DE MEMÒRIA
Cacauets i raïm
Al 1926, ja es podia dir “avui és senzillíssim traslladar-se al centre d'Àfrica. No es necessiten ni piragües ni camells per fer el viatge: magnífics transatlàntics i, àdhuc, l'aeroplà vos porten a Dakar. En tren arribareu a Kayes, on trobareu un altre tren que vos portarà a Bammakó i Kouilikokó sobre el Níger. Allà, un vaixell relativament confortable navegant sobre el riu...” (R. Carreras i Valls: Al marge del Sahara. Barcelona, Kora, 1926). Els europeus, després de segles d'estructuració interna (explicats per Roberto Finzi), van iniciar, a finals del segle XV, una expansió transoceànica, que, al segle XIX, amb la navegació a vapor, esdevingué emigració massiva. Vers les Amèriques, Austràlia i algunes regions d'Àfrica. Fou la primera globalització, ben diferent de la segona, l'actual.
Als anys 1920, diuen els observadors catalans (com Ricard Carreras i Valls, o Joan Maluquer i Viladot, a Records d'un viatge al Senegal: una factoria catalana. B., 1928), ja era molt fàcil moure's per tot arreu, en bona part, gràcies a l'aviació. Els catalans, com molts altres pobles europeus, abans, però, sobretot, als temps de la primera globalització, van “fer les Amèriques” (vegeu L'Econòmic 20-10-2012) i van marxar, també, a Austràlia (vegeu L'Econòmic 16-6-2011). Cal parlar, també, de l'experiència africana.
Els viatges dels anys 1920 al Senegal, al centre de l'AOF, l'Àfrica Occidental Francesa, que van motivar els llibres de Carreras i de Maluquer, tenien una excusa: l'estada a la factoria CCS, fundada el 1898 per Felip Codina, un home sortit de Cervera. L'empresa tenia la seva base a la població de Tirvana i diverses sucursals a tot Senegàmbia, dirigides totes elles, també, per catalans. La CCS es dedicava, fonamentalment, al conreu, la collita, l'emmagatzemament i el transport dels cacauets, una plantació introduïda a la regió -amb molt èxit, per cert- pels europeus. El Senegal és, al segle XXI, un dels majors productors mundials de cacauets (que són la base de la fabricació d'un perillós competidor de l'oli d'oliva: l'oli de cacauet). La factoria fundada per Felip Codina i dirigida als anys vint per Ramon Boldú exportava tota la seva producció a França.
La història de la presència catalana a les vinyes i la producció de raïm d'Algèria és molt diferent. Ens trobem davant d'una emigració massiva, originada, curiosament, a les àrees més perifèriques dels territoris on es parlen les diferents variants de la llengua catalana. Una emigració de rossellonesos, menorquins i alacantins, que s'inicia quan, a partir de 1830, Algèria esdevé francesa. L'objectiu inicial de molts d'aquests emigrants fou el conreu de vinyes i la producció de raïm, per bé que, aviat, esdevingueren forners, pastissers, etcètera. També, les dones que feien de dida a les cases de l'elit colonial francesa, i, pel que fa als rossellonesos, els homes que eren funcionaris o militars.
NETEJA ÈTNICA.
Esquematitzant, es podria dir que el cacauet va generar una literatura de viatges noucentista amb fites tan notables com el Caceres de Nicolau M. Rubió i Tudurí. Les vinyes algerianes, en canvi, han acabat essent amargues.
Al segle XXI, no són els europeus –i els catalans- els que emigren a Senegal o a Algèria, sinó que són els senegalesos i els nord-africans els que emigren a Europa, i a Catalunya. Molts han participat activament en les grans manifestacions catalanistes dels darrers anys.
A la UAB
La Universitat Autònoma de Barcelona ha penjat a la xarxa d'internet un treball molt interessant en llengua francesa titulat: Les migrations des Catalans en Sénégambie durant le XIXème et le XXème siècles: la présence catalane au Sénégal (2004). El seu autor, Papa Sow, ressegueix, positivament sorprès, les traces dels llibres, els poemaris i els reportatges cinegètics de Carreras, de Maluquer i, també, de Joan Botey, Raimon Duran-Reynals, i dels germans Nicolau i Ferran Rubió i Tudurí. L'excursionisme català a les sabanes africanes va generar uns tipus extraordinaris.