No dependents o independents

Dimarts pas­sat TV3 va ofe­rir-nos la pel·lícula en forma de docu­men­tal 14 d'abril: Macià con­tra Com­panys, un relat basat en els enfron­ta­ments entre Macià i Com­panys just en aquells tres dies que Cata­lu­nya va ser república cata­lana i ens van mos­trar tot el dra­ma­tisme i el par­ti­disme polític. Segons comenta Toni Soler, l'autor del lli­bre que ha donat peu a la pel·lícula, “Com­panys volia una auto­no­mia dins la República espa­nyola”, men­tre que l'ideal de Macià era una república fede­ral amb Cata­lu­nya com a estat. La visió de les dues Cata­lu­nyes, la feblesa i les con­tra­dic­ci­ons dels cata­lans davant els “nego­ci­a­dors” espa­nyols, com deia Cru­ells, en tres dies vam pas­sar de la República cata­lana a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

Pel que fa al pacte fis­cal que pro­posa el pre­si­dent Mas, i que vol­dria una gran unió política a l'entorn d'aquesta petició, perquè és un tema de país, segons el Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió ( CEO) quan se'ns pre­gunta als cata­lans un 48,4% hi està total­ment a favor i un 27,3% més a aviat a favor, men­tre que només un 10,5% hi està més aviat en con­tra; un 7,2%, total­ment en con­tra, i un 5,8 % no ho sap. És a dir, tres de cada qua­tre cata­lans i cata­la­nes volen un sis­tema finan­cer sem­blant al del con­cert econòmic i que ens porti a la situ­ació de “no dependència”. Segu­ra­ment feia molts anys que a Cata­lu­nya no teníem una pro­posta amb un suport social tan gran. I com sol pas­sar sovint a Cata­lu­nya, els grans con­sen­sos soci­als no es cor­res­po­nen amb grans con­sen­sos polítics; els interes­sos dels par­tits no es cor­res­po­nen amb els interes­sos de la soci­e­tat, tot i que en aquest 75,4% hi ha votants de tot l'arc par­la­men­tari. Ja fa dies que veiem com s'intenta argu­men­tar una acti­tud contrària al que és un clam espec­ta­cu­lar, amb un seguit d'argúcies ben pobres. Els soci­a­lis­tes cata­lans encara s'empa­ren amb l'Esta­tut poste­rior al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, com argu­ment força, per insis­tir en el model de finançament i refu­sar el pacte fis­cal, i els popu­lars el neguen perquè, segons ells, la ins­pecció tri­butària ha de recaure en l'Estat espa­nyol, per tenir totes les dades uni­fi­ca­des. Un estudi fet per la con­se­lle­ria d'Eco­no­mia i que Andreu Mas-Colell va fer públic dime­cres pas­sat demos­tra que el nou model de finançament, el de l'Esta­tut, contrària­ment al que diuen els soci­a­lis­tes, ha agreu­jat l'espoli fis­cal. Si el 2005 el dèficit fis­cal era del 8,3% del PIB, el 2009 va ser del 8,4%. Aquesta crisi econòmica i l'endèmic dèficit fis­cal ens han por­tat a una exte­nu­ació econòmica total i han aflo­rat els greu­ges com­pa­ra­tius amb la resta de l'Estat. És sor­pre­nent aquesta acti­tud dels soci­a­lis­tes i popu­lars, perquè els cata­lans no dema­nem res que no tin­guin bas­cos i navar­re­sos de fa més de trenta anys.

La pel·lícula ens mos­tra que si no volem caure en un altre 14 d'abril caldrà molta fer­mesa perquè tin­guem resistència a casa nos­tra, i amb els nego­ci­a­dors. Però aquesta vegada els cata­lans que optem per la no dependència, si es furta aquesta sor­tida, és molt pro­ba­ble que ens decan­tem per la inde­pendència. Si més no, estan avi­sats.