Impostos que no vols apujar, no els deixis sortir

Podem posar moltes etiquetes al discurs que va pronunciar el doctor Andreu Mas-Colell el 30 de setembre passat en el Cercle d'Economia, però no pas la seva falta de claredat. Penso que en aquelles paraules del doctor Mas-Colell hi ha resumida l'essència d'una manera de fer, hi està manifestada la tendència que veurem les properes dècades en l'administració de la cosa pública, a Catalunya, sí, i a tot arreu. Idees a ressaltar:

-Es planteja l'accés gratuït universal als serveis públics. Es diu gratuït però es paguen impostos, contribucions especials, taxes, estatals, locals, municipals, quotes a la Seguretat Social. Penso que la lectura és simple: la tendència de la recaptació fiscal va a menys perquè l'activitat econòmica tendeix a menys, i l'atur, a més, per la qual cosa les recaptacions fiscals cauran.

-S'argüeix que la participació privada en la prestació dels serveis que demani la població ha de ser superior, però la renda mitjana de la població ¿arribarà a pagar el que demani per a aquests serveis? Penso que aquí s'hi explicita la carpetada final a la redistribució de la renda: si els impostos no han de créixer -els veritablement rics sempre tindran tortuositats legals per no pagar- i les despeses no han d'acabar sent ateses, l'única sortida és que paguin qui usen serveis, i qui no pugui, que s'empobreixi o els usi menys.

-Una idea: que es mantindrà l'essencial. Ja, el concepte essencial és subjectiu, però això al marge: un mínim de subsistència sempre hi serà perquè no hi ha pitjor enemic que qui no hi té res a perdre. A partir d'aquí…

Resum del resum: pagament per accés a l'ús, declini de la redistribució, i cadascú el que és seu. No té gens a veure amb el que hem vist fins ara, però és que estem en una crisi sistèmica (Catalunya i tot el planeta) i quan això passa es produeix un canvi de model. I el model que ve és trist, pobre i limitat, almenys per a la majoria.

Aconsegueixin el text. Endurint expressions i emprant vocables i oracions més rotundes, el meu parer és que aquest missatge podria haver estat pronunciat per la senyora María Dolores de Cospedal; i no, no es quedin en la diferència de color polític entre l'un i altra: transcendeixin això perquè això ja no és important … si és que, al capdavall, algun cop ho ha estat.

Què vaig trobar a faltar en aquest discurs? Doncs hi vaig trobar a faltar la referència als 18.000 milions d'euros que anualment Catalunya rep de menys d'Estat espanyol amb relació al que a l'Estat espanyol aporta. ¿Que no cal ser eficients en les despeses sense pujar els impostos? Doncs a què esperen? Aquests impostos que no es volen apujar, pagats, ja estan a compte. Ja saben: “Aigua que no has de beure deixa-la córrer.”