El paper de l'auditor entra a debat

La dimensió, extensió i pro­fun­di­tat de les con­vul­si­ons eco­no­mi­co­fi­nan­ce­res pati­des els últims temps arreu –que en el cas d'Espa­nya s'han vist agreu­ja­des per una plu­ra­li­tat de sin­gu­la­ri­tats afe­gi­des– ha pro­vo­cat, entre altres per­ni­ci­o­sos efec­tes, un qüesti­o­na­ment de tot el sis­tema: des de la gover­nança fins a la super­visió, des de les enti­tats finan­ce­res fins a les ins­ti­tu­ci­ons supre­mes del nos­tre sis­tema polític, des dels mit­jans de comu­ni­cació fins a ins­ti­tu­ci­ons acadèmiques. Molt més enllà dels pura­ment econòmics, s'han posat en crisi els valors ètics i morals tan impres­cin­di­bles per asse­gu­rar el mínim con­sens que faci­liti un equi­li­bri harmònic, just i equi­ta­tiu de les nos­tres estruc­tu­res soci­als.

En el qüesti­o­na­ment de la super­visió i els con­trols, s'hi inclou, també, la nos­tra funció d'audi­tors. Cer­ta­ment, els audi­tors, amb la nos­tra feina, assu­mim una funció d'interès públic i aquesta és una de les pecu­li­a­ri­tats que sin­gu­la­rit­zen la nos­tra pro­fessió, raó per la qual no només som res­pon­sa­bles davant dels nos­tres cli­ents, ho som també vers la soci­e­tat en gene­ral, espe­ci­al­ment, davant els usu­a­ris de la infor­mació finan­cera que veri­fi­quem.

En bona mesura cons­ta­tem, una vegada i una altra, un des­co­nei­xe­ment o con­fusió sobre el con­tin­gut, abast, res­pon­sa­bi­li­tat i límits de la nos­tra feina. El mot audi­to­ria, pel que podem veure ben sovint, és uti­lit­zat indis­tin­ta­ment tant si es parla de la més genuïna veri­fi­cació periòdica externa dels comp­tes de les empre­ses i enti­tats, com si es tracta de deter­mi­nar la pro­fun­di­tat d'un frau, el valor d'un negoci o d'un actiu, o deter­mi­nar la sos­te­ni­bi­li­tat futura d'un pro­jecte o empresa.

Si un dels objec­tius prin­ci­pals i urgents de totes les ins­ti­tu­ci­ons és recu­pe­rar con­fiança i cre­di­bi­li­tat, hem d'exi­gir-nos més rigor i pre­cisió en l'ús del llen­guatge, evi­tant-ne la seva sub­versió mit­jançant eufe­mis­mes i ter­mes equívocs. Insis­tim, una vegada més, que l'audi­to­ria és una acti­vi­tat regu­lada per Llei i con­sis­teix en la revisió i veri­fi­cació dels comp­tes anu­als i altres docu­ments comp­ta­bles, amb l'objec­tiu d'eme­tre un informe sobre la fia­bi­li­tat d'aquells docu­ments, i si aquells comp­tes expres­sen la imatge fidel del patri­moni, de la situ­ació finan­cera, i els resul­tats d'acord amb el marc nor­ma­tiu apli­ca­ble. Com veiem doncs, la fina­li­tat de l'audi­to­ria no és ni inves­ti­gar un frau, ni valo­rar una empresa, ni deter­mi­nar la seva via­bi­li­tat futura; ser­veis que també poden ser dema­nats i pres­tats per audi­tors a petició d'un cli­ent, però que no són audi­to­ria, i això ha de que­dar molt clar en els ter­mes con­trac­tu­als que acor­din amb­dues parts.

L'audi­tor, quan emet un informe d'audi­to­ria és res­pon­sa­ble del seu con­tin­gut i d'haver fet la feina d'acord amb les Nor­mes Tècni­ques d'Audi­to­ria esta­bler­tes, que regu­len clara­ment aspec­tes tan trans­cen­dents com: inde­pendència, objec­ti­vi­tat, mate­ri­a­li­tat, incom­pa­ti­bi­li­tats, ètica, con­trol de qua­li­tat i altres. A l'audi­tor, per tant, en aquest con­text no se li pot exi­gir que detecti fraus i errors, a no ser que per la nor­ma­tiva apli­ca­ble siguin sig­ni­fi­ca­tius, ni tam­poc que basant-se en la infor­mació cone­guda del pas­sat avanci el que pot suc­ceir en el futur. Amb tot, i ate­nent a la pro­fun­di­tat de l'escletxa oberta sobre la cre­di­bi­li­tat de tot el sis­tema, tots els inter­lo­cu­tors rela­ci­o­nats amb el procés de trans­parència de la infor­mació hem d'estar dis­po­sats a par­ti­ci­par en la cerca de can­vis i millo­res que refor­cin la tan necessària con­fiança, i això també ens afecta als audi­tors. Hem d'estar oberts a recon­si­de­rar si la infor­mació econòmica i finan­cera ela­bo­rada per les empre­ses és prou relle­vant, apro­pi­ada i com­pleta, segons les neces­si­tats dels usu­a­ris, així com també si l'abast i el con­tin­gut dels nos­tres infor­mes d'audi­to­ria hau­rien de con­tem­plar també aspec­tes com la gover­nança, els con­trols i els fac­tors de risc que afron­ten. Ampli­ació d'abast que dona­ria, sens dubte, més valor al nos­tre informe i com­por­ta­ria alhora la neces­si­tat de més dedi­cació i més cost pels ens audi­tats.

Tan­ma­teix, cons­ta­tem con­tra­dic­ci­ons entre les jus­ti­fi­ca­des exigències de més trans­parència i cre­di­bi­li­tat per part de tots els ano­me­nats grups d'interès, amb el procés obert en les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees que, amb l'objec­tiu de reduir càrre­gues admi­nis­tra­ti­ves a les empre­ses, pre­te­nen eli­mi­nar l'obli­gació d'ela­bo­rar infor­mació finan­cera impres­cin­di­ble per la presa de deci­si­ons, així com l'obli­gació que la infor­mació sigui audi­tada. Res­tant oberts al neces­sari debat per a la millora de la infor­mació i la seva cre­di­bi­li­tat, ens rea­fir­mem que el paper de l'audi­tor és alta­ment relle­vant en el procés de reti­ment de comp­tes i en el fun­ci­o­na­ment trans­pa­rent dels mer­cats.