contra xifrada
El Camp Nou vessarà vi
Tenir una conversa amb Jordi Alcover deu convalidar ben bé mitja dotzena d'assignatures del primer curs de sommelier. Aquest expert tastador que, juntament amb Silvia Naranjo, s'ha encarregat de redactar la guia dels 100 millors vins que es fan a Catalunya té una perspectiva tan global del món del vi que quan parla destil·la coneixement. A més, i potser és això el més agraït d'escoltar-lo, defuig els perillosos tics esnobs que tant abunden entre un gremi que en cada anyada sembla inflar-se-li una mica més el pit.
De fet, el que podia ser una excel·lent oportunitat per fer massatges a l'ego de celleristes i productors, Alcover i Naranjo ho han convertit en un examen de revàlida que fa envermellir més d'un. I és que la gran diferència de la guia catalana amb els llistats més famosos (la guia Parker o la Peñín) és que aquí no s'estalvien les males notes: “el que és fàcil és no posar-n'hi als que tenen mala nota” diu Alcover que, en canvi, ha escalat les puntuacions des del 5,08 al 9,78. A base de no estalviar clatellots (clatellots que sovint han generat una resposta ofesa de disconformitat), els autors fan no només un rànquing dels vins del país sinó també una radiografia del sector vitivinícola de les quatre barres.
La d'enguany és la quarta edició d'una guia que es consolida com el mesurador de referència dels vins catalans. El proper dilluns els autors la presentaran acompanyats del director general de l'Incavi, Jordi Bort. I si es tracta de donar volada i segell de distinció al vi català, res com fer-ho a l'escenari que han escollit, un autèntic temple del gaudi pels sentits: l'estadi del Camp Nou.
VINS IDENTITARIS.
Per això aprecia els caldos sortits de les varietats de raïm pròpies de la terra. Els ceps de garnatxa, trepat, carinyena, picapoll, xarel·lo, moscat, macabeu o parellada donen al vi unes característiques pròpies de la terra, lluny dels paràmetres més homogenis que surten de varietats importades: “ja n'hi ha prou de cabernet sauvignon, syrah, chardonnay o pinot noir”, apunta l'autor de la guia. I es justifica: “Si volem potenciar el vi del país ho hem de fer amb les varietats que havien estat la base del conreu a Catalunya i fugir de dèries francòfiles.”
Alcover posa de manifest que va ser a mitjan dècada dels seixanta del segle passat quan els productors catalans, veient l'èxit i la demanda que tenien els vins francesos, van dirigir les energies “a fer còpies de vins originals i vendre'ls per sota preu. I alerta perquè així s'han fet molts calés, però ara això s'ha acabat perquè Sud-àfrica, Xile, l'Argentina o Austràlia fan la còpia a preus més competitius”.
Per fer la guia han tastat 1.600 vins de 370 cellers, la qual cosa representa “el 74% de la producció de vi que es fa a Catalunya”. No és estrany, doncs, que triguin de sis a set mesos a enllestir la guia. De la mateixa manera, també han tastat un centenar de vins de la Catalunya Nord i una vintena de l'Alguer, “perquè s'hi cultiven les mateixes varietats que aquí i el tractament agrari és semblant”.
UNA QÜESTIÓ DE MATÍS.
La palma enguany se l'emporta, amb 9'78 punts (“el 10 és impossible”, diu el responsable de la valoració), el Mans de Samsó del 2009, un vi del celler Vinyes d'en Gabriel de la tarragonina DO Montsant. Nascut a terres de Tivissa (Ribera d'Ebre), el vi ha sortit d'una vinya carinyena que va ser plantada fa cent anys i que ha arrelat als terrers calcaris i argilosos poc regats per la pluja i amb molt contrast de temperatura. És un vi de premi.