La contraportada
El vi calongí, en un atles
L'antropòleg Luis Vicente Elías visita cellers de Calonge i Vall-llobrega per recollir dades del conreu, la producció tradicional i el paisatge vitivinícola
Els conreus de vinya de Calonge i Vall-llobrega són un dels millors exemples de producció tradicional de la demarcació, un cas poc freqüent a Catalunya que també ha despertat l'interès de Luis Vicente Elías, un antropòleg de la Rioja especialitzat en l'etnografia aplicada al món de la producció de vi i els seus paisatges.
Els cellers agrupats en la Fundació Remença XXI, impulsors de la zona etnològica d'interès nacional que la Generalitat va acabar desestimant a final de l'any passat, han assumit que van perdre una batalla però continuen amb la guerra perquè reconeguin la tasca i els valors de la pagesia tradicional. Elías, que ha recorregut desenes de regions de l'Estat i l'Amèrica Llatina, va destacar ahir que els propietaris dels cellers calongins “han aconseguit preservar totes aquestes vinyes lliures de la urbanització a dos quilòmetres escassos del litoral de la Costa Brava”. I es disposava a recórrer durant tres jornades vuit explotacions per compilar dades sobre “les varietats de raïm locals, el sistema d'herència en propietat, els tipus de conreu o les bótes on s'emmagatzema el vi”, esmentava, com a exemples.
Amb tota la informació que ha anat recollint, l'antropòleg prepara un atles del conreu tradicional de vi, aquell que gairebé ha arribat a l'extinció desplaçat per les modernes explotacions mecanitzades. “No hi ha grans diferències entre conreus moderns a la Rioja, Califòrnia o França”, certificava. Però, en canvi, analitza els punts en comú i les diferències dels sistemes antics i en valora especialment els paisatges.
Finalment, Elías es va exclamar que a Catalunya i l'Estat espanyol “encara grinyoli i costi de reconèixer el valor patrimonial del conreu i el paisatge”, elements que va comparar amb la importància d'un retaule barroc o altres béns d'interès cultural. “A França o Portugal hi ha vinyes que són patrimoni de la humanitat, però aquí s'abandonen explotacions en terrasses o bancals, i la política i els ajuts agraris de la UE van en direcció contrària a la conservació de la vinya tradicional”, va reblar. Els productors de Calonge i Vall-llobrega també reivindiquen les tècniques de producció i conservació naturals, sense additius, però també sense les etiquetes postmodernes de vins biodinàmics o ecològics. Per ells, és “l'agricultura de tota la vida”.