A veure com bufa el vent

L'energia eòlica viu moments crucials, en què es juga ser una alternativa energètica fonamental en l'esdevenidor immediat, amb capacitat de ròssec econòmic. La fixació d'una nova retribució, que haurà de ser vigent a partir del 2013, i com es resol la suspensió cautelar de l'acord de determinació de les zones de desenvolupament prioritari del concurs eòlic, per una possible manca d'avaluació ambiental, són interrogants que creen un cert desfici al sector.

L'aparició d'una proposta governamental de nou règim retributiu és imminent i, com diu Ramon Carbonell, president de l'associació Eoliccat, “és previsible que llancin un globus sonda, amb una retribució a la baixa, que ens obligarà, al sector, a aixecar-nos en armes”. Els empresaris eòlics voldrien tornar a una arquitectura de primes com la que regia amb el RD 661 de regulació de la producció elèctrica, que establia una forquilla en què es compensava la prima segons baixés o puges el preu. A finals del 2010 es va modificar, i aquesta bonificació es va reduir un 35%. Per Carbonell, és indispensable tornar a un règim en l'energia eòlica en què “el capital privat hi trobi un rendiment prou incentivador perquè hi inverteixi, com passa amb les concessionàries d'autopistes”. Si finalment es minimitza la prima, la indústria eòlica corre el risc “d'entrar en una fase d'hivernatge, fins que els preus d'energia tirin cap amunt”. En el pitjor dels casos, els eòlics, com diu Carbonell, hauran de mantenir malgrat tot una actitud proactiva, per si més no nodrir els mercats europeus, no debades en el nostre mercat hi ha noms propis de molt recorregut en els mercats exteriors, com Alstom Wind o Gamesa. De moment, en tot aquest any, el misteri que envolta el nou règim tributari que ha de regir a partir del 2013 ha fet que es deixin d'encarregar equips. A tot Espanya, aquesta incertesa s'ha arribat a cobrar 10.000 llocs de treball en dos anys, i a Catalunya el subsector de fabricants d'aerogeneradors i components va patir l'any passat una reculada del 15,3%, tot i que va ser durant aquest període quan es va obrir al país un centre de manteniment i reparació de Vestas.

S'acusa sovint l'energia eòlica de no poder-se desenvolupar sense la crossa de la prima, raonament que rebat Carbonell, que raona que “si el carbó, el gas o les nuclears no rebessin també ajuts, directes o indirectes, l'eòlica tampoc no en necessitaria, i demostraria que pot ser més competitiva”. De fet, segons la seva pròpia perspectiva, explica: “Si tenim en compte que en els pròxims anys pot escassejar el petroli a un preu raonable, i en conseqüència experimentar una alça el preu de l'energia, perfectament l'eòlica podria funcionar sola l'any 2014”. Cal anotar, com agrada a Eoliccat, que, atès que la part primada de la retribució a la producció eòlica deriva de la tarifa, i donat que Catalunya representa el 18% del consum elèctric de tot l'Estat, contribueix a cobrir la tarifa elèctrica de manera prou rellevant, fins al punt que es pot afirmar que s'estan produint transferències a les resta de l'Estat per aquesta diferència entre la proporció del consum i la generació eòlica de Catalunya respecte de la resta d'Espanya.