DE MEMÒRIA
Els secrets ‘catalans' de documents wikileaks
L'organització documentalista Wikileaks ha fet pública, entre moltíssimes altres informacions secretes o confidencials, una llista amb els 300 punts o empreses de tot el món que l'entorn del govern dels Estats Units d'Amèrica considera estratègicament vitals per a la bona marxa dels EUA i de la societat humana del planeta Terra.
Tres d'aquests 300 punts o instal·lacions estratègics estan localitzats a la península Ibèrica. Els ibèrics contribuïm, doncs, amb un 1% a la seguretat dels EUA. Aquests tres punts són: Gibraltar, el gasoducte Magrib-Europa i Grífols.
Gibraltar. La descoberta del caràcter estratègic de l'estret de Gibraltar és tan antiga com la navegació a la Mediterrània. Ara, la idea de fer una base naval potent a redós del Penyal és moderna. Foren els aliats de 1702, és a dir, Anglaterra, Holanda, Àustria i Catalunya, els que decidiren conquerir l'àrea del Penyal, la clau de pas de l'estret. El 4 d'agost de 1704, una esquadra aliada, comandada per Jordi de Hessen-Darmstadt, virrei de Catalunya des del 1698, conquerí Gibraltar. I el príncep Jordi dels catalans n'esdevingué governador.
Encara avui, al segle XXI, la platja on desembarcaren les forces de la Generalitat (un batalló de 350 homes) té un nom inequívoc: és la Catalan Bay. Com és sabut, però, Gibraltar no esdevingué una base dels aliats (fet que hauria donat una part de la seva sobirania a la Generalitat) sinó una base britànica.
Així i tot, els catalans d'aquell moment històric aconseguiren crear, el 1709, la Companyia Nova de Gibraltar, amb, al capdavant, els Feliu de la Penya de la ciutat de Mataró. El seu objectiu era escapar del monopoli comercial donat per la Corona hispànica en exclusiva al port de Cadis.
Als darrers temps, l'IPECC, l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, ha establert relacions amb el govern de Gibraltar, i el príncep Jordi de Hessen, mort a Barcelona, ha estat recordat a la mateixa església (els Josepets de Gràcia) on se celebraren els seus funerals i fou enterrat.
MEG o PDF Pipeline. El gasoducte inaugurat el 1996 que transporta el gas natural des dels jaciments de Hassi R'Mel, al Sàhara algerià, fins a Europa passant pel Marroc, el fons de la Mediterrània i Andalusia, té dos noms oficials. Un és: Magreb-Europe Gas Pipeline, MEG. L'altre és: Pedro Duran Farell Pipeline, PDFP. El nom original, proposat per Algèria i l'empresa gasista Sonatrach, és aquest segon. Dient-ne ‘Duran Farell', els algerians van voler homenatjar l'enginyer i empresari català que va iniciar l'explotació del gas del subsòl saharià, que era l'home que els va donar suport des d'abans que fossin independents el 1962, i que, des del primer moment, va optar pel traçat del gasoducte finalment adoptat.
L'empresa EMPL, Europe-Magreb Pipeline, propietària i gestora del gasoducte, és formada per l'algeriana Sonatrach, la catalana Gas Natural, la marroquina SNPP i la portuguesa Transgas. Catalunya, doncs, a més de donar el nom al gasoducte, hi té una important participació empresarial.
Grífols. Els Laboratoris Grífols van néixer el 1940, a Barcelona. Però el Dr. Grífols Roig ja havia creat el 1910 l'Institut Central d'Anàlisis Clíniques. Des de molt aviat es van especialitzar en la fabricació de derivats del plasma sanguini, per bé que també investiguen i produeixen en altres línies. A poc a poc han esdevingut un gran productor europeu d'hemoderivats, i, finalment, després de l'absorció d'empreses competidores, en un dels primers productors mundials. Fins al 2006, Laboratoris Grífols no va cotitzar a borsa, i, des de 2008, és una de les empreses incloses en l'Ibex 35.
L'interès estratègic de Grífols deriva de la seva xarxa mundial d'obtenció de plasma, de les innovacions introduïdes en la producció d'immunoglobulines d'ús intravenós i d'hemoderivats, i de la seva xarxa de distribució comercial, que abasta hospitals i centres mèdics europeus, americans, del sud-est asiàtic, japonesos i australians.
Breu: en la configuració dels tres punts estratègics de la península Ibèrica és patent la presència d'algun dels elements més dinàmics de la societat catalana.
Institut Barraquer
L'Institut Barraquer d'Oftalmologia, situat, des de 1934, al carrer Muntaner de la ciutat de Barcelona, hauria pogut formar part perfectament dels 300 llocs del planeta que el govern nord-americà considera bàsics. Des de molt abans, però, els Barraquer havien aconseguit perllongar el bon funcionament dels ulls dels homes –i, doncs, de la visió- gràcies, especialment, a les tècniques d'eliminació de cataractes. Des de 1964, hi ha un altre Institut Barraquer a Bogotà (Colòmbia).
