A Catalunya el vent bufa del sud
Les Terres de l'Ebre produeixen el 43,5% de l'energia eòlica del país i acumulen 300 molins de vent però el territori en recela
El cantautor valencià Raimon remata una de les seves rimes més cèlebres encomanant-se “al vent del món”. Raimon és de Xàtiva però són els seus veïns d'una mica més al nord, a les Terres de l'Ebre, els qui poden posar-lo al corrent que molts de dies, tot el vent del món el tenen ells, bufant al pati de casa.
Amb aquest panorama, no sembla cap capritx, doncs, que el territori englobat en les quatre comarques més meridionals del país (allò que algun dia algú va batejar com la cinquena província) sigui terra fèrtil per plantar-hi els molins que han de servir per generar energia eòlica. Els fets, aquesta vegada, respecten la lògica ja que segons dades de l'Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat), els 300 molins aerogeneradors que hi ha repartits per l'Ebre roden al ritme de 436,04 megawats i produeixen el 43,2% de l'energia eòlica del país. Però el que semblava un binomi perfecte ha entrat en la sempre temuda fase del hem de parlar perquè alguns sectors del territori han començat a posar pegues al fet que els entorpeixin l'horitzó amb aquests artefactes metàl·lics esprimatxats, que arriben a estirar-se fins a un centenar de metres d'alçada.
Aquesta mateixa setmana l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar ha aixecat el dit per rebutjar la construcció d'un parc eòlic marí a davant de la costa del municipi (a 3'5 quilòmetres de la platja). I no n'és l'únic cas perquè tot i l'etiqueta verda que moltes vegades es penja de les aspes d'aquests generadors per associar-los amb una energia no contaminant, l'entitat proteccionista Gepec ha aplaudit una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què es tomba el projecte d'aixecar un parc eòlic al coll de la Garganta, a la Ribera d'Ebre.
Per tant, si d'una banda EolicCat (l'associació que dóna veu a la patronal de l'energia eòlica a Catalunya i que està integrada per fabricants d'aerogeneradors, empreses del sector i també d'altres entitats amb suposats interessos, com Banc Sabadell, Gas Natural, Acciona, Copcisa, Iberdrola, Gamesa i d'altres) a primer d'any va celebrar a el fet que Catalunya ja hagi estat capaç, per primer cop, de superar el llindar dels 1.000 megawats eòlics (1008, 65 megawats generats en els 36 parcs eòlics que estan operatius), les veus crítiques amb els molins i amb el fet que estiguin concentrats en una àrea molt concreta del país es fan sentir.
Però el ritme no para, perquè un estudi d'EolicCat revela que al llarg del 2012 es posaran en marxa sis parcs eòlics nous amb un total de 89 aerogeneradors per produir 197,7 megawats de potència. La Ribera d'Ebre (a Barbers) i la Terra Alta (al Coll del Moro) es repartiran, juntament amb la Conca de Barberà i tres emplaçaments de la comarca de les Garrigues, la instal·lació d'aquests molins de vent nous.
I segons el mateix document d'EolicCat, encara hi haurà fins a 12 parcs més (5 a la Terra Alta, 2 al Baix Ebre, 3 a les Garrigues, i 2 al Segrià) que es començaran a construir al llarg del 2012 perquè van contra rellotge.
LA CLAU SÓN ELS EUROS.
Els promotors de 15 parcs més (amb capacitat per produir 332,4 megawats), amb l'autorització de la Generalitat en ordre però encara amb molt de gruix de tramitació administrativa per passar, ja no hi seran a temps per molt que corrin. En el millor dels casos aquests parcs eòlics es començaran a construir a partir del 2013, sempre que els promotors continuïn veient rendible el negoci de l'aire un cop se sàpiga el valor de les noves tarifes.
Tampoc no serà cosa de quatre dies que el mapa eòlic català s'acabi ordenant segons els criteris definits per la Generalitat.
LA GENERALITAT PROJECTA.
És per això que fonts consultades del Departament d'Empresa i Ocupació (del qual depèn l'Institut Català d'Energia) posen de manifest que el sentiment de discriminació que pugui sentir algun territori no té raó de ser perquè en el dibuix del mapa eòlic de Catalunya s'hi preveu la implantació d'aerogeneradors arreu del país sempre que, segons puntualitzen, siguin territoris que tinguin les condicions de vent que s'exigeixin.
El decret 147/2009 que delimita les zones de desenvolupament prioritari en matèria d'energia eòlica –i en virtut del qual ja s'han fet les concessions quatre empreses (Gas Natural, Comsa, Fersa i FCC)– posa l'Alt Empordà, amb una previsió de sis parcs eòlics per generar 180 megawats, a encapçalar la llista, al davant de l'àrea identificada com a Zona II (repartida entre les comarques de la Segarra i la Conca de Barberà) i la Zona III (Alt Penedès i Alt Camp).
Les Terres de l'Ebre no queden oblidades en aquest repartiment perquè entre Terra Alta i Ribera d'Ebre s'han de repartir vuit parcs nous (en el cas de la Ribera d'Ebre en comparteix tres amb territori del Baix Camp i dos amb el Segrià) que, a sobre del paper, han de sumar 270 megawats a la seva producció d'energia eòlica. L'Anoia i la Segarra, per últim, es repartiran tres parcs de vent.
La Generalitat quantifica el total de la inversió en les ZDP en 1.250 milions d'euros.