Economia

La llet d'euga arriba al mercat català des de la Vall d'en Bas

puigpardines · Equillet ha començat a comercialitzar aquest tipus de llet i, a més, ha creat una fundació per estudiar científicament els seus beneficis pedagogia · L'empresa té una línia formativa per donar-la a conèixer

No cura, però hi ajuda. La llet d'euga és un ali­ment que conté sin­te­tit­zats –no es bull ni s'este­ri­litza i la sang els pot assu­mir quasi sense pro­ces­sar– dels nutri­ents bàsics que neces­sita el cos humà. A més, és molt baixa en grei­xos. El resul­tat és que després de dos o tres dies de pren­dre'n ja es noten els efec­tes, sobre­tot en temes decaïment o can­sa­ment, perquè, entre altres coses, ajuda a esta­bi­lit­zar la sero­to­nina i dopa­mina. A més, pre­para l'orga­nisme perquè els medi­ca­ments que es pre­nen tin­guin un efecte més ràpid i efec­tiu. No cal, però, estar malalt. Ni de bon tros. Per a les per­so­nes sanes, sim­ple­ment és un ali­ment que ajuda a man­te­nir una bona qua­li­tat de vida.

No obs­tant això, és un ali­ment molt poc cone­gut per al con­sum humà i que és difícil de tro­bar. A Cata­lu­nya, només hi ha el mas del Pla de Puig­par­di­nes, a la Vall d'en Bas, que la comer­ci­a­litza en farmàcies i boti­gues biològiques. Juti Gusi i Lídia Sam­bola fa dos anys que hi bata­llen, jun­ta­ment amb les seves tres filles, també impli­ca­des en el pro­jecte. Volen anar a poc a poc i ara tre­ba­llen en tres línies. La pri­mera, a la qual donen més importància, és la pedagògica.

Les qua­li­tats de la llet d'egua són poc cone­gu­des també per la comu­ni­tat científica i mèdica. Per això, Gusi està cre­ant una fun­dació i ha començat a engres­car met­ges i biòlegs en l'estudi de les qua­li­tats d'aquest pro­ducte i dels seus efec­tes bene­fi­ci­o­sos. Hi ha casos de cardiòlegs i oncòlegs que ja la recep­ten. “Cal remar­car que no cura, però millora el benes­tar i l'estat gene­ral del cos i això fa més efec­tius els trac­ta­ments”, explica. Ara ja hi ha un con­junt de pro­fes­si­o­nals que els dóna suport.

L'altra feina de la família de Gusi i Sam­bola és la divul­gació: han començat a fer xer­ra­des a col·lec­tius diver­sos, sobre­tot a far­macèutics, perquè cone­guin el pro­ducte.

El dar­rer front que tenen obert és fomen­tar que hi hagi més explo­ta­ci­ons rama­de­res dedi­ca­des a la pro­ducció de llet d'egua. De moment, tenen con­tac­tes a Puig­cerdà, Lla­nars i Madrid. Quant a la seva explo­tació, Gusi explica que és par­ti­dari que les eugues pas­tu­rin en lli­ber­tat i està ade­quant un indret poc con­cor­re­gut de la Vall d'en Bas per al bes­tiar amb maquinària de cre­ació pròpia per a la seva ali­men­tació.

Al Pla de Puig­par­di­nes, on viuen Gusi i Sam­bola, hi ha el taller arte­sa­nal sobre la llet d'euga i l'aula d'ensi­nis­tra­ment. Ara, la llet d'egua que comer­ci­a­lit­zen arriba de França i de Bèlgica. Equi­llet, a més, ha obert una línia cosmètica amb cre­mes i xampús ela­bo­rats amb llet d'egua. És una cosmètica pal·lia­tiva i alta­ment rege­ne­ra­tiva que, segons Juti Gusi, cal dis­tin­gir de la cosmètica de per­fu­me­ria.

3
hores són el període de temps
que hi ha d'haver entre munyida i munyida.
1
granja, la del Pla de Puigpardines,
comercialitza actualment llet d'euga.
1
litre al mes
és la quantitat de llet d'euga que caldria prendre.

La llet de búfala s'utilitza per elaborar la ‘mozzarella'

També es fa negoci amb una altra llet singular, la de búfala. L'empresa Búfala de l'Empordà SL acaba de treure al mercat mozzarella de fabricació cent per cent catalana que, a diferència de la italiana, no té només llet de búfala. L'empresa té un total de 1.200 búfales en una granja de Palau-saverdera. Són búfales d'aigua asiàtiques comprades a Bulgària i a Itàlia que produeixen uns 2.000 litres de llet diaris. La mozzarella, però, no es produeix a l'Empordà. La granja ha arribat a acords amb l'empresa Formatges de Muntanyola, que fa tota producció. Búfala de l'Empordà treballa per produir, en el termini màxim de mig any, 4.000 paquets de mozzarella al dia i fins i tot exportar una part d'aquesta producció als Estats Units a través d'una empresa externa de distribució catalana. De moment, la mozzarella catalana es pot trobar en botigues especialitzades i en carnisseries del Principat i de la Catalunya del Nord.

Des del 1981 ja existia a Ullastret una granja de visons, l'única de Catalunya dedicada a la cria d'aquest animal. La carn del visó té un gust similar al de la vedella, però els entesos asseguren que és més sana perquè té menys colesterol i menys calories i és rica en vitamina A i en ferro.

Els estruços i els emús, aus semblants als estruços, també s'han convertit en animals de granja. Al llarg de la dècada dels noranta es van instal·lar a les comarques gironines explotacions dedicades a la cria d'aquestes aus.

Una orxata aigualida

És difícil definir el gust de la llet d'egua. El que se li assembla més és el d'una orxata aigualida. Això no obstant, és un tipus de llet que no es beu directament; ha de ser en pols o congelada perquè és llet crua i, per tant, es liofilitza. La manera de prendre-la depèn de la imaginació de cadascú: barrejada amb qualsevol beguda, amb sopa, amb iogurt, batuts, etc. També es pot prendre en càpsules i, si tot va bé, a partir del setembre, en forma d'uns originals caramels per a petits i grans. El maneig de les eugues per obtenir la llet és molt diferent del de les vaques. Per començar, a les mares no se les pot separar dels poltres perquè perden la llet. Es munyen cada tres hores i la quantitat obtinguda és d'uns tres litres, mentre que les vaques en donen una trentena diària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.