Empreses

La degana dels sifons segueix fent bombolles

Sanmy és un dels quatre fabricants de refrescs que queden a Catalunya i que han tirat endavant des del 1895 gràcies a l'empenta de quatre generacions.

Amb la guerra civil van col·lectivitzar l'empresa i a la meva besàvia li va agafar un infart
L'any 1995, coincidint amb el centenari, van estrenar nova seu a Terrassa

El servei militar que els germans Santiago i Francisco Puértolas van fer a Barcelona, provinents d'Osca, va ser l'inici d'una història l'any 1895 que ha culminat amb la consolidació de l'empresa Sanmy com a una de les companyies punteres en fabricació i distribució de refrescs a l'Estat espanyol. De fet n'és la degana i una de les només quatre que hi ha del sector a Catalunya. De posar-se a treballar en una fàbrica de gasoses i sifons al carrer Aribau de Barcelona, els germans Puértolas en van acabar sent els propietaris en adquirir-la per 5.000 de les antigues pessetes al seu propietari, Manel Oms, que no tenia descendència.

Les quatre generacions que els han succeït n'han preservat l'esperit i l'han fet créixer sobrevivint al tancament de moltes fàbriques –l'any 1950 n'hi havia més de 5.000, gairebé una a cada poble– per l'arribada de les gran marques multinacionals. Però demostrant que portaven les bombolles als gens, els germans Puértolas van aconseguir mantenir-se al negoci. Primer van dividir l'empresa quan Santiago es va fer una altra fàbrica al carrer Guixeras de Badalona, que és la branca del que després seria Sanmy, i Francisco Puértolas va seguir a Barcelona comercialitzant la marca Geiser.

Tot i que amb la guerra civil els van deixar sense empresa en col·lectivitzar-la per encabir-hi fins a set fabricants, fet que va provocar que la besàvia de l'actual directora general de Sanmy, Pilar Puértolas, “li agafés un infart en veure que ho perdia tot”, van poder recuperar tots els vehicles que havien anat al bàndol republicà. Això els va permetre refer l'activitat l'any 39. En aquell temps també envasaven cervesa, mentre que el sifó i la gasosa eren gairebé productes de luxe que es bevien els caps de setmana, celebracions i festius. També en aquells temps van començar a comercialitzar productes com el Fruit Champagne i Crush Orange, de les quals n'havien adquirit la llicència. Com a anècdota, Pilar Puértolas explica que conserven uns escrits de l'any 36, quan la Coca-Cola es reunia amb fabricants de gasosa als hotels per explicar-los com havien de fer el producte, però que el seu besavi, després d'un temps de produir-la ho va deixar perquè “era un procés molt artesanal i se li acabava fermentant”. L'arribada massiva de la marca, però, no va ser fins al 1959, coincidint amb la presència de bases militars a Espanya.

Neix Sanmy.

Ja en aquells temps la fàbrica havia passat a mans de Francisco Puértolas i deu anys després la van heretar els seus fills, Santiago i Miquel Puértolas, que van registrar l'any 1975 la marca Sanmy, un acrònim de la unió dels seus noms, amb l'objectiu de diversificar el negoci: un per dedicar-se a la producció i l'altre a la distribució. Eren èpoques en què l'arribada de multinacionals, la publicitat i la inversió en maquinària va fer que molts fabricants pleguessin i es dediquessin només a la distribució. Per a Pilar “aquesta va ser la decisió clau que va permetre seguir el negoci”, ja que el seu pare, en Santiago, va quedar-se les llicències d'antics fabricants per seguir produint les seves marques. A diferència de la resta de l'Estat espanyol, a Catalunya s'ha mantingut aquesta regionalitat de les gasoses i Sanmy encara comercialitza una trentena d'aquestes marques, com ara Masquefina (Masquefa) o La Perla (Mataró), entre altres.

L'any 1992 Pilar Puértolas es va incorporar al negoci i tres anys després adquirien les actuals instal·lacions de Terrassa, que té una font d'aigua molt bona provinent de les capes freàtiques de Sant Llorenç del Munt, i on es van traslladar el 1995, just l'any del centenari. D'aquesta manera ocupaven un espai de més de 10.000 m² que havia sigut una franquícia de La Casera i que va ser una de les afectades de la marca, que en pocs anys va passar de 45 fàbriques a només les dues actuals.

Sanmy també va fer un gran esforç en la compra de maquinària per diversificar el negoci, tant en la distribució apostant per l'envàs PET, com en el desenvolupament de marques blanques per a cadenes d'establiments com Condis, Sorli o Bon Preu, que representa el 30% del volum de negoci. La següent aposta va ser la creació dels productes propis, com el sifó d'un únic ús reciclable (Geiser). Cada any exploren nous mercats i fan nous productes com les begudes ètniques, el RefreskCat, genuïnament català, coincidint amb l'elaboració de l'Estatut, tòniques prèmium o el Sifoncito per als més menuts d'enguany. Fa cinc anys van començar a exportar a Itàlia, França i Alemanya, l'empresa factura uns 6 milions, té 33 treballadors i comercialitza 190 referències amb 60 marques diferents.

De rucs a cotxes

Els germans Puértolas van comprar el 1895 la fàbrica de gasoses i sifons del carrer Aribau de Barcelona on encara es repartia pels barris, primer amb carruatges i després amb camions.

Implicació social

A finals del segle XIX i principis del segle XX hi havia milers de fabricants del que es comercialitzava com a àcid carbònic i que participaven activament en les rues i la vida social del municipis.

Inversió

El procés d'embotellament es feia inicialment gairebé manualment i l'empresa va fer una aposta molt important per l'automatització l'any 1995, coincidint amb el trasllat a Terrassa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.