Aterratge forçós

La fallida de Spanair suposa una galleda d'aigua freda a les aspiracions del Prat de convertir-se en un hub amb una oferta important de vols intercontinentals. Això és important per a una àrea urbana que vol atraure activitats intensives en coneixement.

Un hub disposa de molts vols de curta i llarga distàncies gràcies al trànsit de connexió. Un tret essencial de qualsevol hub és que hi hagi una companyia aèria de xarxa que concentri més de la meitat de l'oferta total de vols. Al Prat, la companyia líder és una low cost integrada dintre del grup d'Iberia que gaudeix, juntament amb la mateixa Iberia, dels millors espais a la flamant T1 i dels millors horaris de vols. A més, preus baixos i molta capacitat disponible han impulsat l'entrada de Ryanair, la més gran de les low cost europees, al Prat.

Amb aquest panorama, era complicat que l'estratègia d'invertir en Spanair tingués èxit, ja que els vols d'alimentació del tràfic intercontinental estaven sotmesos a una competència intensa. A més, l'atorgament de subsidis públics a una empresa que rivalitza amb d'altres és susceptible de ser sancionat per la Comissió Europea per la vulneració de les lleis de defensa de la competència.

Tanmateix, l'àrea metropolitana de Barcelona és una de les més poblades d'Europa i amb més capacitat d'atracció de turistes, i es troba en una localització geogràfica estratègica perquè les companyies aèries asiàtiques l'utilitzin com a lloc de pas en les seves connexions amb Amèrica. Si bé serà difícil que el Prat pugui consolidar-se com un dels grans hubs europeus, sí que té possibilitats de seguir millorant la seva oferta de vols de llarga distància atraient més trànsit de les grans companyies aèries americanes i asiàtiques.

Però per influir en les decisions d'aquestes companyies és crucial, i ara més que mai, una gestió individualitzada de l'aeroport del Prat.