De mal pagadors
Encara ens queden uns dies d'incertesa per saber si finalment la Generalitat portarà el govern espanyol als tribunals perquè aquest es nega a pagar els 759 milions de deute que ja ha reconegut. Personalment no em sembla malament: si el conflicte no ha arribat a un acord per la via política, caldrà buscar alguna autoritat externa a les institucions que pugui dictar una sentència i (tal vegada) obligar a complir-la, en el cas que aquesta sigui obligar a pagar. Igualment l'estiu passat l'Estat espanyol va reclamar als ajuntaments de tot el país que retornin uns avançaments que els va fer anteriorment, i la resposta d'alguns va ser que no tenien cap mena d'intenció de fer-ho. Els ajuntaments també es queixen que la Generalitat no els paga a temps els diners que necessiten per executar els pressupostos.
El fet irònic de la situació, que faria gràcia si no fos que ens posa en un nivell lamentable de gestió pública, és que les administracions estan sent víctimes del procediment que fan servir habitualment amb els seus proveïdors: tant autònoms, grans empreses, farmàcies de guàrdia i tothom que treballa per a les administracions és perfectament conscient que mai no paguen a l'hora i en ocasions poden arribar a trigar molts mesos a fer-ho, tot comprometent, en molts casos, la viabilitat de les empreses que els han d'aprovisionar. Segons dades al juny de l'any passat, la Generalitat i els ajuntaments de Catalunya tenien un deute conjunt amb els autònoms de 2.433 milions d'euros, que a primers de desembre ja ha augmentat fins a 2.708 milions.
Als Estats Units, una forma de suport directe a l'emprenedor que les administracions practiquen és comprar als emprenedors del país tots els productes o serveis que requereixen per a afavorir-ne el desenvolupament. Un dels casos més coneguts és el de Dell Computer, que es va convertir en el primer fabricant d'ordinadors del món en part gràcies a les comandes de l'Estat de Texas. Al nostre país, en canvi, els governs que gestionen i subvencionen centenars de programes de formació i suport als emprenedors, redacten i aproven lleis (complicadíssimes) per promocionar que la compra als emprenedors locals i finalment, quan treballen per a ells, no els paguen.
Val a dir que aquesta no és una manera de treballar exclusivament de les administracions públiques, i que, en general, som un país que paga tard i que té una morositat alta, amb les conseqüències negatives que això té per a tota mena de negocis i, per tant, per a l'economia en general. Precisament per això, el lideratge públic, hauria de ser més clar i promocionar conductes més eficaços per fer negocis. No hi ha dubte que en els mesos vinents la Generalitat estarà en una situació excepcional i ja ha advertit que segur que retardarà part dels pagaments. Ja es veu que segurament no serà la millor època per pagar deutes, però ens hauríem de plantejar clarament la necessitat d'una cultura més anglosaxona dels negocis, en què el mal pagador està molt penalitzat. I finalment, mirem-ho d'altra manera, quin efecte tindria per dinamitzar l'economia injectar-li els gairebé 2.800 milions que es deuen i que, per tant, no representen despesa addicional?
