, l'estafa, les insolvències, els delic­tes con­tra els tre­ba­lla­dors, els delic­tes con­tra el medi ambi­ent o el tràfic d'influències, entre d'altres. Les penes pre­vis­tes per la llei van des de la multa, la sus­pensió d'acti­vi­tats, la inter­venció judi­cial, la clau­sura de l'esta­bli­ment i poden arri­bar fins a la dis­so­lució de l'empresa.

Aquesta res­pon­sa­bi­li­tat penal es basa en dues hipòtesis amb la prèvia comissió d'un dels delicte que hem rela­ci­o­nat ante­ri­or­ment: la pri­mera, és que aquest delicte s'hagi comès per una per­sona física que tin­gui la con­dició de repre­sen­tant legal o la con­dició d'admi­nis­tra­dor de fet o de dret, en nom o per compte de la per­sona jurídica i en pro­fit seu; i la segona, és la comissió d'un delicte que hagi comès una per­sona física sot­mesa a l'auto­ri­tat de les per­so­nes que hem esmen­tat ante­ri­or­ment quan aques­tes per­so­nes no han exer­cit el con­trol con­ve­ni­ent atès les cir­cumstàncies del cas.

La reforma ha tren­cat, a la llum d'una altra nor­ma­tiva com­pa­rada, la teo­ria del delicte que s'ha apli­cat al nos­tre orde­na­ment jurídic, con­cre­ta­ment el prin­cipi de cul­pa­bi­li­tat, ja que l'arti­cle 10 del Codi Penal exi­geix que les per­so­nes físiques penal­ment res­pon­sa­bles ho siguin per dol o imprudència. Ara s'esta­bleix la res­pon­sa­bi­li­tat penal directa i autònoma de les per­so­nes jurídiques però també sobta que no es reguli l'exclusió pos­si­ble de res­pon­sa­bi­li­tat penal de les per­so­nes jurídiques, com sí que passa amb les per­so­nes físiques. És a dir, el legis­la­dor trans­fe­reix la res­pon­sa­bi­li­tat penal de la per­sona física a la per­sona jurídica però en canvi no trans­fe­reix les pos­si­bles cir­cumstàncies exclo­ents de res­pon­sa­bi­li­tat que serien apli­ca­bles a la per­sona física envers la per­sona jurídica si és que hi pot haver la para­doxa que la per­sona física que comet direc­ta­ment el delicte es pugui empa­rar amb una cir­cumstància exclo­ent de res­pon­sa­bi­li­tat cri­mi­nal, és a dir, una causa jus­ti­fi­cada, com per exem­ple podria ser el com­pli­ment d'un deure i que, con­següent­ment, es declari que no ha comés cap delicte. En canvi, la per­sona jurídica sí que seria res­pon­sa­ble dels matei­xos fets. Caldrà que esti­guem atents en la posada en pràctica dels tri­bu­nals d'aquesta nor­ma­tiva nova.