La venda de tractors creix a Catalunya però lluny del ‘boom' d'abans de la crisi
El sector tractorista apunta que l'estrena de maquinària va lligada a la situació del sector agrícola i destaca que la puja del cereal els ha beneficiat
Una enganxosa melodia que fa uns anys es va convertir en cançó de l'estiu es referia a l'adquisició d'un tractor groc per part d'un jove amb ànsies de tenir un descapotable. Difícilment la peculiar cançó va contribuir a incentivar les vendes de maquinària agrícola però la casualitat sí que va voler fer-la coincidir amb els millors temps que recorda el sector. Uns anys d'una bonança sostinguda que es remunta a mitjan dècada dels noranta i que es va estavellar en sec el 2009 amb una precipitació de les vendes que fa fredor. És precisament la prudència que donen els anys de vaques magres el que porta el sector a reprimir ara l'optimisme malgrat que des de principi de 2011 les vendes de tractors han remuntat el vol.
Pocs indicadors són tan clars del moment que travessa l'agricultura com les xifres de venda de tractors. Si el pagès té diners canvia la màquina, però si va curt de butxaca qualsevol pedaç és vàlid per estirar més la vida d'aquell vell Massey, de l'atrotinat Barreiros o del mig desballestat Ebro. Dos bancs de dades poden donar fe que, aquest 2011, s'estan estrenant més tractors que en els dos últims anys. El més acurat -fins al punt que les marques paguen les primes als concessionaris en funció de les xifres que hi surten- és el ROMA (Registre Oficial de Maquinària Agrícola), gestionat pel Departament d'Agricultura de la Generalitat.
Segons les dades recollides per aquest registre, les vendes de tractors nous el primer trimestre de 2011 van ser un 26,4% més de les inscrites entre els mesos de gener a març de 2010 i, malgrat que en el segon tram de l'any les vendes han afluixat, fins al mes de juny continuen essent gairebé un 5% superiors a les que van tancar-se l'any passat.
Per la seva part, també serveixen de referència les matriculacions fetes per la Direcció General de Trànsit estatal (DGT) i, en aquest cas, l'increment encara és més notable ja que a Catalunya les matriculacions de tractors passen de 401 a 702 en el període de gener a juny, una puja de fins al 43%.
Cert és que el registre de la DGT no és tan exacte com el ROMA perquè hi ha la possibilitat que la DGT faci constar com a tractors maquinària que es destina a ús industrial més que no pas a agrícola, però, tot i això, sí que permet tenir una idea aproximada de l'evolució viscuda pel sector. En aquest sentit, si es busca més enrere i es comparen les dades del primer semestre de 2011 amb el mateix període de 2009 l'augment és del 59%.
ELS QUE HI ENTENEN.
No només les vendes han decaigut, sinó que el seu valor, també: “Se sacrifica la comoditat i les prestacions perquè a un tractor hi poses extres i t'hi pots deixar 30.000 euros”.
Jovells apunta que si “les vendes viuen moments d'alegria és gràcies als contractes que han lligat els pagesos per vendre cereal i panís”, i ho compara amb el sector fruiter, “que està ensorrat fins a baix de l'ànima”. “Si pel que fos poguessin vendre més car, les nostres vendes també creixerien segur perquè en aquest sector hi ha una gran quantitat de tractors que s'han de renovar”.
De parer similar és David Salvat, responsable comercial de Tallers Salvat de Valls, concessionari de la marca New Holland per a bona part de la província de Tarragona. Salvat es mostra molt prudent amb les dades i detalla que no és estrany arrencar l'any amb empenta: “Perquè molta maquinària es ven a final d'any per temes de facturació i, també, perquè els concessionaris tenim interès a complir les quotes que fixen les marques”. La convergència d'interessos de la part venedora i compradora dóna vida al mercat i, com que els terminis d'entrega sovint no són immediats, les màquines s'acaben inscrivint durant els primers mesos de l'any. I constata: “Tot va molt lligat a la situació econòmica del pagès i si li paguen el producte a baix preu és clar que no té diners per comprar maquinària. Nosaltres hem passat de vendre 70 o 80 tractors l'any a vendre'n 20”.
Incentius com els plans renova no funcionen perquè, diu, “hi ha molt poc pressupost”. Considera que aquestes mesures es presenten “per fer callar la gent”, però acaben en no-res i posa com a exemple que l'any passat les ajudes als pagesos per canviar la maquinària van ser “de 300.000 euros a tot Catalunya”.
Una oferta que va de 10.000 a 300.000 €
No és el mateix un tractor de 35 cavalls per arranjar una petita finca o per arreplegar fruita que una màquina de 300 cavalls per recórrer grans extensions de cereal. Ho sap bé Xavi Taberner, de Tractors Girona SL -amb concessionari a Fornells i a Castelló d'Empúries-, i que explica que, a banda de donar producte per a cada sector, “les marques consolidades com John Deere, New Holland o Massey-Fendt han de competir ara amb les marques de baix preu”. Es refereix a Kioti o Kubota, tractors fabricats a Turquia i l'Índia i que esgarrapen quota de mercat als grans.