Opinió

Exportar o morir

Fa tot just un any, des d'aques­tes matei­xes pla­nes escri­via un arti­cle dedi­cat a la política de foment de la inter­na­ci­o­na­lit­zació empre­sa­rial. En aquell moment encara eren fres­cos els resul­tats de les elec­ci­ons cata­la­nes i el govern Mas havia de donar els seus pri­mers pas­sos. Des d'aquesta tri­buna con­si­de­rava impres­cin­di­ble impul­sar les actu­a­ci­ons de suport a les empre­ses expor­ta­do­res, així com enge­gar una pro­funda reforma de l'estruc­tura i les polítiques públi­ques en aquest àmbit.

Ha pas­sat un any i l'èmfasi del govern català s'ha situat aquests mesos en les impo­pu­lars “reta­lla­des”, impo­sa­des per un ines­pe­rat allar­ga­ment de la crisi, amb les nefas­tes con­seqüències sobre la recap­tació fis­cal, uns mer­cats de capi­tals tan­cats i volàtils i l'incom­pli­ment de cer­tes trans­ferències de l'exe­cu­tiu esta­tal. És pro­ba­ble que el nou inquilí de La Mon­cloa també opti per una estratègia simi­lar, ate­ses les cir­cumstàncies gene­rals i les expec­ta­ti­ves dels cre­di­tors estran­gers.

En qual­se­vol cas, tal com afir­mava tot just fa un any, l'aus­te­ri­tat no pot esde­ve­nir l'únic refe­rent quan es tracta de donar suport a les expor­ta­ci­ons. El Depar­ta­ment català d'Empresa i Ocu­pació ha estat, junt amb el de Ter­ri­tori, el més afec­tat per les reta­lla­des pres­su­postàries, limi­tant encara més els ajuts als empre­sa­ris inno­va­dors i expor­ta­dors. La reo­ri­en­tació de les línies de suport cap als avals han afa­vo­rit la Gene­ra­li­tat, ja que no com­pu­ten a efec­tes de dèficit públic, però no ha eli­mi­nat el risc de mol­tes ope­ra­ci­ons i s'ha afe­git als nom­bro­sos avals i garan­ties que ja acu­mu­len els empre­sa­ris als bancs.

Al govern esta­tal ja és cone­gut “l'apri­ma­ment” de l'ICEX als dar­rers dos anys, amb una minva acu­mu­lada del pres­su­post supe­rior al 30%. Una de les dar­re­res mesu­res del gabi­net ZP ha estat con­ver­tir el vell ins­ti­tut de comerç exte­rior en una empresa pública, dotant-la de major auto­no­mia i capa­ci­tat finan­cera. Espe­rem, però, que això no només es tra­du­eixi en el cobra­ment mas­siu de ser­veis per part de l'Ins­ti­tut, un feno­men ja ini­ciat, sinó també en més ajuts als empre­sa­ris. La xarxa d'ofi­ci­nes comer­ci­als hau­ria d'esde­ve­nir un eixam de “zones d'ater­ratge” per als empre­sa­ris, on no només es pres­tin sim­ples ser­veis de llo­guer d'espais, sinó també es faci­liti de debò l'entrada en mer­cats com­ple­xos. El propi exmi­nis­tre Miguel Sebastián ja v a voler refor­mar sense èxit l'estruc­tura de suport exte­rior, impul­sant la xarxa fora d'Europa. Cer­ta­ment, en la rede­fi­nició del sec­tor públic que segu­ra­ment farà el nou govern de l'Estat, hi con­vin­dria també una reo­ri­en­tació de la nos­tra xarxa exte­rior. Té poc sen­tit man­te­nir estruc­tu­res impor­tants a països pro­pers i mer­cats que són gai­rebé regi­o­nals, on tre­ba­llen ja nom­bro­sos con­sul­tors i empre­sa­ris. No és el mateix expor­tar a Ale­ma­nya que fer-ho a Kazakhs­tan i, per tant, el nivell de suport públic tam­poc no hau­ria de ser igual. Queda molt per fer, però és fona­men­tal que a La Mon­cloa i la Plaça Sant Jaume tin­guin clar que sense l'expor­tació no hi ha futur per a les nos­tres empre­ses, ni per al país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.