Got mig ple o mig buit?
Qui ens havia de dir l'any 2007 que, després del període d'expansió més llarg de la història recent de l'economia espanyola, ens trobaríem amb un període de crisi tan prolongat i d'una intensitat com la que estem vivint? Només per posar-ne un exemple, i tot i no ser estrictament comparables per qüestions metodològiques, les últimes xifres relatives a la taxa d'atur ja superen les dels pitjors moments de les crisis anteriors (si bé és cert que les taxes d'ocupació encara estan clarament per sobre dels mínims). De fet, ja fa més de quatre anys del tret de sortida de la crisi amb la caiguda de Lehman Brothers. Amb més de 150 anys d'història, el 15 de setembre del 2008 el quart banc d'inversions dels Estats Units no va superar la crisi financera iniciada el 2007 i es va declarar en fallida la qual cosa va tenir uns efectes sobre l'economia mundial encara més negatius del que ja es podia preveure en aquell moment. La resta de la història ja la coneixeu. Aquells que s'atreveixen a fer pronòstics sobre quan es produirà l'arrencada definitiva de l'activitat econòmica al nostre país el van ajornant un cop i un altre i la veritat és que en el context actual cada vegada costa més veure el got mig ple en lloc de mig buit (fins i tot alguns dirien que ni tan sols veuen el got).
Després d'un mes d'agost bastant intranscendent pel que fa a la informació econòmica amb uns mercats en relativa calma i sense que es produís l'esperat rescat de l'economia espanyola, només hi ha dues excepcions notables: d'una banda, la nova prorroga de l'ajut dels 400 euros als desocupats i, de l'altra, la revisió a la baixa dels comptes macroeconòmics de l'any passat de l'INE. En canvi, el mes de setembre no para de donar-nos titulars i més titulars, ja des de el primer dia. Tot just tornar de les vacances, l'1 de setembre, s'ha produït la llargament anunciada (i temuda) puja de l'IVA acompanyada de més retallades en diversos àmbits com ara l'assistència sanitària però també d'una altra reforma del sector financer i de la constatació que la tendència creixent del preu del petroli està fent encarir el preu dels carburants, i com a conseqüència, la nostra taxa d'inflació. D'acord amb l'indicador avançat elaborat per l'Instituto Nacional de Estadística, la inflació anual a l'agost del 2012 al conjunt de l'Estat va ser del 2,7%, una xifra que si es confirma, suposaria un augment de cinc dècimes en la seva taxa anual, ja que al mes de juliol aquesta variació va ser del 2,2%.
OPTIMISME MODERAT.
En primer lloc, l'euríbor, que s'utilitza com a principal índex de referència per fixar els tipus d'interès dels préstecs hipotecaris concedits per les entitats de crèdit espanyoles, a l'agost va baixar fins al 0,877% des de l'1,061% del mes anterior. Prenent com a referència els últims dotze mesos, l'índex ha registrat un descens d'1,22 punts, cosa que pot significar una bombolla d'oxigen per a les famílies amb hipoteca (la gran majoria). A més, segons les dades provisionals publicades al començament de setembre pel Banc d'Espanya, al juliol l'endeutament de les famílies espanyoles es va tornar a reduir fins al nivell mes baix des d'agost del 2007, el mateix mes en què fa cinc anys va esclatar la crisi de les hipoteques subprime als EUA. La reducció de l'endeutament a més de la caiguda de l'euríbor podrien compensar (parcialment) l'alça de preus i, per tant, que el consum privat no es veiés encara més minvat durant la segona meitat de l'any.
En segon lloc, la contribució del sector exterior continua mostrant una evolució positiva. Malgrat la creixent competència de les economies emergents, la quota espanyola en les exportacions mundials s'ha mantingut sorprenentment estable els últims 10 anys, mentre que la quota de països com els Estats Units i el Regne Unit s'ha esfondrat significativament. Passa el mateix amb l'activitat turística: les últimes dades de l'Institut d'Estudis Turístics confirmen que el nombre de turistes que han visitat l'Estat espanyol ha augmentat respecte a l'any passat, tot i que també cal reconèixer que les zones dependents del turisme intern han notat en més gran mesura els efectes de la crisi.
Per últim, sembla que (per fi) hi ha una certa voluntat política a escala europea d'avançar en la solució a la nostra crisi de sobreendeutament. Potser encara ens caldrà esperar unes quantes setmanes però alguna cosa sembla que ja està canviant. Potser tal com deia el meu amic Manuel Sanchís i Marco al seu article a El País del 4 de setembre passat, Alemanya s'està començant a adonar que no hi ha res gratis. Des de la creació de l'euro, Alemanya s'ha beneficiat, a través de les seves exportacions, de l'impuls que va significar la moneda única per les economies perifèriques. Ara ha arribat el moment que també comenci a assumir part dels seus costos.
Crear més empreses per reactivar l'economia
Segons l'última actualització del Directori Central d'Empreses (Dirce) de l'1 de gener del 2012 publicat per l'Instituto Nacional de Estadística aquest agost, el nombre d'empreses actives a l'Estat espanyol va disminuir un 1,6% durant l'any 2011 i es va situar en 3.199.617. Es tracta del quart any consecutiu en què el nombre d'empreses actives es redueix. Tot i la pèrdua neta d'empreses, cal assenyalar que 334.516 empreses van començar l'activitat durant l'any passat.
Per comunitats autònomes, Catalunya va ser la que va concentrar més empreses actives a l'1 de gener del 2012 amb el 18,5% del total, seguida de la Comunitat de Madrid (amb el 15,6% del total) i per Andalusia (15,1%). Cal reconèixer, però, que en totes tres comunitats, el nombre d'empreses actives es va reduir durant l'any 2011.
