Catalunya perd empenta, però aguanta
El 30 de març, l'Instituto Nacional de Estadística (INE) va publicar l'actualització de la comptabilitat regional de l'Estat espanyol, que inclou informació sobre l'evolució de l'activitat econòmica per comunitats autònomes fins al 2011.
En un context de clara desacceleració de l'activitat durant la segona part de l'any, el producte interior brut del conjunt de l'Estat durant el 2011 va baixar un 0,7% en relació amb el 2010, un percentatge clarament inferior a l'1,5% del conjunt de la Unió Europea. En aquest context, però, cal destacar que les Canàries i les Balears van experimentar un creixement clarament superior al del conjunt de la Unió Europea amb taxes properes al 2% gràcies al dinamisme de l'activitat turística. Altres regions, en canvi, van patir amb més intensitat la caiguda de l'activitat. És el cas d'Extremadura, Múrcia i Castella-la Manxa, amb taxes de creixement negatives o properes a zero. Catalunya ocupa una posició propera a la mitjana estatal amb un creixement d'un 0,8%.
Si en lloc de fixar-nos en l'evolució del PIB, centrem la nostra atenció en el PIB per habitant, observem que hi ha sis comunitats autònomes (País Basc, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat de Madrid, Catalunya, La Rioja i Aragó) que l'any 2011 van registrar un PIB per habitant superior a la mitjana dels 27 països de la Unió Europea (que segons Eurostat va ser de 25.134 euros), mentre que la resta se situa per sota d'aquest valor. De fet, tot i que a la major part de les regions espanyoles durant el 2011 l'activitat econòmica es va recuperar lleugerament, si analitzem la pèrdua de riquesa acumulada des de l'inici de la crisi, les dades són força esfereïdores. En el gràfic es mostra quin és el retrocés experimentat per les diferents regions espanyoles en termes del PIB per càpita d'acord amb la xifra del 2011. Per exemple, en el cas de Catalunya hem de retrocedir fins al 2007 per observar un valor similar al del 2011. D'acord amb aquesta anàlisi podem veure que la crisi ha tingut un major impacte sobre Melilla, el País Valencià, Ceuta, les Canàries, les Balears i Andalusia, on el PIB per càpita ha retrocedit fins al nivell observat l'any 2006. En canvi, al País Basc, Navarra, La Rioja, Galícia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Aragó, l'impacte de la crisi ha estat menor, amb un retrocés de només tres anys enrere.
Com a complement a l'anàlisi anterior, també té interès l'estudi de la renda disponible per habitant, ja que aquesta variable aproxima de manera més adequada la situació econòmica de les llars. Si ens fixem en la dada més recent de què es disposa d'informació per aquesta variable i que correspon al 2009, les llars del País Basc van ser les que van tenir una major renda disponible per habitant de l'Estat espanyol, amb 20.416 euros (una xifra un 31,8% superior a la mitjana de l'Estat). Van seguir aquesta comunitat autònoma Navarra (amb 19.503 euros), Madrid (18.643 euros) i Catalunya (17.661 euros). Les darreres posicions en aquesta variable, les ocupen Extremadura (amb 11.841 euros per habitant) i Andalusia (amb 12.644 euros). Les llars que més han augmentat la seva renda disponible per habitant el 2009 respecte a l'any anterior van ser les de Madrid i Catalunya, amb un creixement del 2,4% i 1,4%, respectivament.
Així doncs, tot i que la crisi també ha tingut un impacte sobre aquestes comunitats, les comunitats autònomes amb majors nivells de renda a l'inici de renda continuen mantenint els primers llocs, tot i que la seva posició relativa respecte a altres regions de la Unió Europea sí que ha quedat afectada negativament. De fet, segons Eurostat, i a partir de dades del 2010 publicades a finals del 2011, l'Estat espanyol ocupava la posició 13 de 27 en el conjunt de la Unió Europea, però el que és més important, la distància respecte a Luxemburg i Holanda, que ocupen els primers llocs, ha augmentat considerablement i, tenint en compte que les expectatives de recuperació per als països de la Unió Europea són més optimistes que per a l'Estat, cal esperar que aquesta distància continuï augmentant.
Les previsions pel 2012 tampoc són gaire favorables
L'escenari macroeconòmic de Catalunya pel 2012, publicat pel Departament d'Economia i Coneixement el novembre del 2011, plantejava un creixement del PIB a una taxa similar a la del 2010, un 0,8%, però amb una composició clarament diferent. En concret, s'esperava que l'aportació de la demanda fos més equilibrada, amb una lleugera aportació positiva (de 0,1 punts) de la demanda interna i una moderació de la demanda externa (0,7 punts). Sis mesos després, el deteriorament de les expectatives de recuperació tant en l'àmbit intern com l'extern fan que difícilment es pugui assolir la xifra plantejada. Les prediccions fetes
el març del 2012 per la xarxa Hispalink de Modelització Regional Integrada apunten a una evolució clarament negativa amb una caiguda de l'activitat econòmica a Catalunya de l'1,4% com a conseqüència de la contracció de la despesa pública amb l'objectiu de reduir el dèficit, la contracció de la resta de components de la demanda interna i una no gaire optimista perspectiva de creixement de les economies del nostre entorn. De fet, també s'indica que els ajustos en el sector de la construcció no han finalitzat i contribuiran de manera decisiva a una caiguda de prop del 4%.
