A voltes amb els concursos de creditors

Con­ti­nua la seqüència de modi­fi­ca­ci­ons de la llei Con­cur­sal, la llei que regula les insolvències empre­sa­ri­als i que, a causa de la cru­esa de la crisi, té satu­rats els jut­jats mer­can­tils. Ara com ara, a través d'una de les últi­mes lleis apro­va­des pel govern en fun­ci­ons, la llei 38/2001, de 10 d'octu­bre, de reforma de la llei Con­cur­sal, es busca de nou (no és la pri­mera modi­fi­cació que ho anun­cia així) la con­ser­vació de l'acti­vi­tat econòmica o pro­fes­si­o­nal del con­cur­sat, i d'aquí que la reforma legis­la­tiva fos necessària i urgent, ja que les empre­ses en con­curs, poques vega­des acon­se­guei­xen con­ti­nuar l'acti­vi­tat.

La nove­tat prin­ci­pal de la llei la tro­bem en les ano­me­na­des ins­ti­tu­ci­ons pre­con­cur­sals. En pri­mer lloc, el nou arti­cle 5 bis intro­du­eix la pos­si­bi­li­tat que el deu­tor comu­ni­qui al jut­jat com­pe­tent l'inici de nego­ci­a­ci­ons des­ti­na­des o bé a asso­lir un acord de refi­nançament o bé a obte­nir adhe­si­ons a una pro­posta anti­ci­pada de con­veni. Aquesta comu­ni­cació com­porta un gran avan­tatge per al deu­tor: durant els tres mesos poste­ri­ors a la comu­ni­cació, no se li exi­girà el deure de sol·lici­tar la decla­ració de con­curs volun­tari. Ara bé, un cop trans­cor­re­gut aquest període, i sem­pre que con­tinuï en estat d'insolvència, sí que haurà de sol·lici­tar la decla­ració de con­curs.

D'altra banda, l'arti­cle 71.6 esta­bleix els requi­sits perquè els acords de refi­nançament que per­meti la con­tinuïtat de l'acti­vi­tat empre­sa­rial no es puguin res­cin­dir si després l'empresa acaba pre­sen­tant con­curs. És habi­tual que els cre­di­tors no finan­cin les empre­ses en difi­cul­tats, perquè si es refi­nan­ces­sin però després s'acaba pre­sen­tant con­curs, aquests acords es podien res­cin­dir, i aquesta por feia que els cre­di­tors es tan­ques­sin en banda pel que fa a la idea d'ampliar el crèdit i d'aju­dar l'empresa en difi­cul­tats. Ara per ara aquells acords de refi­nançament que ampliïn sig­ni­fi­ca­ti­va­ment el crèdit dis­po­ni­ble o en modi­fi­quin les obli­ga­ci­ons no es podran res­cin­dir. I, a més, un cop com­plert aquest requi­sit, i sem­pre que l'acord esti­gui subs­crit per cre­di­tors que repre­sen­tin al menys el 75% del pas­siu de titu­la­ri­tat d'enti­tats finan­ce­res, els acords es podran homo­lo­gar judi­ci­al­ment. Així mateix, per reforçar els acords de refi­nançament i donar més con­fort als cre­di­tors, la llei intro­du­eix al nos­tre orde­na­ment –dins del marc d'aquests acords– la figura del diner fresc (fresh money) en vir­tut del qual el 50% dels crèdits que supo­sen ingres­sos nous a la tre­so­re­ria de la soci­e­tat –ja que el marc dels acords de refi­nançament es con­si­de­ren crèdits con­tra la massa del con­curs– i el 50% res­tant es con­si­de­ra­ran un crèdit amb pri­vi­legi gene­ral. La llei també pretén solu­ci­o­nar aspec­tes pro­ce­di­men­tals que havien gene­rat pro­ble­mes d'apli­cació pràctica amb la legis­lació ante­rior, com el fet d'ampliar els supòsits de tra­mi­tació del pro­ce­di­ment abreu­jat per aba­ra­tir els cos­tos pro­ces­sals, o bé els cos­tos de les recla­ma­ci­ons con­tra els admi­nis­tra­dors de la soci­e­tat con­cur­sada i el fet d'ampliar expres­sa­ment el perímetre de res­pon­sa­bi­li­tat als apo­de­rats gene­rals. Tot i que la llei és ambi­ci­osa en objec­tius, sí que es pot dir que, a curt ter­mini, la llei s'ha fixat a llui­tar con­tra la falta de liqui­di­tat de les empre­ses inten­tant donar segu­re­tat als cre­di­tors per poten­ciar la via­bi­li­tat de les empre­ses con­cur­sa­des.