editorial
Les revolucions individuals
El detall de la crisi, més enllà dels titulars de reformes i retallades, és un mar de petits drames particulars: les famílies amb diversos membres sense feina que han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, les que no poden pagar la hipoteca i són desnonades, els joves que troben una barrera per entrar en el mercat laboral... En tot aquest drama coral que està sent la crisi, els professionals estan vivint la seva pròpia revolució. El tancament d'empreses o la caiguda de l'activitat n'ha expulsat molts del mercat laboral i afronten el futur amb molta incertesa, sobretot a les persones vinculades amb sectors en reconversió, que veuen empetitir-se el seu horitzó professional: no hi ha lloc per a tothom. No hi ha dubte que aquest tràngol de grans proporcions significarà la pèrdua de molts professionals de gran vàlua i experiència. Alguns ja estan emigrant a altres activitats o, fins i tot, a altres països, en el que és una hemorràgia nacional de capital humà.
Però aquestes circumstàncies també acostumen a tenir aspectes positius. En l'àmbit personal, està obligant a fer reflexions vocacionals a molts professionals que, després de molts anys d'exercici continuat, no s'havien parat a pensar si la feina els satisfeia. En aquest sentit, algunes reinvencions donaran lloc a persones més felices. En l'àmbit col·lectiu, també s'estan replantejant els límits de les professions, que deixaran de ser compartiments estancs. Ens hem d'acostumar a valorar les persones per les seves capacitats i habilitats, més enllà de l'etiqueta professional.
El vici també nota la crisi econòmica
Entre els sectors que es consideren bons per invertir perquè la demanda és estable amb independència de la situació econòmica hi ha els del tabac, l'alcohol i els jocs d'atzar. L'estudi que publiquem sobre l'evolució de la despesa en aquests productes mostra que la demanda és menys rígida del que se sol pensar: els consumidors no hi estan tan enganxats, sinó que també els tenen en consideració a l'hora de reduir despeses i no s'estan de comprar altres coses per mantenir la quota de vici. És molt evident en els vins i els alcohols, el consum de litres per persona i any dels quals ha baixat considerablement i contínuament des que va començar la crisi financera. També en els jocs d'atzar, on es registra un fort descens de la despesa justament en els anys de crisi més forta. En l'únic dels tres productes on es detecta més resistència a baixar el consum és en el tabac, que es manté estable malgrat l'augment de les prohibicions i una pujada d'impostos que en teoria afavoreix la proliferació d'exfumadors i és un factor de dissuasió per als que no han fumat mai. Però en aquest cas la demanda tampoc és estàtica, ja que en part s'ha derivat cap a productes més barats, com és el tabac d'embolicar.
L'estudi també mostra diferències entre territoris sobre els hàbits de consum, més enllà de l'evolució de l'economia. Els catalans són els que més gasten de l'Estat espanyol en licors consumits a casa -probablement per la conjunció d'una major renda per càpita i una menor inclinació a córrer bars-, dediquen al tabaquisme menys diners que la mitjana i són a la cua pel que fa a despeses en joc, un indicador clar que no confien que l'estabilitat econòmica els caurà del cel en forma de grossa de Nadal o d'un ple amb un sol encertant de la Primitiva.
