La competitivitat també requereix talent

Aho­res d'ara, ningú no dis­cu­teix la importància cab­dal de can­viar els pro­ces­sos i objec­tius d'empre­ses i ser­veis per fer l'eco­no­mia del país més com­pe­ti­tiva. Un fac­tor que pot fer les empre­ses més com­pe­ti­ti­ves és la reducció de l'estat del benes­tar. Una reforma del sis­tema que reduís retri­bu­ci­ons i bene­fi­cis soci­als tin­dria, a curt ter­mini, un efecte directe sobre la nos­tra eco­no­mia ja que reper­cu­ti­ria dis­mi­nuint el cost de pro­ducte o ser­vei i els faria inter­na­ci­o­nal­ment més atrac­tius en un moment en què la demanda interna és baixa i el trac­tor econòmic més sòlid és la demanda inter­na­ci­o­nal.

La com­pe­ti­ti­vi­tat depèn només del cost si els pro­duc­tes o ser­veis ofe­rei­xen pres­ta­ci­ons anàlogues, però quan hi ha valor afe­git, també depèn del quo­ci­ent pres­ta­ci­ons/cost, allò que deno­mi­nem qua­li­tat/preu.

Tant la reducció de cost de pres­tació de ser­vei o pro­ducció de pro­ducte com les noves pres­ta­ci­ons o les matei­xes del ser­vei o pro­ducte depe­nen de la capa­ci­tat d'inno­var, en procés o en pro­ducte, i per això el gran interès d'admi­nis­tra­ci­ons i empre­ses per afa­vo­rir la inno­vació. Amb tot, la inno­vació no és quel­com que es pugui intro­duir mit­jançant un dis­curs o un decret, reque­reix alguna cosa més i, nor­mal­ment, els efec­tes de les mesu­res en favor de la inno­vació no tenen efec­tes imme­di­ats i només és a mitjà ter­mini que es comen­cen a veure els resul­tats.

D'aquí l'interès que té poder seguir les tendències en sèries i fer com­pa­ra­ci­ons inter­na­ci­o­nals que per­me­tin veure si les polítiques adop­ta­des pels dife­rents governs com­por­ten millo­res de com­pe­ti­ti­vi­tat. Un docu­ment ade­quat per fer-ho és l'informe Inno­va­tion Union Com­pe­ti­ti­ve­ness Report 2011 que ela­bora anu­al­ment la Comissió Euro­pea. Malau­ra­da­ment, l'informe tracta la situ­ació dels estats i no ens per­met veure amb detall la situ­ació de Cata­lu­nya, dife­rent en algu­nes coses del com­por­ta­ment mitjà espa­nyol. En cer­tes coses estem millor, però no tenim prou eines polítiques i econòmiques per desen­vo­lu­par com­ple­ta­ment les nos­tres poten­ci­a­li­tats.

L'informe indica que l'Estat espa­nyol està en con­di­ci­ons d'arri­bar al 3% de des­pesa en R+D res­pecte al PIB, objec­tiu fixat per la Unió Euro­pea per al 2020, però per fer-ho cal­dria un incre­ment nota­ble de la mit­jana de la des­pesa anual res­pecte als anys ante­rior, espe­ci­al­ment en l'àmbit empre­sa­rial. Un dels grans dèficits de l'eco­no­mia espa­nyola rau en la gran distància entre la inversió empre­sa­rial en R+D espa­nyola i l'euro­pea. La tendència actual fa pen­sar que Espa­nya, sense un fort impuls, es que­darà en un 2,2% o per sota a causa de la crisi econòmica.

Amb tot això sol no seria sufi­ci­ent. L'informe també diu que per col·locar-se en el bon camí Espa­nya hau­ria de fer can­vis estruc­tu­rals i dis­po­sar d'una eco­no­mia més inten­siva en conei­xe­ment. També el nom­bre de tesis doc­to­rals rea­lit­za­des és molt baix, pro­ba­ble­ment per la manca d'ajuts públics per a la seva rea­lit­zació i per l'escàs valor que dóna als doc­tors el mer­cat de tre­ball. Així i tot les publi­ca­ci­ons científiques estan a un nivell rela­ti­va­ment bo en nom­bre i quan­ti­tat, però tant inves­ti­ga­dors com empre­ses ocu­pen una posició mar­gi­nal dins les xar­xes euro­pees de coo­pe­ració en ciència i tec­no­lo­gia. També el nom­bre de publi­ca­ci­ons con­jun­tes entre els inves­ti­ga­dors de l'estat i els d'altres països és encara baix.

L'informe indica que hi ha senyals de millora en la con­nec­ti­vi­tat inter­na­ci­o­nal de les noves gene­ra­ci­ons. Posa com a exem­ple les xar­xes d'estu­di­ants d'Eras­mus i els bene­fi­ci­a­ris de les beques Marie Curie. El 2009, Espa­nya va ser el 4t país recep­tor de bene­fi­ci­a­ris de beques Marie Curie. Igual­ment cita que Espa­nya també va tenir al 2010 una ele­vada taxa d'èxit en les sub­ven­ci­ons de l'Euro­pean Rese­arch Coun­cil, amb 13 Advan­ced Grants i 23 Star­ting Grants. Convé des­ta­car que 7 Advan­ced Grants i 13 Star­ting Grants van anar a Cata­lu­nya. Aques­tes dades mos­tren que l'entorn de recerca de Cata­lu­nya és bas­tant com­pe­ti­tiu a Europa.

La part nega­tiva, en el cas de Cata­lu­nya, és que l'any 2011 ja es va fer palès l'efecte d'haver supri­mit al 2007 el pro­grama per atreure inves­ti­ga­dors joves (ICREA Júnior) que tan bons resul­tats havia produït. Pro­ba­ble­ment la cap­tació de recur­sos encara es reduirà més perquè això no s'ha cor­re­git i la crisi no fa pre­veure que es faci aviat.

A banda de les mesu­res de caire fis­cal i labo­ral, per millo­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat és urgent dis­po­sar de pro­gra­mes de cap­tació de talent jove, finançar la for­mació de doc­tors i fomen­tar la incor­po­ració de doc­tors a l'empresa i valo­rar-los pro­fes­si­o­nal­ment. Sense enri­quir el sis­tema amb capi­tal humà d'alta qua­li­fi­cació i incor­po­rar-lo a l'empresa el canvi és difícil.