Ser competitius

S'acaba de pre­sen­tar la vui­tena edició de l'índex de la com­pe­ti­ti­vi­tat que pro­mou l'Adeg, una asso­ci­ació empre­sa­rial que tre­ba­lla en l'àmbit del Penedès de fa anys. Orga­nit­zació prou activa que pro­mou diver­sos estu­dis, for­mació i anàlisi econòmica més enllà de la pres­tació dels ser­veis cor­res­po­nents al con­junt de l'empre­sa­riat asso­ciat.

Ells matei­xos defi­nei­xen el tre­ball: l'índex Adeg de com­pe­ti­ti­vi­tat rea­litza una anàlisi en pro­fun­di­tat dels deter­mi­nants de la com­pe­ti­ti­vi­tat de les comar­ques cata­la­nes, iden­ti­fi­cant els seus avan­tat­ges com­pe­ti­tius. Per tant ens vol indi­car les pos­si­bi­li­tats que els nos­tres ter­ri­to­ris explo­tin els seus actius i mini­mit­zin els seus pas­sius per poder situar-nos de manera poten­ci­al­ment posi­tiva davant la pos­si­bi­li­tat d'atraure els gene­ra­dors de tre­ball i riquesa. La dis­tri­bució d'aquesta riquesa serà la que deter­mi­narà els crei­xe­ments soci­als econòmics i cohe­si­o­nats del ter­ri­tori. Els índexs són diver­sos i van des de cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat social fins a les pos­si­bi­li­tats de les infra­es­truc­tu­res pas­sant per l'espe­rit empre­ne­dor (que deu ser difícil de pre­ci­sar); en fi, tot un con­junt de refe­rents que poden aju­dar a situar els ter­ri­to­ris per les pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment, de con­so­li­dació i de man­te­ni­ment de les poten­ci­a­li­tats.

És d'agrair que l'Adeg faci aquest tre­ball perquè pot ser un bon ele­ment de tre­ball, debat i reflexió de les nos­tres admi­nis­tra­ci­ons, i –per què no?– dels sec­tors soci­als, polítics i econòmics, per fixar les seves estratègies i les pri­o­ri­tats d'actu­ació sem­pre necessàries, però més ara que la crisi ens hau­ria de fer agu­dit­zar l'enginy.

Les nos­tres comar­ques, l'Alt Penedès i el Gar­raf, es podrien assi­mi­lar, encara que amb pun­tu­ació més baixa, en el quart grup del rànquing gene­ral, jun­ta­ment amb comar­ques com el Maresme, el Segrià, el Pla de l'Estany. El Baix Penedès és encara en posició més endar­re­rida. Sem­bla que no exis­teix, però, gaire diferència entre aques­tes posi­ci­ons i les que van regis­trar el 2010. Així doncs, sem­bla que exis­teix un estan­ca­ment gene­ra­lit­zat als nos­tres ter­ri­to­ris. No sé si aquí es pot apli­car aque­lla màxima con­ser­va­ci­o­nista de “resis­tir és vèncer”, o el que ens cal és posar-nos les piles i començar a ges­ti­o­nar amb con­sen­sos soci­als i polítics les estratègies que ens facin avançar en els nivells de com­pe­ti­ti­vi­tat.

Ara que cal reno­var tan­tes estruc­tu­res per neces­si­tat, pot­ser també es podria fer amb una visió con­junta del Penedès per repar­tir i com­par­tir els actius i també soci­a­lit­zar els dèficits. La publi­cació d'aquest índex aju­darà –hau­ria d'aju­dar– al conei­xe­ment previ de la rea­li­tat, al debat col·lec­tiu per com­pren­dre i asse­nya­lar les neces­si­tats sobre les quals s'ha d'actuar i després ava­luar el resul­tat.

No és un docu­ment per lle­gir i guar­dar sinó per “mullar-se” de cara a un futur millor.