Els turistes de la costa no s'adonen de la vaga general

“Podem dinar? No heu tancat?” “I ara! Només quan han passat els piquets.” Aquesta conversa viscuda ahir al migdia a un restaurant del carrer Sant Pere de Lloret de Mar escenificava la jornada de vaga a la major part de les zones turístiques de la costa gironina. Normalitat absoluta, estroncada només pel pas dels piquets.

Els hotels, restaurants i altres establiments adreçats al turisme van obrir sense cap tipus de problema com un dia normal. Com a mínim a la Selva Marítima, on els joves adolescents europeus de viatge de final de curs es barrejaven amb els avis, majoritàriament de l'Estat, que avancen uns dies les vacances de Setmana Santa. L'estampa habitual de qualsevol any per aquestes dates. Els autocars traginaven turistes amunt i avall, la platja anava rebent banyistes a mesura que avançava el dia, la riera s'omplia de gent i les terrasses estaven totes preparades per rebre els clients. Els turistes no es van adonar de la vaga.

Segons la UGT, a la Selva Marítima, els hotels van fer un seguiment de la vaga d'entre el 80 i el 85%. Una xifra que la Pimec rebaixava al 23,3%, però considerant el conjunt del sector de serveis gironí. Ara bé, la realitat a Lloret de Mar era d'absència d'efectes de la vaga. Visita a un primer hotel: “Normalitat total.” Segon: “Cap problema, normalitat.” Tercer: “Normalitat absoluta.” I així un rere l'altre, tots amb la paraula normalitat en l'explicació del dia d'ahir. Els restaurants, igual. Així com les botigues de souvenirs i les activitats adreçades als turistes. Tots van obrir, només tancant l'estona que passaven els piquets.

A migdia, els representants dels sindicats van fer una manifestació per la carretera de Lloret, que va estar una bona estona tallada. Al seu pas, els comerços –que rebien insults i cops a les persianes– es veien obligats a tancar una estona les portes. El bar restaurant de la Manoli va ser abordat pels manifestants quan tres clients anglesos, amb cara de no entendre-hi res, eren a la terrassa de l'entrada a punt per seure. “Em sembla que és una vaga, però no en sé el motiu; és per diners?”, preguntava en Graham mentre abandonava el local. Un cop se li explicava el motiu de la vaga, mostrava el seu suport: “Em sembla bé.” La Manoli va perdre tres clients i es lamentava: “M'estic guanyant la vida per donar menjar a la meva filla.” També es preguntava atemorida si quan passessin podria tornar a obrir: “I si em fan alguna cosa?” Pocs minuts després va reobrir sense problemes.

Altres establiments també van atribuir a la por als piquets la baixada del nombre de clients de l'Estat: “Al matí no hi ha hagut tants clients com altres dies, perquè la gent té por del que puguin fer els piquets; esperem que a la tarda amb els turistes la situació es normalitzi”, va explicar la responsable d'un saló recreatiu de la riera”.