I va arribar l'IVA

Són moltes les mesures anunciades pel president del govern espanyol en la seva compareixença d'ahir en el Congrés. La pujada de l'IVA és, amb diferència, la més important. No val la pena insistir en la contradicció entre les promeses electorals i les accions de govern. Encara menys després que Mariano Rajoy digués amb claredat i solemnitat fa alguns dies que diu o promet el que creu oportú, però que després fa el que ha de fer per difícil que resulti.

Excel·lent en fermesa, però suspès en credibilitat i capacitat per generar confiança, justament l'assignatura que ja teníem pendent per setembre des de l'anterior govern. Fa quatre mesos, i des d'aquestes mateixes pàgines, argumentava que era incomprensible que el govern de l'Estat continués retardant l'augment de l'IVA per prendre altres mesures més nocives. La pujada de l'IRPF plantejada com a primera mesura per augmentar la recaptació impositiva tenia uns efectes recaptatoris molt més incerts que la pujada de l'IVA. L'argument que s'utilitzava llavors era que apujar l'IVA retrauria el consum, com si reduir la renda disponible augmentant l'IRPF no tingués un efecte fins i tot superior sobre el consum. Aleshores argumentava que l'única explicació veritable és que el govern es guardava l'IVA com un as a la màniga en cas que les previsions pressupostàries no anessin en la direcció prevista, cosa que vist l'optimisme en l'augment d'ingressos i la reducció de les despeses semblava molt probable. Doncs bé, l'executiu espanyol acaba de posar l'atot sobre la taula per intentar guanyar aquesta partida.

Per desgràcia, i com ha succeït amb massa freqüència en les decisions de política econòmica recents, és tard, i des del punt de vista comunicatiu té una lectura negativa. Rajoy es veu forçat a fer-ho per la pressió de la UE quan s'ha vist que la consecució de l'objectiu de dèficit era molt improbable, fins i tot amb l'ampliació del termini. Això és el que passa quan un equip de futbol surt a “especular”, en la nomenclatura dels periodistes esportius. Per exemple, jugar a empatar o que no et marquin un gol. Acabes perdent. Es podria pensar que el govern espanyol evitava apujar l'IVA per no contradir-se. Però, quan has fet tantes vegades el contrari del que has dit, no val la pena seguir mantenint la ficció. A més, el retard a aplicar la mesura implica que negues més vegades que apujaràs l'IVA, cosa que fa fàcil als serveis informatius dels mitjans de comunicació muntar el típic vídeo de les vegades que el govern va negar el que finalment acaba fent, encara que això sigui compatible amb la imatge de fermesa i determinació que es vol transmetre.

De les mesures anunciades ahir hi va haver alguna cosa certament positiva: l'eliminació, de nou, de la deducció per la compra d'habitatge. Fa molt temps que alguns hem criticat el sense sentit d'una deducció que simplement feia pujar el preu, o reduïa el seu ritme de caiguda, sense beneficiar gens el comprador. Les pressions de la UE i de l'FMI han “convençut” La Moncloa de la necessitat de replantejar-se la recuperació de la deducció per la compra d'habitatge. Benvinguda sigui, encara que ho sigui per obligació exterior.