Dubtes recurrents

Les dades macroeconòmiques nord-americanes han estat fins ara la gasolina dels mercats. La millora de les dades justifica el 70% de la pujada del S&P 500 des del quart trimestre del 2011. L'índex combinat de dades macroeconòmiques (tendència de les dades més índex de sorpreses) als EUA està en tendència positiva des del tercer trimestre del 2011 (a causa en aquell moment de l'índex de sorpreses macroeconòmiques) i esperem que es mantingui els pròxims mesos. L'índex de sorpreses macroeconòmiques (nombre de sorpreses positives menys nombre de sorpreses negatives acumulats del trimestre) s'ha tornat positiu l'últim mes, després de l'ensopegada d'inici d'any. La clau per determinar la continuïtat en el ral·li alcista dels mercats continua sent l'evolució de dades, però els nivells de partida (quant a sorpreses positives) no són exigents i encara es poden esperar millores –vénen de nivells molt negatius i està encara lluny de màxims–. En tot cas, la fragilitat dels mercats davant d'un revés macroeconòmic (com les últimes dades d'Europa i la Xina, més febles) és òbvia, sobretot després dels nivells assolits (més que més als perifèrics). La setmana que ve centrarem l'atenció en la despesa personal de febrer, que podria sorprendre a l'alça, i el PMI de Chicago. Revisem l'estimació de creixement del PIB del 2012 als EUA de l'1,6% al 2,1%.

L'altre gran motor de creixement global és la Xina, on la rebaixa en l'objectiu de creixement a mitjà termini (del 8% al 7,5%), les dades macroeconòmiques mixtes –un PMI del març que apunta a un creixement econòmic del 8%; i la inflació de febrer del 4%, que dóna més marge a les autoritats monetàries per adoptar polítiques més laxes– i els últims comentaris apareguts a la premsa –BHP Billinton va advertir sobre una moderació en el consum de ferro en línia amb l'alentiment en el sector de la construcció, induïda pel mateix govern amb les seves polítiques monetàries, i comentaris de l'associació de fabricants d'actuacions apunten cap a la necessitat de fer grans descomptes per mantenir el ritme de creixement en les vendes– han contribuït a entelar l'ànim del mercat.

Creiem que l'impacte per sectors seria mixt (pitjor per a materials, millor per a béns de consum i equip) i fruit d'un canvi progressiu en el mix (pes més elevat de la inversió en béns d'equipament i consum privat, molt per sota de la mesura de països desenvolupats pel que fa a la construcció i el sector exterior) més que d'un alentiment moderat (en gran mesura impulsat fins ara pel mateix govern amb polítiques monetàries restrictives). Veiem reduït el risc de hard landing i la situació actual continua avalant el creixement econòmic a la Xina com un dels catalitzadors mundials.

A l'Estat espanyol es presenten els pressupostos del 2012, que s'esperen restrictius i en els quals no hi hauria d'haver sorpreses, perquè no s'esperen pujades de l'IVA. Podrien anunciar-se mesures sobre l'impost de societats, que no serien bones notícies, encara que els nivells que s'estudien serien assumibles (2% d'impacte en els beneficis de les empreses de l'Íbex 35). Una de les claus dels pressupostos serà veure la reacció del mercat pel que fa a la percepció de la capacitat de recuperació, però pensem que el govern estatal té marge, ja que basa les seves estimacions en una caiguda del PIB el 2012 del 1,7% (prop del nivell més negatiu de les estimacions del consens), davant del 0,6% negatiu estimat per nosaltres. L'Estat depèn no només de la recuperació de la demanda domèstica sinó de la de la resta del món. Qualsevol signe de desacceleració té un efecte multiplicador negatiu sobre la borsa i el deute.