món
La Xina en l'any del drac
L'any xinès ha començat el 23 de gener i aquest 2012 toca que sigui any del Drac.
Segons la tradició, el drac és un animal que porta sort, tresors i saviesa. L'arribada d'un any nou xinès se celebra a totes les ciutats del món amb colònia xinesa i, per descomptat, a Barcelona. Al Moll de la Fusta, a l'últim cap de setmana de gener hi va haver manifestacions ciutadanes de tota mena, de la mateixa manera que des d'un punt de vista més seriós, a l'octubre, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Caixa i Mazars van organitzar a Casa Àsia el primer China at Barcelona Summit aprofitant que el port de Barcelona es pot oferir com a port d'entrada de mercaderies xineses cap al sud-oest d'Europa, per poc que s'aconsegueixi millorar la connectivitat multimodal del port de Barcelona.
La realitat nostra de cada dia requereix entendre que cada cop estem més vinculats a la Xina i que l'ascensió del bloc de l'Àsia i del Pacífic en l'economia mundial i la realitat d'una demografia xinesa desbordada fan que la “decadència relativa” de la nostra envellida Europa sigui imparable.
MESURES D E PROTECCIÓ.
Es cert que la Xina s'ha convertit en el primer país exportador mundial i és cert que no es caracteritza per observar de manera rigorosa les regles del comerç internacional codificades a l'Organització Mundial de Comerç de què la Xina és membre de ple dret des del 2001. La Xina tampoc es caracteritza per respectar les regles de l'Organització Internacional del Treball sobre els drets dels treballadors i els drets sindicals i, per si això fos poc, el iuan xinès es cotitza a un preu irreal que afavoreix artificialment les exportacions de les empreses exportadores xineses, a costa, això sí, d'encarir els preus dels productes importats, siguin béns de consum siguin matèries primeres.
Els xinesos es queixen que, com a conseqüència de la crisi mundial, les seves exportacions no creixen com abans, però posem les coses a lloc dient que el creixement de les vendes xineses a l'exterior van ser del 20,3% al 2011.
Però també es cert que la Xina s'ha convertit en el segon importador mundial. El que passa és que els seus subministradors principals són el Japó, Taiwan i els Estats Units, i els països europeus s'haurien d'espavilar per aprofitar les possibilitats que obre el mercat del país que té el creixement sostingut més ràpid del món d'ençà que Den Xiao Ping va accedir al poder el 1979. Va ser quan va començar un proces d'obertura irreversible, d'atracció d'inversions estrangeres i d'evolució a una economia més capitalista que socialista que està reubicant del camp a la ciutat a un nombre d'habitants gairebé semblant a tota la població de la Unió Europea amb l'impacte que la industrialització i l'urbanització comporta de degradació del medi ambient. Una dada envejable ho sintetitza tot: al 2011 el nombre d'importacions xineses va créixer el 24,9%.
Amb tot això, la Xina s'ha convertit en una gran potència que d'aquí a pocs anys serà la primera economia mundial per molt que l'any del Drac hagi començat amb menys perspectives de creixement, perquè cal recordar que l'economia xinesa ha crescut un 9,2% el 2011, cosa que qualsevol país occidental voldria.
És cert que les autoritats xineses han de lluitar per evitar que la seva inflació es dispari més enllà de l'alt 6,5% en què estan i per evitar que la bombolla immobiliària els esclati com ha passat a casa nostra.
Comparant xifres del 2010 i 2011, és veritat que el nombre de vendes de cotxes s'ha frenat des de l'augment desenfrenat del 35% al 2010 fins al 14,4% al 2011 però també estem davant d'una taxa d'augment que els nostres distribuïdors de cotxes voldrien.
RESERVES DE DIVISES.
En comptes de queixar-nos que no podem competir amb les importacions xineses, cal atraure inversors xinesos aquí i dialogar-hi perquè respectant més les regles internacionals comercials, de propietat intel·lectual, d'ajudes publiques, mediambientals i laborals, no ens facin competència deslleial.
Amb 1.330 milions d'habitants, la Xina és un gran mercat per tot, i el que cal és aprofitar les possibilitats que ofereix i no pas continuar-se queixant de la seva manera de fer.
