El paradís del surf d'estel

Aigües poc profundes, temperatures confortables pràcticament tot l'any i vent més que suficient. Aquestes condicions especials han fet de l'istme del Trabucador, al delta de l'Ebre, un espai de peregrinació per als practicants d'esports aquàtics com ara el surf de vela i, més recentment, el surf d'estel (que uneix la taula a un estel per solcar les ones i fer salts sobre l'aigua). Escoles especialitzades i empreses han començat a desenvolupar una activitat incipient al voltant d'aquest sector. I ara, sota el guiatge de l'Ajuntament i l'Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita, negocien amb l'administració la construcció d'una base nàutica en aquest espai natural per explotar turísticament aquesta pràctica. Es tracta d'un espai on anys enrere ja s'hi van habilitar diverses estructures de fusta per facilitar l'aparcament i el lleure al públic en general que visitava la zona. Uns equipaments que han caigut en desús i s'han degradat els últims temps i serien reaprofitats per incloure un espai amb cafeteria, lavabos, dutxes, aules, magatzem d'equipament i centre d'informació. “Seria com en una estació d'esquí”, va dir la regidora de Turisme de Sant Carles de la Ràpita, Rosa Anglès, en declaracions a l'ACN.

Deu empresaris locals del sector dels esports nàutics i la restauració ja s'han compromès a finançar el projecte, que es gestionaria a través de l'Estació Nàutica de la Ràpita. L'Ajuntament tramitarà amb Costes la concessió, de la qual en seria titular i cediria la seva gestió als empresaris.

Vincent Kirch és un dels pioners de la introducció del surf d'estel al delta de l'Ebre. Des del 2002 regenta una empresa i una escola dedicades a la promoció i l'ensenyament d'aquest tipus de surf a Sant Carles de la Ràpita: “Es necessita menys vent i requereix menys espai per traslladar l'equipament que en el cas del surf de vela, i és més fàcil de muntar, a més d'assequible i molt segur.” “Abans era sols per a experts, però és molt fàcil d'aprendre, el material es repara amb facilitat i dóna pocs problemes”, hi afegeix. A l'istme del Trabucador, a la riba interior que banya la badia dels Alfacs, va trobar un espai ideal per a la seva pràctica. Indrets del sud de l'Estat francès, especialment la zona del delta del Roine i la costa del Rosselló, són també adequats. Kirch sosté, però, que la seva condició d'espai natural fa que es tracti com a activitat prohibida i, d'altra banda, que el vent i el fred de l'hivern la fan difícilment viable. El mateix succeeix en llacs o platges de punts més septentrionals del continent. Fins i tot, un dels llocs més famosos d'Europa, Tarifa, al sud de la península ibèrica, té l'inconvenient de l'excés de vent en mar obert, fet que la converteix en una zona perillosa per als inexperts.

Això, però, no succeeix al Trabucador –que no forma part del parc natural– amb el seu accés obert al públic tot i la proximitat de reserves naturals protegides. “És un paradís”, afirma Kirch. Durant la primavera i la tardor poden haver-hi fins a 250 estels al Trabucador, mentre que a l'hivern es limiten a uns 25. “Això són 250 persones i els seus acompanyants, entre 500 i 700 persones, que, com a mínim, arriben aquí vinculades amb el surf d'estel, diu. La meitat d'aquests surfistes solen ser catalans; si fa no fa un 30% espanyols, i la resta prové de països com ara Alemanya, Anglaterra, Suïssa, Irlanda, Holanda i França.