Any Nou, els mateixos problemes de sempre

Hem començat un altre any que ha coincidit amb l'inici d'una legislatura i amb l'anunci de les noves mesures econòmiques i fiscals del govern de Rajoy per al 2012. Aquestes mesures es poden resumir de manera molt ràpida com és: que hi hagi menys despesa pública i més pressió impositiva, és a dir, la prioritat del govern continua sent la consolidació fiscal, una consolidació que encara esdevé més necessària un cop s'ha sabut que el dèficit públic ha superat el 8% durant el 2011, una proporció molt allunyada del 6% previst inicialment i que dificulta el compliment de l'objectiu previst per al 2012 (un 4,4%).

Aquestes mesures, però, tindran un efecte negatiu sobre les possibilitats de recuperació de l'economia espanyola durant el 2012 tot i que són necessàries per poder assegurar la viabilitat de la nostra economia a mitjà termini. De fet, després de les eleccions andaluses, que se celebraran al març, s'esperen més mesures d'ajust.

El motiu principal per haver d'adoptar aquestes mesures és que cap economia no pot assumir pagar de manera permanent un cost tant alt a l'hora de finançar-se en els mercats internacionals, i el nostre país no n'és cap excepció, sobretot si tenim en compte que el recurs al crèdit extern és imprescindible per al funcionament, tant del sector públic com de les nostres empreses. Així doncs, durant el 2012 les mesures anunciades contribuiran a prolongar l'estancament actual del consum i de la inversió i deixaran només en mans del sector exterior les possibilitats de millora de la nostra activitat econòmica.

Pel que fa a la conjuntura internacional, la indefinició de la Unió Europea sobre com cal afrontar els problemes econòmics que no només afecten l'Estat espanyol sinó també altres estats que en són membres –ja no només perifèrics– com França, continua sent la principal assignatura pendent per aquest 2012.

Tot i que Merkel va deixar clara la voluntat política de salvar l'euro, la seva declaració d'intencions i la de Sarkozy a les últimes cimeres ha quedat amb això, en una declaració d'intencions, i les primes de risc continuen augmentant en el context l'actual d'incertesa sobre com avançarà el procés de construcció europea. També continua sent una incògnita si el Banc Central Europeu serà capaç d'abandonar l'ortodòxia i adoptar una política monetària molt més expansiva que afavoreixi el creixement econòmic tot i que sigui a costa de més inflació que, de fet, ara per ara, no està allunyada excessivament del 2% de referència. Les economies emergents tampoc no són l'esperança per al 2012: l'economia xinesa està en clara desacceleració, cosa que afecta negativament altres economies emergents amb forts vincles comercials amb el gegant asiàtic, com el Brasil. Hi ha, però, algunes bones notícies en el context internacional: l'euríbor a 1 any està per sota de l'1,9% (després d'haver-se situat al voltant del 2,2% durant bona part del 2011), Alemanya ha assolit nivells d'ocupació record durant el 2011i les dades de creació d'ocupació durant el 2011 als Estats Units han estat molt millor del que s'esperaven. De fet, les esperances de recuperació a nivell mundial impliquen la reactivació de l'economia americana.

Internament, però, el problema principal continua sent l'alt nivell d'atur de la nostra economia. Durant el 2011, el nombre de desocupats inscrits als Serveis Públics d'Ocupació va augmentar en més de 300.000 persones, cosa que situa la xifra global de desocupats segons aquesta font en més de 4.400.000 persones durant el desembre del 2011. Tot i que encara no sabem els resultats de l'Enquesta de Població Activa per al quart trimestre del 2011, altres estadístiques confirmen que el 2011 no ha estat un bon any des de la perspectiva del mercat de treball: el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social ha caigut el 2011 en més de 350.000 persones. Tant el govern com els sindicats i les patronals esperen posar en marxa ben aviat tota una sèrie de reformes laborals que, pel que ha anat transcendint, tampoc no seran “la reforma” que necessita el nostre país.

Com sembla, tornaran a ser reformes parcials i, fins a un cert punt, inconnexes, que intentaran introduir elements de flexibilitat però que, en la meva opinió, no aconseguiran alterar substancialment el funcionament del nostre mercat de treball. Esperem, per tant, les “reformes estructurals agressives encaminades a millorar el nostre potencial de creixement” que ha d'anunciar el govern durant les properes setmanes.