opinió. President de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG)
Posició de la FOEG davant una fusió de caixes
Va començar en Narcís Serra. Va posar el toc d'atenció Caja Castilla-la Mancha. Ho va anunciar també el president Montilla. I, finalment, ha estat el govern espanyol qui ha creat el Fons per a la Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB). Ja no hi ha dubte. Les fusions de caixes tiraran endavant. Encara que no tothom hi està d'acord. La CECA s'ha queixat i els sindicats també. El president de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis s'ha queixat que les caixes rebin un altre tracte que els bancs. Els sindicats temen les privatitzacions que puguin venir.
Tot això es podria entendre per a Espanya, perquè allí els poders públics sempre han fet servir a conveniència el 50% de representació que tenen a les caixes, sobretot en els temps del boom immobiliari. Però, a Catalunya, les coses no són així. La representació pública és de només un 25% i les caixes són gairebé totes centenàries. A més, la tasca desenvolupada ha estat associada a les necessitats dels territoris i a la societat on operaven i no presenten, en conjunt, una situació desesperada.
Entenem, doncs, que les caixes espanyoles vulguin associar-se o, fins i tot, modificar els seus estatuts per acollir noves inversions i inversors. En el cas català, ho considerem fora de lloc, almenys amb el caire d'obligatorietat que suggereixen les directrius governamentals. Entenem, així mateix, que els gestors de les caixes catalanes cerquin sinergies, tot aplegant actius, com sembla el cas de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu.
El cas de Caixa Girona
Però, pel que fa a Caixa Girona, modèlica en el tractament de recursos, obra social i resultats, no veiem enlloc la conveniència de confluir amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, que tenen una situació gens equiparable a la de Caixa Girona. En aquest sentit, lloem la fermesa de Caixa Manresa en defensar la continuïtat del seu model, i ens agradaria que Caixa Girona fes el mateix en aquestes hores baixes de les finances.
En tot cas, ens agradaria que la fusió d'aquestes, comandada des de les Diputacions que les representen, obrís un debat, amb llum i taquígrafs, en el qual la societat gironina hi pogués dir la seva de forma clara i contundent sobre les capacitats de la presumible nova caixa per representar adequadament els interessos de gent i territoris, tan objectivament i convenientment, desiguals i diferents.