contra xifrada
Un vici de bici
El tòpic diu que les bicicletes són per a l'estiu. Però el tòpic, com tants d'altres, és mentida. Copenhaguen, capital de Dinamarca i on la temperatura mitjana queda encallada entre els 0 i els 5 graus d'octubre a abril (i amb una rutina de 15 dies al mes de pluja o neu), té comptabilitzat que més del 45% de la població fa els seus desplaçaments en bicicleta. París (que passa l'hivern entre els 2 i els 4 graus) ha experimentat un creixement del 40% en l'ús de la bicicleta en una dècada, i Amsterdam (amb 200 dies de pluja l'any de mitjana i amb el mercuri ballant al voltant dels 5 graus durant l'hivern) concentra sobre els pedals gairebé el 50% dels trajectes que diàriament es fan pel centre de la ciutat.
Tarannà propi del nord d'Europa? Podria ser, però abans de fer-s'hi fort val la pena saber que la plujosa Sant Sebastià, amb un 3% d'enllaços diaris en bicicleta, també supera la mediterrània i suposadament moderna Barcelona, on, segons un estudi de la consultora Gesop, els desplaçaments ciclistes no representen més del 2% del total del trànsit d'un dia normal.
No és que a Catalunya no es pedali, perquè el baròmetre de la bici 2011, presentat fa un parell de mesos pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat revelava que uns 450.000 catalans pugen a la bicicleta cada dia, però el seu ús és molt més lúdic o esportiu que no pas com a mitjà de transport.
Les causes, o excuses, per no pedalar poden ser diverses (des de falta d'infraestructures adequades fins a falta de ganes) però hi ha qui treballa per fer el procés més fàcil. És el cas del tàndem que formen Josep Mora i Jordi Sala, que sota la firma Plegabike han desenvolupat la primera bicicleta plegable pensada i feta a Catalunya. “És una bici 100% d'aquí”, detalla Jordi Sala a l'hora que justifica que “fabricar a fora és més econòmic però també més complicat”.
BICI DE BARRETINA.
Per fer-ho possible, a banda de treballar amb materials que contaminin el mínim (per exemple les barres de l'estructura del quadre es deixen sense decorar per evitar l'ús de pintures i dissolvents) s'ha buscat que les peces vinguin de proveïdors o tallers tan pròxims com sigui possible a la nau on es munten les bicis, ja que d'aquesta manera es minimitzen els quilometratges en els transports. Sala destaca que la qualitat del producte final en surt beneficiada perquè aquí es treballa fi. No es tracta de xovinisme sinó que, segons explica, els fets ho demostren: “Empreses que produïen determinades peces o components a fora per reduir costos s'estan relocalitzant per poder competir en qualitat.”
Diuen que a aquesta plegable, batejada com a Morabike, de qualitat, no li'n falta. La bicicleta s'articula al voltant d'un sistema d'ancoratges que permet encongir-la a la mida d'una maleta petita (d'aquelles que encara deixen pujar a les cabines dels avions) en tan sols cinc segons. Estirar-la i tornar-la a la forma tradicional serà un procés encara més ràpid.
A la pàgina de Youtube hi ha uns quants vídeos de demostració i també és per internet per on es fa, bàsicament, la venda d'aquestes bicicletes. Segons diu Jordi Sala, se n'han venut 200 unitats i a hores d'ara s'estan fabricant dos centenars més de xassissos. Aquesta segona remesa presenta millores sobre les primeres Morabike que van sortir del forn. S'ha substituït l'acer per alumini (“ens interessa que baixi dels 10 quilos”) i s'ha trobat un procés de soldadura més mecànic que agilitza la fabricació sense anar en detriment de la solidesa de les juntes i del sistema d'ancoratges (requisit clau en una màquina que es plega sobre ella mateixa).
Mentre el seu soci Josep Mora és a l'Àfrica embolicat en un projecte que també té a veure amb rodes, Sala explica que, per les particularitats del quadre i de la xarnera que permet plegar-lo, el procés de fabricació de la Morabike no ha estat senzill: “Ara estem traient els models que volíem treure fa dos anys.”
Malgrat que sí busca fer-se un forat en el segment de les bicis d'una certa exclusivitat, Plegabike no es planteja entrar a competir amb les angleses Brompton, un referent en el segment de les plegables i amb una producció anual de 15.000 unitats. Jordi Sala sí que valora la floreta que Andrew Ritchie, ideòleg de Brompton, va dedicar a la Morabike. Reconeixements com aquest, i d'altres de més materials com ara els 25.000 euros de finançament obtinguts d'un pla FEDER de la Unió Europea, animen Plegabike a seguir pedalant.