DE MEMÒRIA
Xifré: de la pell a la banca
L'origen de la fortuna d'un dels catalans més rics del segle XIX, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777-Barcelona, 1858), va ser la indústria del sector de la pell. Xifré va començar treballant a les blanqueries o adoberies de la seva vila natal. El seu pare havia estat un gran comerciant que a l'Atlàntic havia perdut els seus 4 velers com a conseqüència de les guerres entre l'imperi Britànic i l'Hispànic. Xifré va començar a partir de zero, treballant en una de les tres adoberies d'Arenys (la de Jeroni Boada) que no era, aleshores, un gran centre de producció de pell adobada com ho eren Igualada i Vic.
L'HAVANA.
La fàbrica d'Urrutia depenia de les pells de vaca i d'ovella cubanes, però també n'importava de Veneçuela, Colòmbia, l'Argentina i Uruguai. El roldor necessari per al blanqueig provenia dels ports de Barcelona, Arenys i Sicília. La mà d'obra era subministrada pels traficants de negres britànics, francesos, holandesos i espanyols. La producció (pells adobades, cuiros secs i salats) s'exportava des de l'Havana als ports de Nova Orleans, Nova York, Liverpool, Londres, Le Havre, Cadis, Barcelona.
Xifré havia comprat un veler a Barcelona (1804) i un altre a Filadelfia (1809).
NOVA YORK.
Xifré, al 1818-22 havia construït un barri (el d'Omao), fora de les antigues muralles de l'Havana. A Nova York, Xifré va esdevenir accionista del segon banc emissor de la federació, The Second Bank of the United States, del Mechanies Bank, de l'adoberia Mac Lee, i va continuar construint: a Henry St., Market St. i Broadway St. I, també, lluny com a Cadis. Les cases d'en Xifré a Nova York són, avui, gratacels, i les cases de l'Havana i de Cadis han desaparegut.
El 1818 s'havia casat a Nova York amb Judith Dowing, filla d'un nord-irlandès orangista, soci comercial seu. No es casava, doncs, de moment, per l'Església catòlica.
PARÍS-BARCELONA.
El banquer i comerciant Xifré no va invertir ni en el tèxtil ni en metall, sinó en la construcció i en la banca. Va promocionar un gran immoble, en els terrenys de la muralla de mar de Barcelona, al davant de la Llotja/Junta de Comerç. Van ser coneguts com a Pòrtics d'En Xifré o Cases d'En Xifré. Van ser els primers habitatges de l'Estat amb aigua corrent. El 1833, Xifré va contribuir, amb una bomba hidràulica, a la creació del Cos de Bombers de Barcelona.
Bancs
La localització geogràfica dels bancs amb què operava Xifré, a banda i banda de l'Atlàntic, ens pot donar una idea de conjunt del món dels seus negocis. Els comptes dels “seus” bancs eren a Amèrica: Nova York, Baltimore, Filadèlfia, Boston, Nova Orleans, l'Havana, i a Europa: Londres, Liverpool, Le Havre, París, Tolosa de Llenguadoc, Perpinyà, Barcelona, i Cadis. Per a tota la informació: Josep M. Ramon: José Xifré Casas. Industrial, naviero, comerciante, banquero y benefactor. Historia de un indiano catalán (1777-1858). Barcelona-Madrid, Banc Atlàntic, 1956.
