Gran angular

Benzina barata

Va haver-hi una època en què a les ben­zi­ne­res no hi havia guants de plàstic perquè, sim­ple­ment, no calien per a res. Eren temps en què a tot el volt dels sor­ti­dors estra­nya­ment hi havia oli­o­ses taques de com­bus­ti­ble ves­sat perquè qui reme­nava les mànegues sabia el que es por­tava entre mans. Aquells eren temps d'espe­ci­a­lis­tes i, si es trac­tava de posar com­bus­ti­ble al cotxe, n'hi havia prou con­cre­tant a l'espe­ci­a­lista si aquell dipòsit bevia súper o nor­mal, i lla­vors ell -sí, sí, és un record real, hi havia algú encar­re­gat de ser­vir la ben­zina- rea­lit­zava per­so­nal­ment l'ope­ració i fins i tot ofe­ria la pos­si­bi­li­tat de com­ple­tar el procés amb un pot de lubri­cant o amb un ràpida i eficaç repas­sada d'aigua i sabó al vidre del para­brisa.

El con­duc­tor mar­xava de la ben­zi­nera amb les mans tan netes com hi havia arri­bat i no era estrany que, a banda d'abo­nar el cost de la ben­zina, també deixés una pro­pina per a l'espe­ci­a­lista.

Les coses han can­viat i dei­xar avui en dia una pro­pina en una ben­zi­nera suposa com­prar molts números perquè qui la rep alerti ràpida­ment els efec­tius d'emergències d'un cen­tre de salut men­tal.

I no sem­bla que, a curt ter­mini almenys, es puguin recu­pe­rar de nou els temps dels espe­ci­a­lis­tes i les pro­pi­nes. L'anun­ciat boi­cot euro­peu al petroli iranià com a mesura de pressió perquè aban­doni el seu pro­grama nuclear reforça la uni­tat de la UE con­tra l'amenaça persa però no tindrà les matei­xes con­seqüències per a tots els països que inte­gren la Unió. L'exe­cu­tiu espa­nyol, per via del seu minis­tre d'Afers Estran­gers, García-Mar­ga­llo, s'ha afa­nyat a mar­car paquet i asse­gu­rar que serà el pri­mer a no beure més de l'aixeta per la qual raja el petroli iranià. Caldrà veure quin impacte té això en el preu que s'acaba pagant per la ben­zina perquè l'Iran (que és el ter­cer expor­ta­dor mun­dial de petroli) és el segon prin­ci­pal proveïdor de cru a Espa­nya.

Con­cre­ta­ment, si en el cas de França, per exem­ple, el cru iranià tan sols repre­senta un 4% del total, a l'Estat espa­nyol gai­rebé el 15% del cru porta segell iranià, una apor­tació molt con­si­de­ra­ble si es té en compte que Rússia és el prin­ci­pal proveïdor espa­nyol, amb un 16% del total.

Les auto­ri­tats espa­nyo­les, i empre­ses petro­li­e­res com Rep­sol, han fet una crida a la calma apun­tant que no cal patir perquè l'Aràbia Sau­dita (que a hores d'ara ja aporta el 14% del cru que li cal a l'Estat espa­nyol) pot subs­ti­tuir amb garan­ties l'apor­tació ira­ni­ana.

LA BUT­XACA.

Però l'impacte que pugui tenir el veto als 2,5 mili­ons de bar­rils que col·loca cada dia l'Iran en els mer­cats inter­na­ci­o­nals fa tre­mo­lar més d'una but­xaca. Perquè més enllà dels efec­tes que té en les altes esfe­res i en els comp­tes de resul­tats de les pode­ro­ses indústries petro­li­e­res, el preu del bar­ril acaba tenint una reper­cussió directa en el preu que li toca pagar al con­su­mi­dor per cada litre de ben­zina que gasta.

Això ho saben bé fins i tot a la Coo­pe­ra­tiva Agrícola de Maials, un poble de la comarca del Segrià que no arriba als 1.000 habi­tants però que és cone­gut pel seu excel·lent oli (Baró de Maials) i, des fa uns dies, perquè ven la ben­zina més barata del país. “Sí, som els més barats, però això pot variar en funció del preu a què esti­gui el dia que has de car­re­gar els dipòsits”, apunta un dels tre­ba­lla­dors de la coo­pe­ra­tiva.

El cas és que l'estació de ser­vei que ges­ti­ona la coo­pe­ra­tiva des­patxa el litre de gaso­lina 95 a 1,23 euros, cosa que la con­ver­teix, segons dades del Minis­teri d'Indústria, en la més econòmica de Cata­lu­nya.

A la coo­pe­ra­tiva de Maials van car­re­gar el tanc amb 15.000 litres de gaso­lina i fins que el tanc no s'asse­qui el preu no es mou. “Hi ha molta gent que apro­fita que ve de pas­sada i que car­rega, o molts trans­por­tis­tes i per­so­nal d'obres del parc eòlic de la Gra­na­de­lla o del canal Segarra-Gar­ri­gues.”

A l'hora de fer com­pa­ra­ci­ons (sem­pre odi­o­ses menys quan es tracta de cui­dar la but­xaca) s'observa que a la demar­cació de Bar­ce­lona la gaso­lina 95 més barata es troba al Parc d'Acti­vi­tats Econòmiques de Vic, que en el cas de Tar­ra­gona el millor preu es troba al polígon Aubals de Móra la Nova i que a Girona qui més s'hi ajusta és l'estació de ser­vei Meroil que hi ha a la car­re­tera d'Arbúcies a Vila­drau. En totes aques­tes ben­zi­ne­res, segons el minis­teri, el litre de 95 es ven a 1,25 euros.

La diferència no és exa­ge­rada, però si s'atén a la llista que actu­a­litza regu­lar­ment el minis­teri, sí que es tro­ben dades com a mínim xocants. Com ara que un litre de gaso­lina 98 costi 1,29 a Guis­sona (Segarra) i 21 cèntims més car a l'Aldea (Baix Ebre) o que el litre de gasoil val­gui 1,21 euros a Moià i 1,35 al car­rer València de Bar­ce­lona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.