El TAV rapaç

Ho diuen de fa anys experts com el Germà Bel: l'estesa del TAV, el tren d'alta velo­ci­tat, per la península és un pro­jecte injus­ti­fi­ca­ble econòmica­ment que res­pon a una decisió política. Quan l'Estat espa­nyol ja n'ha cons­truït prop de dos mil quilòmetres i la crisi obliga a reta­llar, el minis­tre Blanco encara con­si­dera pri­o­ri­tari el TAV a Galícia, ha posat a lici­tació per 3.800 mili­ons d'euros el que va a Extre­ma­dura, tira enda­vant la línia a Àvila i fa tan­car la ruta entre Toledo, Conca i Alba­cete, perquè tenia una demanda real de menys de 10 viat­gers al dia. Amb aque­lla ale­gria que carac­te­ritza la política espa­nyola en les grans deci­si­ons, es crea una super­xarxa insos­te­ni­ble.

A un país teòrica­ment avançat com la Gran Bre­ta­nya encara sos­pe­sen si val la pena de fer una inversió de 36.000 mili­ons d'euros per enllaçar Lon­dres amb el nord d'Angla­terra. Una edi­to­rial recent de The Eco­no­mist demana molta mesura abans de fer res: 1) Es posa en dubte que afa­vo­reixi el ree­qui­li­bri regi­o­nal i més aviat pot accen­tuar els dese­qui­li­bris, perquè poten­cia l'acces­si­bi­li­tat a les grans capi­tals i la cen­tra­lit­zació; 2) reque­reix grans inver­si­ons que es paguen amb els impos­tos de tots, però que bene­fi­cien les regi­ons i els indi­vi­dus rics a costa dels pobres; i 3) des­via fons per a la millora de les xar­xes que ja hi ha —per enten­dre'ns, la nos­tra roda­lia— que, amb poca inversió, aug­men­ta­rien molt la velo­ci­tat i la freqüència.

Els gover­nants espa­nyols aca­ba­ran fre­nant el TAV, però no perquè hagin començat a con­si­de­rar aquests aspec­tes, sinó perquè no hi ha diners, que, si n'hi hagues­sin, con­ti­nu­a­rien amb el pro­jecte de la xarxa en roda de bici­cleta. Men­tres­tant, el pro­jecte amb més sen­tit econòmic de tots, que és el del cor­re­dor medi­ter­rani, està a les bece­ro­les. I de Bar­ce­lona-Sants a Man­resa hi ha 1 hora i 23 minuts. No ens merei­xem alguna cosa millor?