La pujada extra de l'IBI no afecta l'11 per cent dels municipis catalans
Els ajuntaments que no vulguin el ‘regal' de l'Estat poden rebaixar tipus per neutralitzar-lo el 2013
Dels 945 municipis catalans, 105 -com ara Manresa, Castelldefels, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Olot, Llagostera, Falset, Sant Carles de la Ràpita, Lleida, Cervera i Tàrrega- no hauran d'aplicar cap puja extraordinària de l'impost sobre béns immobles (IBI) perquè, segons el reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, prou desgràcia tenen d'haver fet la revisió cadastral entre els anys 2005 i 2007, en ple boom immobiliari, que va situar les valoracions pels núvols. Això no vol dir que en aquests municipis els rebuts de la contribució no pugin, al contrari: tenen un increment assegurat encara que l'Ajuntament no hagi tocat el tipus de gravamen (com a Castelldefels), ja que quan s'aplica el nou cadastre l'augment de valor es va afegint gradualment, un 10% més cada any. Tàrrega i Tremp també han congelat el tipus i han demanat a l'Estat que rebaixi el valor cadastral ara que la crisi ha fet evident que els preus immobiliaris dels darrers anys estaven inflats.
Aquests ajuntaments i els 58 que van fer la revisió entre el 2008 i el 2011 poden reduir l'impacte de l'augment del valor cadastral de dues maneres, ja que la llei d'hisendes locals els faculta perquè quan hi hagi una revisió col·lectiva puguin rebaixar durant sis anys el tipus fins al 0,1%, quan el mínim normal és del 0,4%, i durant tres anys puguin aplicar bonificacions en les quotes perquè l'increment anual no superi un determinat tant per cent escollit lliurement. És el mecanisme que permetrà que a Barcelona els increments en habitatges siguin molt inferiors als pretesos pel govern del PP: no ha tocat el tipus de gravamen del 0,75% i la pujada hauria de ser del 10%, però les ordenances fiscals fixen que d'un any a l'altre les quotes no poden augmentar més del 4% en habitatges de fins a 60.000 euros i del 6% en la resta. Els immobles no residencials no se salven de la pujada, perquè els topalls d'increments són d'entre el 10 i el 20 per cent.
Les arques municipals no vessen diners, però la situació varia molt segons els ajuntaments, dels quals se suposa que saben fins a quin punt han de collar més els contribuents. Per això, mentre que molts no han tocat el tipus per a aquest any o l'apugen al voltant del 3% de l'IPC, altres van més escurats i han tirat més alt: Tarragona, després de dos anys de congelació, l'ha apujat un 9,5%, i Canet, immers en un pla de sanejament, un 13% de mitjana fins al 2014. Però el govern estatal no es refia que els ajuntaments siguin responsables, i amb el reial decret vol obligar-los a augmentar els ingressos durant dos anys –estima que l'increment de la recaptació serà de 918 milions d'euros- perquè “no posin en perill l'objectiu d'estabilitat pressupostària”. Barcelona, malgrat els topalls, ingressarà uns 20 milions més del que preveia, i Girona, 2,5 milions.
La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) rebutgen l'ajuda obligada perquè vulnera l'autonomia local. L'equip de govern de Sant Feliu de Guíxols, format pel PSC i CiU, afirma que farà el possible per no haver d'aplicar un augment del 10% sobre un IBI que està en l'1,0111%, a prop dels màxims legals. La patronal Cecot ha demanat als ajuntaments catalans que per evitar un increment “exorbitant” de la pressió fiscal al sector empresarial provoqui deflació al tipus impositiu de l'IBI i l'ajusti al mínim del 0,5%, i els alcaldes temen que els contribuents es girin contra els ajuntaments: “No podem admetre que sembli que l'Ajuntament sigui el responsable de l'augment", diu Pere Navarro, alcalde de Terrassa. Ho serà si no aplica les eines per neutralitzar-lo de què disposa: els ajuntaments que no vulguin cobrar la pujada no hi poden fer res de cara al 2012 si ja tenen aprovades les ordenances fiscals, però sí que la poden evitar l'any que ve, abaixant el tipus fins a uns mínims que seran del 0,6% per als municipis que no revisen el cadastre des d'abans del 2002; del 0,5% per als que ho van fer entre el 2002 i el 2004 (com Vic, Pineda de Mar, Roses i Amposta), i del 0,1% per als 56 amb revisió feta en els últims quatre anys.
Tossa, un 10% sobre el 54% aprovat
Tossa de Mar va aprovar, dins del pla de sanejament de les finances municipals, una pujada de l'IBI del 54%, contra la qual CiU va aportar 2.500 firmes de veïns, la indignació dels quals augmentarà amb el decret del PP: en no haver revisat el cadastre des del 1990, a aquesta garrotada se li aplicarà el 10% d'increment, de manera que els rebuts del 2012 seran un 69% més cars que els del 2011.
A Arenys de Munt, rebaixa estroncada
L'Ajuntament d'Arenys de Munt va redactar les ordenances fiscals tenint en compte els suggeriments dels veïns en un procés participatiu previ i va decidir rebaixar l'IBI un 2,5% i apujar taxes com la d'escombraries i els preus públics. En haver de pujar el gravamen un 10 per cent, el resultat serà que els rebuts de la contribució urbana no baixaran aquest any, sinó que augmentaran un 7,5%.
Mataró, un 32% sense extra estatal
Mataró és un dels municipis que no han d'aplicar l'augment addicional, ja que la revisió cadastral es va fer l'any 2005. Però els rebuts s'encareixen un 32% perquè ja s'ha esgotat el període de sis anys en el qual es podien posar tipus per sota del mínim general, i s'ha de passar del 0,33% al 0,4%. A més, el tipus s'aplicarà a bases més altes, perquè el coeficient reductor passa de 0,4 a 0,3.
A Sant Cugat, per trams de renda
Els ajuntaments no poden rebaixar el tipus per sota d'uns mínims, però poden jugar amb les bonificacions. A Sant Cugat del Vallès, el 2012 estrenen IBI en funció de la renda, amb bonificacions del 50% de l'IBI per a immobles amb valor inferior a 300.000 euros; del 90% per a famílies amb ingressos que no superin els 12.000 euros, i del 70% si la renda no supera els 18.000.