Fugida dels jutjats, arriba la mediació

El Con­sell de Minis­tres del 5 de març pas­sat va apro­var per reial decret llei la nor­ma­tiva nova sobre medi­ació en assump­tes civils i mer­can­tils. Essen­ci­al­ment, la norma incor­pora a l'orde­na­ment espa­nyol la direc­tiva del Par­la­ment Euro­peu en matèria de medi­ació civil i mer­can­til de l'any 2008, que s'hau­ria d'haver trans­po­sat abans del mes de maig del 2011. Pre­ci­sa­ment aquest retard jus­ti­fica l'apro­vació de la norma mit­jançant el reial decret llei, sense per­ju­dici de la seva tra­mi­tació par­la­mentària poste­rior com a pro­jecte de llei.

Tot i la nove­tat de la norma, la medi­ació no és una ins­ti­tució ali­ena al nos­tre dret. Cata­lu­nya va ser pio­nera en aquesta matèria, mit­jançant la llei 1/2001 de medi­ació fami­liar de Cata­lu­nya i la llei de medi­ació en dret pri­vat de l'any 2009. A Cata­lu­nya totes dues nor­mes han fet de la medi­ació un ins­tru­ment teòrica­ment efec­tiu en relació amb la reso­lució de con­trovèrsies entre les parts. La medi­ació és aquell mètode de reso­lució de con­flic­tes en què dues parts o més inten­ten voluntària­ment arri­bar a un acord per si matei­xes amb la inter­venció d'un medi­a­dor. És a dir, a diferència del procés judi­cial o fins i tot de l'arbi­tratge, la solució del con­flicte cor­res­pon a les parts, i el medi­a­dor només és un pro­fes­si­o­nal aliè a qui se li enco­mana pro­pi­ciar l'acord entre les parts. En defi­ni­tiva, l'ele­ment essen­cial de la medi­ació serà la volun­tat de les parts tant per sot­me­tre's a la medi­ació com per arri­bar a una solució de mutu acord.

Com qual­se­vol altre mètode alter­na­tiu de reso­lució de con­flic­tes, la medi­ació té la facul­tat d'evi­tar la judi­ci­a­lit­zació del pro­blema. Però més enllà d'això, la medi­ació és un ins­tru­ment des­ju­di­ci­a­lit­za­dor en el sen­tit que torna la gestió a les parts i, en el seu cas, resol el con­flicte. En la mesura en que són les matei­xes dues parts les que conei­xen millor les cau­ses de la des­a­vi­nença, la medi­ació per­metrà acon­se­guir una solució més justa per a totes dues parts. Aques­tes podran con­ti­nuar trac­tant el con­flicte en llen­guatge comer­cial, per­so­nal o fami­liar sense neces­si­tat de fer tor­nar el pro­blema jurídic i de sot­me­tre'l a la decisió d'un ter­cer.

Res­pecte al con­tin­gut de la norma apro­vada recent­ment, no regula la medi­ació com a ins­ti­tució, sinó que només en tracta la relació amb el pro­ce­di­ment judi­cial per la facul­tat dels jut­ges d'ins­tar les parts a acu­dir a medi­ació durant el pro­ce­di­ment judi­cial, l'exe­cució de l'acord resul­tant de la medi­ació sem­pre que hagi estat ele­vat a públic, etc.

La con­so­li­dació de la medi­ació i altres mètodes de reso­lució de con­trovèrsies als països con­ti­nen­tals reque­rei­xen acci­ons com­ple­men­ta­ries de for­mació i pro­moció ja que són fórmu­les pròpies d'orde­na­ments anglo­sa­xons i llu­nyans de la nos­tra cul­tura jurídica, però si hi ha una aposta per la medi­ació des dels poders públics, es podria con­tri­buir a des­ju­di­ci­a­lit­zar els con­flic­tes i apro­par la justícia als ciu­ta­dans, ja que avui dia sem­bla que hi està a les Antípodes.

*Aquest arti­cle ha estat ela­bo­rat amb la col·labo­ració d'Igna­cio Ripol, soci del Depar­ta­ment de Dret Pro­ce­sal