Qui no és pobre s'ha empobrit
Unes 160.000 persones no reben cap prestació social i 25.000 famílies viuen amb menys de 400 euros al mes. Unes 225.000 famílies catalanes tenen tots els membres a l'atur i més d'una tercera part dels desocupats ja no cobren el subsidi
el risc de pobresa es dispara al 41,6% de
la població
El govern català va aprovar aquest dimarts el pla d'ocupació pública, que preveu reduir un 15% la jornada i el salari dels interins, entre altres mesures que afectaran uns 45.000 treballadors públics, entre personal funcionari i laboral. La pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors públics, amb una retallada general dels sous del 3%, i dels del sector privat, amb congelacions salarials i retallades salarials a canvi que no hi hagi acomiadaments (com la del 6% acordada en l'empresa municipal Fisersa de Figueres), s'accentua perquè la renda neta disminueix amb la pujada de l'IRPF i amb el que queda es poden comprar menys coses per l'increment dels impostos al consum.
L'empobriment dels que tenen ingressos, però, no és res comparat amb el dels que han perdut la feina o no n'han tingut mai: 775.000 persones a Catalunya, més d'una tercera part de les quals no cobren prestació. La previsió que aquest any tampoc es creï ocupació mentre torna la recessió és el panorama que tenen al davant les 225.000 famílies catalanes amb tots els membres a l'atur. “Es constata com el mapa de problemàtiques socials ens està tornant a antics escenaris que consideràvem superats i oblidats, com ara l'empobriment massiu de famílies, les necessitats alimentàries, la pèrdua de prestacions socials, bé per extinció del dret, o bé perquè aquest dret és retallat”, s'assenyala a l'últim dossier sobre exclusió social i desigualtats a Catalunya de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, segons el qual està en risc d'exclusió social prop del 20% de la població catalana, més de 160.000 persones no tenen cap cobertura ni reben cap prestació social, un 25% de les persones de 65 anys o més viuen sota el llindar de la pobresa i 25.000 famílies catalanes viuen amb menys de 400 euros al mes, mitjançant la renda mínima d'inserció (RMI).
La nova Pobresa.
“Hola, em dic Eva, tinc 25 anys i he passat de ser una privilegiada a ser una nova pobra. Vaig començar a treballar amb 17 anys, sempre en feines poc qualificades, cobrant més del que deu guanyar avui en dia un arquitecte. Estudiava i treballava, em vaig comprar un cotxe que ara amb prou feines puc mantenir i em vaig poder emancipar als 18 anys. El 2009 vaig deixar l'últim treball cansada de veure com la gent que va tenir la sort de tenir un contracte fix als vuitanta cobra tres vegades més per fer tres cops menys. Vaig pensar que hi hauria un altre lloc millor per a les meves habilitats, evidentment em vaig equivocar, o això és el que penso ara. [...] En dos anys només he aconseguit treballar 20 dies i cobrant molt menys del que em pagaven quan estava a l'atur per estar un dia aturada. Ara mateix estic desesperada, em considero una persona empobrida personalment, és molt frustrant que no hi hagi una oportunitat que permeti realitzar-te.” És un dels testimonis publicats al bloc dels Nous Pobres, una plataforma creada pel periodista barceloní Èric Lluent amb la intenció de “visibilitzar la pobresa”: “És una condició que cada cop afecta més persones, i en especial els integrants de la generació perduda, que inclou aquells que vam néixer a partir de mitjan anys vuitanta i que a hores d'ara veiem com els nostres projectes de vida no poden evolucionar ni en l'àmbit laboral ni en el personal i, en molts casos, vivim gràcies a la caritat dels pares.”
El perill que representa aquesta manca de futur va ser destacat pel director de Càritas a les diòcesis de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, Jordi Roglà, en fer balanç dels ajuts socials de l'Església del 2011: cada cop hi ha més persones que superen el llindar de la pobresa i requereixen ajut perquè la pobresa “es fa crònica”, en bona part perquè l'atur juvenil impedirà que “moltes de les persones a les quals ara ajudem se'n surtin”, i és simptomàtic que el 55% dels que acudeixen a Càritas feia tres o quatre anys que ja havien sortit de la pobresa i ara hi tornen a caure.
Desbordats.
Un altre exemple. “Ens hem vist desbordats per la demanda de nous sectors de població, persones nascudes a casa nostra, de classe mitjana i mitjana baixa, que després de perdre la feina no han trobat altra sortida que reclamar-nos ajuda i suport”, explicava aquest mes a El Punt Avui Joan Jorba, vicepresident del Banc dels Aliments de les comarques gironines, que l'any passat va ajudar 32.000 persones, un 25% més que el 2010. El govern rascant os, i mentrestant la lluita contra l'exclusió i la pobresa passa per la resposta ciutadana a les crides de les ONG o a iniciatives com La Marató de TV3 perquè ningú quedi fora de joc.
El 2010 es van executar 6.645 desnonaments, 1.300 més que el 2009, i l'any passat n'hi va haver 10.096 en els nou primers mesos, 37 al dia, 21 dels quals en habitatges i la resta en locals comercials. L'impagament de préstecs hipotecaris és la principal causa, però també s'executen desnonaments pel fet de no poder pagar el lloguer.
El govern català ha reduït aquest any un 3% les retribucions del personal de la Generalitat (es reserva fer-ho un 2% més), retallada que s'acumula a la del 5% que va aplicar el govern espanyol de Rodríguez Zapatero el 2010 i que es va obligar a aplicar també en els centres concertats de la sanitat i de l'ensenyament.
L'any 2008 van dormir diàriament 1.471 persones en centres d'acollida per a sense sostre catalans. L'any 2010 n'hi van dormir 2.260, un 53,6% més. Més del 50% dels inquilins són immigrants i un 16% són dones maltractades. Els expresidiaris, els alcohòlics i els drogodependents són la resta de col·lectius que els freqüenten.
En quatre anys s'ha triplicat el nombre de desocupats a Catalunya, fins a més de 775.000, segons l'Enquesta de Població Activa. Segons les dades de les oficines de treball, el 40% tenen més de 45 anys d'edat, i un 35% són desocupats de llarga durada, els que porten més d'un any sense feina i ho tenen més difícil per tornar a treballar.
La por de perdre la feina
El presentisme laboral (presència en el lloc de treball més enllà de l'horari normal) ha augmentat 40 punts percentuals a l'Estat espanyol en dos anys a causa de la por de perdre la feina i les retallades de plantilla. Segons una enquesta de Randstad, un 85% treballen més del que està establert (un 45% el 2010) i 6 de cada 10 argumenten que ho fan per temor de perdre l'ocupació, mentre que el 24% es queden en el seu lloc perquè falta personal. El perfil del presentista correspon al d'un home menor de 25 anys i amb estudis bàsics, senyal que els joves són els que més estan patint l'atur, amb una taxa que arriba al 46,4%, i, per tant, són els que tenen més por de quedar-se al carrer.
Paral·lelament, l'absentisme laboral s'ha reduït de les 29,9 baixes per cada 1.000 treballadors registrades el 2007 a 24 el 2010. A més, el segon trimestre del 2011 es van registrar una mitjana de 0,2 hores d'absentisme injustificat, contra les 0,5 hores de 2007.
Pleguen cent mil autònoms
L'any passat es van donar de baixa del règim d'autònoms a Catalunya 100.712 persones, que representa un increment del 4,2% en relació amb l'any anterior.
L'any 2007 van presentar concurs de creditors 258 empreses catalanes; el 2011, 1.304, i en els últims quatre anys el nombre de procediments puja a 4.502.
Menys entrades i molts retorns
L'atractiu de Catalunya per als immigrants ha baixat en picat per la falta de feina. L'any passat van arribar quasi 119.000 estrangers, però en van marxar 107.160, unes quantitats molt diferents de les anteriors a la crisi: el 2007 van entrar al país més de 195.000 estrangers, però només el van abandonar poc més de 62.000.
