Els nous immigrants

Del “Vine a Ale­ma­nya, Pepe” a... On som? On anem? Els espa­nyols sabem bas­tant sobre el fet d'emi­grar i immi­grar, i d'exi­lis: de I cap a A. Però això era abans, ara les coses van d'una altra manera.

Abans, quan no havia pos­si­bi­li­tats en un lloc, la població se n'anava a un altre. Europa en sap molt d'això, i Irlanda, moltíssim. La gent se n'anava a un altre lloc perquè en aquest altre indret tenien pos­si­bi­li­tats: n'hi man­ca­ven a l'ori­gen, i les tenien per sem­pre. Tot estava per fer i aques­tes per­so­nes emi­gra­des eren les que havien de fer-ho: podien, havien de fer-ho i, a canvi, obte­nien una esta­bi­li­tat impos­si­ble allà d'on venien. I després, amb el temps, alguns tor­na­ven. Els indi­ans, sí, però no només ells.

D'això ja fa temps, i res d'això ara és així. Ja, és un tema de for­mació, de pos­si­bi­li­tats, de tenir un con­tracte, i una residència, però no només això. De fet, això podria tra­duir-se a ter­mes actu­als, la gran diferència, però, és el caràcter tem­po­ral de les coses perquè ara hi ha un excés de tot.

Fa uns anys es va encu­nyar el con­cepte d'eco­no­mia ingràvida, d'eco­no­mia líquida; van ser, però ara ja ni tan sols són, perquè les bases sobre les quals se sos­te­nien aques­tes eco­no­mies han dei­xat de ser. Avui penso que cabria par­lar de l'eco­no­mia a ter­mini fix: algú neces­sita a algú per fer alguna cosa en un moment donat i sota unes deter­mi­na­des cir­cumstàncies, i després..., adéu.

I ara? Recu­pero la idea: “Tros­sets de tre­ball”, i aquesta serà la vida labo­ral de mol­tes joves, de molts joves. Amb tot el que com­porta: con­sum, recap­tació fis­cal, cotit­za­ci­ons soci­als... Serà una cons­tant viure al dia i per a molts serà l'habi­tual: un tema d'opci­ons.

Aquests seran els nous immi­grants: din­tre de si matei­xos en un esce­nari d'excés de capa­ci­tat i d'exce­dent de tot. I també de fac­tor tre­ball, natu­ral­ment.