Diners
Economia i ocupació submergida
Si l'existència d'una economia submergida sempre resulta nociva, és en les crisis quan ho resulta més ja que, a més dels perjudicis propis d'aquesta, s'hi afegix un augment de l'atur, subsidis onerosos i menys aportació als ingressos públics. D'altra banda, cal constatar que l'atur i l'ocupació submergida creixen paral·lelament. Si l'un ho fa, l'altre també. Després resulta un problema, enquistat, mentre no s'aconsegueixi reduir l'atur.
Divendres passat, dia 6, el govern va aprovar un decret pel qual els empresaris que ho desitgin podran donar d'alta a la Seguretat Social els empleats que no tenen declarats sense rebre cap sanció administrativa i amb acolliment a qualsevol modalitat de contractació, tot i que no podrà ser inferior a sis mesos.
Aquest “període de gràcia” s'acabarà al 31 de juliol. A partir d'aquesta data s'enduriran significativament les sancions administratives per a empreses i per a treballadors. En els casos que el treballador comptabilitzi el cobrament de la prestació per atur amb treballs “en negre”, les sancions augmentaran pel que fa a les actuals.
COMPETÈNCIA DESLLEIAL
El Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) ha assenyalat recentment que, al 2010, les irregularitats descobertes per la Inspecció de Treball van suposar 1,2 milions d'actuacions amb gairebé 100.000 infraccions aixecades en acta que van suposar 250 milions d'euros i van afectar més de 570.000 treballadors a l'Estat.
Si aquesta és la possibilitat màxima d'inspecció, com es comprovarà tot l'enorme potencial d'empreses il·legals? El govern ha afirmat que “espera” dotar d'una organització més adequada que l'actual. Però aquestes mesures han de ser potents i eficaces ja que, amb només 824 inspectors i 891 subinspectores de la Seguretat Social, poc s'assolirà pel que fa a anys anteriors.
MESURES ANTIFRAU
Molts infractors que poden ser descoberts pagaran la multa i persistiran en la seva obstinació perquè no entenen la seva activitat d'altra manera o, en el pitjor dels casos, tancarà el local i tots al carrer, sense drets tot i que, en realitat, empresa i treballador són defraudadors, és l'empresa la que té l'obligació de donar d'alta en la Seguretat Social. D'altra banda, molts treballadors als quals aquesta “ocupació” els suposa la seva única font d'ingressos no poden denunciar la seva empresa conscients que, si ho fan, no trobarien una alternativa de feina.
El pla no s'ha de limitar a suavitzar durant el període voluntari les condicions d'aflorament de l'ocupació submergida i després aplicar les multes. Això seria pensar en termes d'afany recaptatori. El Ministeri de Treball també ha de pensar a introduir estímuls per convèncer els empresaris que regularitzin les seves empreses ocultes.
Finalment, la Inspecció també ha de distingir entre el que són empreses legals i les que són il·legals. El que no es pot dedicar a fer a partir d'ara és entrar sense miraments en totes les microempreses i petites empreses per tal de comprovar-ne la situació de legalitat. Ha de procedir a detectar-ne les il·legals i centrar-s'hi. Cal evitar que alguns agents que hi estiguin interessats puguin arribar a denunciar que s'estan asfixiant i perseguint les pimes.
Un percentatge escandalós
L'economia submergida arriba actualment al 23,3% del PIB a l'Estat espanyol, és a dir, gairebé a 245.000 milions anuals d'euros. D'aquests euros, l'ocupació submergida que se'n deriva suposa cap a 82.500 milions d'euros. L'aflorament d'ocupació submergida podria ser de 13.000 milions cada any procedent de la Seguretat Social, però no s'hauria de baixar la guàrdia pel que fa al pla d'actuacions de la part més important –la fiscal-, que suposa el 66% del total. Segons un informe recent, l'ocupació submergida ha passat d'1,4 milions del 1980, a més de 4 milions la qual cosa explica que hi hagi tantes persones que treballin tant en l'àmbit de l'economia submergida com en l'oficial.
