Focus

Fusionar-se per sortir a l'exterior

Les grans firmes ja s'han internacionalitzat, però les mitjanes necessiten guanyar massa crítica per poder fer el pas amb èxit

Els experts veuen les fusions complicades pel tarannà de l'empresariat català

“El futur de les cons­truc­to­res és sor­tir a fora, però no per fer obres pun­tu­als, sinó per tenir-hi una presència estratègica i, per tant, una estruc­tura fixa en aquell país”, explica el fun­da­dor de la con­sul­tora Gabi­net d'Estu­dis Econòmics, Pere Lle­o­nart. Això vol dir tenir prou massa crítica per assu­mir les inver­si­ons que reque­rirà aquesta aposta per la inter­na­ci­o­na­lit­zació. “Les empre­ses cons­truc­to­res s'han de con­ver­tir en mul­ti­na­ci­o­nals”, diu Lle­o­nart.

El pro­blema és que el tei­xit empre­sa­rial català, també en el sec­tor de la cons­trucció, està for­mat sobre­tot per pimes que difícil­ment tenen prou capa­ci­tat finan­cera per assu­mir aques­tes estruc­tu­res a fora. “Algu­nes s'ajun­ten per fer aquest salt a l'exte­rior, però no és el més habi­tual”, des­taca la gerent del Gremi de Cons­truc­tors de Bar­ce­lona i Comar­ques.

Les expli­ca­ci­ons a aquesta aversió a les uni­ons empre­sa­ri­als són diver­ses, però no exclu­si­ves del sec­tor de la cons­trucció. “Hi té molt a dir el nos­tre caràcter medi­ter­rani; per això les fusi­ons són com­pli­ca­des, però s'han de bus­car fórmu­les que per­me­tin adap­tar-nos a aquesta nova situ­ació”, explica el pre­si­dent de Cons­cat, Manuel Romero. Amb tot, el sec­tor admet que aquest és un pas que per molt que no agradi es con­ver­tirà en una neces­si­tat per sobre­viure en el con­text actual. “L'empresa mit­jana no té més remei que inten­tar gua­nyar massa crítica”, diu Rafael Romero, pre­si­dent de la Cam­bra Ofi­cial de Con­trac­tis­tes d'Obres de Cata­lu­nya.

NO SEM­PRE FUN­CI­ONA.

En aquest sor­tir a fora també pesen molt les males experiències d'un sec­tor que tot just abans de la crisi va fer les male­tes en massa –sobre­tot els pro­mo­tors immo­bi­li­a­ris– per anar a la con­questa dels països de l'est d'Europa. Eren anys feliços aquí, amb rècords d'acti­vi­tat; van ser molts els que s'hi van llançar de cap, a vega­des sols i més sovint al cos­tat d'un soci local. “Alguns van tor­nar després amb la maleta buida i com són experiències molt recents pesen en les empre­ses a l'hora de pren­dre aquesta decisió”, explica Polo.

De fet, segons el dar­rer informe d'Euro­cons­truct, els països de l'Est han dei­xat d'ocu­par les posi­ci­ons més atrac­ti­ves quant a les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment del sec­tor de la cons­trucció a Europa. La majo­ria dels estats pre­sen­ten com­por­ta­ments pro­pis de mer­cat ja madur amb crei­xe­ments pre­vis­tos per al 2012 i el 2013 del 2%. En canvi, segons aquest mateix informe, seran els països escan­di­naus els que pren­dran el relleu.

Més enllà d'Europa, els països en vies de desen­vo­lu­pa­ment, i espe­ci­al­ment els de l'Amèrica Lla­tina i el nord d'Àfrica, són ara mateix els que pre­sen­ten més interès per a les cons­truc­to­res d'obra civil. “En aquests països les grans infra­es­truc­tu­res i fins i tot les més bàsiques encara s'han de fer, així que el seu marge de crei­xe­ment és ele­vat”, des­taca el pre­si­dent de Cons­cat.

Però tot i que el sec­tor admet que les opor­tu­ni­tats són més a fora que al mer­cat local, també recor­den que la inter­na­ci­o­na­lit­zació no és una cosa d'avui per demà, i que, per tant, els movi­ments que es facin avui poden donar fruits d'aquí a uns anys. “Per a molts pot­ser aquesta reflexió arriba massa tard”, comenta Mercè Polo. Com des­taca Lle­o­nart, “com aquí les coses ana­ven tan bé i hi havia tant negoci, les empre­ses no veien cap neces­si­tat d'anar a bus­car negoci a fora i diver­si­fi­car els seus mer­cats”.

La inter­na­ci­o­na­lit­zació, a més, reque­reix for­tes inver­si­ons d'entrada i això també resulta com­pli­cat per a un sec­tor que no dis­posa pre­ci­sa­ment d'una tre­so­re­ria sane­jada. “Abans d'assu­mir el repte de la inter­na­ci­o­na­lit­zació, les empre­ses han de tenir una base con­so­li­dada a casa seva i tenir un pro­ducte que es pugui ven­dre, que en aquest cas seria dis­po­sar d'un equip inte­gral que sigui capaç de donar un ser­vei efi­ci­ent”, des­taca el pre­si­dent de la Cam­bra de Con­trac­tis­tes. Per això Lle­o­nart con­si­dera que la fusió de Comsa i Emte és un exem­ple a seguir pel sec­tor. “Es van com­ple­men­tar a la per­fecció perquè una era líder en cons­trucció i l'altra en ins­tal·laci­ons, amb la qual cosa poden ofe­rir un trac­ta­ment inte­gral als pro­jec­tes.”

Una opor­tu­ni­tat, però, pot venir de les engi­nye­ries. Aques­tes, tant grans com peti­tes, han posat un peu a fora davant la dràstica cai­guda del mer­cat local, i les cons­truc­to­res, diuen els experts, podrien apro­fi­tar per anar-hi del bra­cet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.