Festes de Nadal més ‘low cost'
El petit comerç ajusta preus i marges davant una crisi que fa retallar un 4% el pressupostos per a aquestes festes de les famílies. Pragmatisme. La majoria es decanta per fer regals útils i comprar-ne d'oferta o de segona mà, i prefereix que li regalin diners en efectiu
La despesa de les famílies per Nadal ha caigut entre un 20% i un 25% des de l'inici de la crisi econòmica, i en la campanya que està a punt de començar tornarà a baixar, un 3,9% per família espanyola, amb una despesa mitjana de 680 euros segons l'estudi de tendències de consum de la consultora Deloitte. Per aquestes festes es relaxa l'actitud estalviadora, però tot i així aquesta campanya serà magra perquè es notarà la pujada de l'IVA -al setembre, quan va entrar en vigor, les vendes del comerç al detall van caure un 12,6% interanual, la major davallada des de 2007-, l'eliminació de la paga extraordinària dels funcionaris i, sobretot, una taxa d'atur del 25% i la previsió que la recessió continuarà l'any que ve, que desincentiva de gastar qui té feina.
La de Nadal és la campanya més important, que representa un 20% de totes les vendes anuals per a les botigues petites i al voltant del 25% en els establiments de grans formats, com els hipermercats. Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació Catalana de Comerç (CCC) preveu una campanya “molt similar o una mica inferior a la de Nadal passat en vendes, amb preus agressius, reducció de marges i adequant el producte a les necessitats del client, mantenint la qualitat.” Fraile, que preveu que la contractació de personal eventual per festes sigui “poca o nul·la”, destaca la necessitat de “polítiques expansives de la demanda i de crear confiança perquè torni a consumir el 75% de la població que ho pot fer i es retreu”.
El mateix diagnòstic fa Alejandro Goñi, el president de l'altra patronal del petit comerç català, Pimec Comerç, que en l'últim butlletí de l'associació pronostica que “s'acosten les festes de Nadal més tristes pel que fa al consum". Goñi explica a L'Econòmic que després de quatre anys molt fluixos la campanya de rebaixes ha estat mol dolenta i a més la de Nadal serà pitjor “i no salvarà la temporada, per l'augment de l'atur i de l'IVA i l'eliminació de la paga extra dels funcionaris”. Deloitte assenyala que els consumidors consideren que l'entreteniment i l'oci és la principal despesa de què podrien prescindir en cas de necessitat, seguit de les despeses en telecomunicacions, mentre que no volen renunciar a les despeses associades amb la salut, l'educació, l'alimentació, la llum i el gas. En concret, les famílies reduiran un 6,7% el pressupost destinat a oci (sortides a sopars i festes), fins a 99 euros; mentre que la retallada de la despesa serà menor en regals (-4%) i productes d'alimentació (-2,6%). Aquestes dues últimes partides concentren la major part del pressupost nadalenc, amb 301 euros i 279 euros, respectivament. En aquest context, no estranya que Joaquim Bordas, secretari general de Fesacarm, l'associació catalana d'empreses d'oci nocturn, assenyali que aquesta campanya serà, “amb un 56% d'atur juvenil, complicada. El sector fa dos anys que no puja preus i els mantindrà, malgrat la pujada de l'IVA”. Pel que fa a la contractació de personal eventual per festes, Boadas explica que hi haurà molta prudència i no s'agafarà gent fins que la venda d'entrades asseguri que es poden pagar les despeses.
Les joguines són indispensables en les famílies on hi ha nens, però el president de l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), José Antonio Pastor, considera que tot i que l'inici de campanya està sent “més animat”, les previsions “són realistes amb l'entorn econòmic” i apunten a un descens de les vendes, amb l'excepció de les nines, un segment que està vivint un any“ realment bo”. Es compraran menys joguines però més cares -és significatiu que aquest any les importacions des de la Xina han baixat un 13%-, i en conjunt la venda de joguines caurà aquest any un 10 % a Espanya, fins situar-se en l'entorn dels 960 milions d'euros, amb la qual cosa aquest sector, que fins 2010 havia esquivat la crisi, sumarà el seu segon exercici consecutiu a la baixa llastat per la caiguda generalitzada del consum. Per contra, s'espera que les exportacions de joguines superin els 400 milions d'euros, amb un creixement d'entre el 8 i el 10 %, de la mà de països com Estats Units i Rússia.
A més de les nines, els articles per a nens que triomfaran aquest any són les joguines més tradicionals que fomenten la imaginació del nen i evoquen records als seus pares, al costat dels quals incorporen les últimes tecnologies. “El nen vol el que veu i cada vegada hi ha més tecnologia a les llars, així que aquest any veurem combinacions de joguines amb dispositius mòbils, tauletes i la possibilitat de seguir jugant en línia”, explica Pastor. Els obsequis més adquirits a Espanya per a nens són els jocs educatius, la roba, els canells, els llibres i els videojocs, mentre que entre els adolescents es col·loquen en primera posició els videojocs, els llibres, la roba, els diners en efectiu i les videoconsoles.
Més pràctics.
Pel que fa a les compres d'aliments i begudes per festes, destaca que els espanyols es decanten per l'hipermercat, una opció preferida pel 73%, seguida del supermercat (41%) i del comerç tradicional (36%). Sobre els tipus de marca destaca, per sobre de totes, en els hipermercats, la del fabricant (47%), seguida de la marca blanca (37%).
Per al conjunt dels 18 països on s'ha entrevistat 18.600 persones (1.800 de l'Estat espanyol), destaca per sobre de tot la preocupació dels ciutadans per la situació de crisi. El descens del consum estimat per a aquest any es produeix en un context de “cert nivell de pessimisme” i preocupació sobre la situació econòmica, i Espanya figura entre els països en els quals la baixada és més pronunciada, al costat d'Itàlia (-4%), res comparat amb el desplomament de la despesa a Grècia (-16%) i Portugal (-13%).
No obstant això, Espanya es manté en els primers cinc llocs de la classificació de països per nivell de despesa en aquesta època de l'any, si bé ha baixat de la quarta a la cinquena posició, darrere d'Irlanda, Suïssa, Luxemburg i Finlàndia. La despesa mitjana a Europa baixarà aquest any un 0,8%.
‘Boom' de la segona mà
En els tres primers trimestres de 2012, les vendes del comerç al detall català van baixar un 5,1%
J.P
L'Informe del Comerç Català 2012 elaborat per la CCC confirma la complicada situació que viu un sector, el del comerç al detall català (gran, mitjà i petit), que ha perdut 31.500 llocs de treball en un any i 2.000 en tres mesos. Igualment, les vendes han sofert una variació negativa d'un 5,1%, i han tancat un 0,43% de locals comercials i un 0,76% d'empreses.
Tot i això, la caiguda de vendes en els nous primers mesos, un 5,1%, és inferior al 6,2% d'un any abans i al 6% de la mitjana estatal. En l'àmbit estatal, durant els tres trimestres del 2012, les grans superfícies perden més vendes (-8,1%) que les empreses unilocalitzades (-7%), les petites cadenes (-7,5%) i les grans (-1,2%)
“La brillant idea del govern d'Espanya d'apujar l'IVA fins a límits inaguantables ja ha donat els seus fruits: les vendes del comerç minorista a Catalunya han caigut un 11% el mes de setembre. Sembla fet expressament per intentar, a través de mesures com aquesta, que anem desapareixent a poc a poc i no dubtem que, si després de més de tres anys de caiguda de les vendes, les úniques mesures que adopten per millorar-les són la llibertat d'horaris, la llibertat de períodes de rebaixes, la llibertat d'implantació de grans establiments i la pujada de l'IVA d'una forma brutal, és que tenim raó: van per nosaltres”, explica en l'últim butlletí de Pimec Comerç el seu president. Goñi assegura que “estan aconseguint el vell somni de la gran distribució, eliminar-nos com a competència i minimitzar-nos com a element”.
Més de 30.000 venedors perden la feina en un any
Els consumidors tendiran aquest Nadal més que mai a comprar productes rebaixats o en promoció (passa en un any del 63 al 89%), a l'obsequi en grup (del 31% de l'any passat al 73% d'aquest) o a l'adquisició d'articles de segona de mà per regalar (del 13 al 61%). El període fort de les compres serà entre l'1 i el 15 de desembre, però un 7% s'esperarà fins després del dia de Reis per poder trobar les millors ofertes i rebaixes.
En compres de segona mà, els autors de l'estudi de Deloitte expliquen que es tracta de productes cars, com tauletes o smartphones, entrades per a espectacles i articles acabats d'estrenar, i que es venen en plataformes d'internet com eBay.
Els regals per a adults més comprats seran, per aquest ordre, roba, llibres, perfums i cosmètics, videojocs, complements i diners. Una llista que no concorda amb la dels més desitjats, que són, de més a menys, els diners en efectiu, llibres, roba i sabates, viatges i ordinadors i accessoris. El desig de rebre diners passa a la primera posició, quan l'any passat es trobava en la segona.
