Any nou, Cambra nova

Que les cam­bres de comerç –com a repre­sen­tació del tei­xit empre­sa­rial local– vagin cur­tes de recur­sos amb els temps que cor­ren és una evidència. Domènec Espa­dalé, pre­si­dent de la cam­bra giro­nina, ho va dei­xar clar ahir en el tra­di­ci­o­nal balanç de final d'any: “El segon semes­tre d'aquest any no ha estat bo i el pri­mer semes­tre del 2012 augu­rem que serà molt difícil. El sec­tor de la cons­trucció no només no remunta, sinó que ha empit­jo­rat i li cos­tarà remun­tar.” El con­text en si mateix ja implica una dis­mi­nució de recur­sos per a la Cam­bra però, per si no n'hi hagués prou, a par­tir de l'any que ve s'ini­cia una nova etapa amb la pro­gres­siva entrada en vigor del recent decret llei que supri­meix les quo­tes obli­gatòries de les empre­ses a les cam­bres. “Un flac favor”, va iro­nit­zar el pre­si­dent, tenint en compte la situ­ació, i que segons ell pot gene­rar més injustícia per a les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses. Des de la Cam­bra es fa obser­var que les quo­tes, a la pràctica, eren un sis­tema de redis­tri­bució des de la gran empresa cap a les més peti­tes que no tenen capa­ci­tat sufi­ci­ent per dotar-se de ser­veis, als quals podien acce­dir pre­ci­sa­ment a través de les cam­bres. La Cam­bra de Girona no vol renun­ciar a ofe­rir aquests ser­veis, però adver­teix que amb tota pro­ba­bi­li­tat cos­ta­ran més cars per als qui els neces­si­ten, que són pre­ci­sa­ment les empre­ses més peti­tes i amb menys capa­ci­tat. “Si els últims anys ens movíem amb pres­su­pos­tos d'uns 4 mili­ons, ara ens plan­te­gem un pres­su­post d'1,5 mili­ons”, va resu­mir Domènec Espa­dalé. Com fer-ho? En part reduint dràsti­ca­ment els cos­tos: la Cam­bra de Girona ja ha pres­cin­dit de vuit per­so­nes i pre­veu reduir la plan­ti­lla en dotze més. Però també plan­tant cara i con­ven­cent les admi­nis­tra­ci­ons que les cam­bres són les enti­tats més ben situ­a­des per con­ti­nuar donant una sèrie de ser­veis impres­cin­di­bles (for­mació pro­fes­si­o­nal, suport a l'expor­tació), que ja estan donant i que l'admi­nis­tració no subs­ti­tuirà per falta de recur­sos. Una altra via –que també ha de per­me­tre estal­vis i eficiència– és la de man­co­mu­nar ser­veis amb les cam­bres de Palamós i Sant Feliu: “A les comar­ques giro­ni­nes som pio­ners en aquesta qüestió; ja fa temps que col·labo­rem i vam crear junts el tri­bu­nal d'arbi­tratge”, recorda Espa­dalé.

Si pogues­sin fer una carta als Reis, des la Cam­bra de Comerç tenen molt clar quin seria el seu con­tin­gut: que el nou govern es faci enrere en el decret llei de les quo­tes obli­gatòries. Però com que últi­ma­ment un no es pot fiar ni dels Reis, Domènec Espa­dalé i el seu equip pre­fe­rei­xen tocar de peus a terra: recol­zar-se sobre els sec­tors que encara esti­ren del carro –com són el de les expor­ta­ci­ons i el turisme–, fer valer el seu savoir-faire i apun­tar la mirada cap al segon semes­tre del 2012 per mirar si els núvols s'esva­ei­xen una mica.